Sant Medir, patró de Gràcia

Així queden els carres de Gràcia després de la desfilada de carrosses i cavalls i colles que canten i ballen durant la diada de Sant Medir. Un dia entranyable i molt dolç del nostre barri. Voleu conèixer Sant Medir? Llegiu! Voleu veure què fan els nens per Sant Medir? Mireu! (a sota)

El tió no caga sol

Sinó en família!!!

Ready for Christmas!

L'arbre de Nadal de les tres maries.

Avui descobrim... les pallasses!

Al Festival de Pallassos de Cornellà. 

Recomanabilíssim i el lloc on vam descobrir el cine més petit del món, on al seu torn vam veure el boníssim curt Bottle.

Sant Jordi al Tabalet

Va de mones

Com cada any, per setmana santa, arriba el dia més llaminer! El de la Mona! I com que la Gemma té uns padrins que no fallen mai, hem tingut mona tradicional (com l'any passat i com molt anys que vindran) i mona moderna, cute, kawaii, in, fashion, "à la mode". 

Gràcies, padrins!

Per cert, rellegint el post de l'any passat veig que aleshores a laGemma no li agradava l'ou dur. Això ha canviat, perquè aquest any se'n va cruspir un dels tres gairebé sense mastegar, nyam nyam grumpf grumpf. A dia d'avui, les úniques coses que aquesta golafre no tasta són la pastanaga i la ceba. 

Castellers a Gràcia

Five days, five costumes

La caixa de disfresses

http://tabalet119.blogspot.com.es/2012/02/caixa-de-disfresses.html 

Al Tabalet, febrer 2012

La cavalcada, a Caldes

Per segon any consecutiu, hem vist els reis a Caldes! Allà ens hi esperen la Berta, la seva mama Laura i el seu papa Jaume (i els tiets, els avis i companyia), la Montse, el Montxi, la padrina, el Sergi, i aquest any l'Aran! Que sembla increïble que pugui clapar al cotxet tanta estona amb el fred i la cridòria que fa a fora. 

He dit que feia fred? Doncs només ho devia pensar jo, perquè en sé d'un parell que ni se'n sentien... 

I com cada any els reis es fan esperar (perquè són reis, és clar), i es fa tard, i tenim gana. Però entre els caramelets que tiren els patges i la sorpresa que vam tenir en tornar a ca la Berta, gana? Què és la gana? Perquè mentre la Berta i la Gemma jugaven, resulta que vam sentir un toc-toc per la finestra i... eren els reis, el blanc i el negre, que ens venien a veure!

Els reis, carregats de regals i caramels i somriures. Les nenes, carregades de nervis i corredisses. Les mames, carregades d'emoció mal dissimulada. El papa i el tiet de la Berta, carregats amb les càmeres. "Rei negre, tu ets el meu preferit!", diu la Gemma. "Els reis!", diu la Berta. Porteu-vos bé perquè l'any que ve ens tornin a veure! A tots gràcies, gràcies, gràcies!

El cagatió del Tabalet

Caga tió
d'avellana i de turró
si no vols cagar...
et donarem cop de bastó!
Patim Patam, Patim patam!!!
(22 de desembre de 2011)

Christmas friends

Per Nadal, la casa s'omple de personatges. Cadascú fa un paper, important i indispensable: el Tió menja i caga; el Shin chan caganer només caga. El nen Jesús neix, la Verge Maria, com és verge, no fa gaire res; el bo de Sant Josep, de fet, encara menys; l'àngel els anuncia que el nen ha nascut, no fos cas que els hagués passat per alt! Els reis el van a veure i li porten regals (i si s'han portat bé, als nens també); el camell fa honor al seu nom... i porta un cofre ple de vés a saber quina substància; el pastor adora el nen Jesús i vigila les ovelles. I l'arbre posa el toc d'il·luminació "disco" a l'escena.

De fons, la Gemma canta i balla la nadala del cole, que pel que m'ha semblat entendre, diu: "Ding-dong, ding-dong, les campanes fan ding-dong. Ha nascut el nen Jesús. Els pastorets l'adoraven... I una rateta ballava!!"

Panellets fets a casa

Avui descobrim... l'art de fer panellets. 

És brut, enganxós, farinós... però un fart de riure. 

Ei, i han quedat prou bons!

Avui descobrim... Sant Joan

Amb la mama, l'avi, la iaia i el Manu i l'Annabel a Vallfogona. 

El Sant Joan és una nit màgica de foc, cava i coca. 

Però la màgia de veritat la fan les persones.

Avui descobrim... la Mona

Avui el padrí de la Gemma (que també ho és de la mama) ha tingut feina. Segons la tradició catalana, el padrí és l'encarregat de comprar la Mona de Pasqua, un pastís que té l'origen en el segle XVII i que deriva, segurament, d'una mena de regal que antigament els moros oferien als seus senyors. Les mones de tota la vida són una mena de tortell amb ous durs (no de xocolata, ous durs de gallina), i antigament portaven tants ous com anys tenia el nen que la rebia, fins a un màxim de dotze, edat en què es feia la comunió i el privilegi de la mona s'acabava. Que consti que el meu, nostre, padrí, a mi me'l va mantenir fins als quinze.

Avui, fidel a la tradició, el padrí ha regalat a la Gemma l'autèntica mona catalana. Res de filigranes, ous pintats i "xococreacions" estranyes. Grumpf, grumpf, nyam, nyam, i cap a dintre.

Val a dir que la mona catalana ens ha descobert el primer aliment que NO li agrada a la Gemma. Quan pensàvem que teníem una nena absolutament omnívora resulta que l'ou dur... "No, mama!".És una víctima de la modernitat. En comptes d'això demana: "Culata, culata. La Gemma vol més culata".

Avui descobrim... Sant Jordi

La setmana de Carnestoltes

La setmana de Carnestoltes és una festa de color i extravagància a totes les escoles. La Gemma ha anat amb davantal, amb la cara pintada, s'ha transformat en un caramel... Però, i a l'hora de la veritat, quèee!? (to be continued)

La nit de reis

Sempre he pensat que els reis d'Orient són uns pencaires. Quina feinada! Creuen mars i muntanyes per venir-nos a veure des del desert, porten regals per a tothom (sovint, el que cadascú ha demanat a la seva carta! perquè a sobre no ens comformem amb qualsevol cosa...) I a sobre, encara tenen energia per passejar-se pels carrers de pobles i ciutats, saludar els nens i tirar-los caramels. Tela, no?

Enguany, hem anat a veure els reis a Caldes amb la padrina i la tropa. Era una nit molt freda, per dintre i per fora i pertot. Gràcies per la calidesa i la companyia.

1 de gener: Sant Manel

Nadal 2010

Un Pare Noel, dos tions... Però què és aixòoooo? Quin "catxondeo"! I encara falten els Reis, diu...?

(També a Vimeo)