Boig per tu

Després de meeesos de sentir només "cançons de la Gemma" al cotxe, hem arribat a un acord pel qual anem canviant de cd: una de la Gemma i una de la mama. Avui, quan tornàvem de casa la padrina, caminant cap al cotxe, la Gemma ha començat a entonar: "Sé molt bé que des d'aquest bar..." i pregunta: és així, mami? I jo: Errr... Mmm... Possí... Total, que ens hem après la tornada sencera! "Sé molt bé que des d'aquest bar, jo no puc arribar on ets tu; però dins la meva copa veig reflexada la teva lluuum; me la beuré; servil i acabat, boig per tu". I quan s'acabava, tornem-hi: "Mami, vull el "Boig per tu"! I tornem-hi: "Mami, vull..." Nens, quina nit!

Patufet, on eeets?

El Guasch és un teatre familiar entre Aragó i Villaroel que durant tot l'any ofereix un cicle de programació infantil amb obres com el Patufet, la Ventafocs, El flautista d'Hamelín... i tota una colla de clàssics. Avui, amb la Montse i el Pau (2) i la Gemma i el Joel (3), hem fet la primera incursió... i ha funcionat! Tots tres nenshan cridat el nom de les fruites del senyor Josepet, han picat de mans i han cantat el "Patim, Patam, Patum!". Al vespre, abans d'anar a dormir, la Gemma encara recordava "Mama, el bou s'ha tirat un pedorroooo!".

La tarda s'ha completat amb una sessió de parc i gelats, i de xerrera de les mames. Perquè, sabeu què? La felicitat es fa de petites coses i de moments com aquests.

La gallina ponicana

La gallina ponicana
pon un ou cada setmana,
poni un, poni dos, poni tres, poni quatre,
poni cinc, poni sis, poni set, poni vuit,
poni nou, poni deu,
la gallina de la Seu
diu que amaguis aquest peu.

(Quan jo era petita, nosaltres afegíem:
"Aquest peu no és teu ni meu
és de la mare de Déu.")

Ensemble Meridien

Avui, concert preciós de la Marta (chelo) i el seu grup
a la Plaça (igualment preciosa) Sant Felip Neri.

Els xipis

Fa uns dies, una amiga molt xunga molt xunga em recordava aquesta cançó que cantàvem a l'entrada de l'escola quan totes dues érem petites: 

El teu pare on és?

(El teu pare on és?)

Oh, petit Joan

(Oh, petit Joan)

I la mare on és?

(I la mare on és?)

Lluny, lluny, lluny

Lluny, lluny, lluny

Aquesta nit la meva mare cantava

U, ui, xepi, xepi, xip, xip

Però, al despertar-me, l'he cridat i no hi era

U, ui, xepi, xepi, xip, xip

Xepi, xepi, xip, xip, xip

He estat buscant a les palpentes al fons de tot de tot del calaix de la memòria, perquè sabia que hi era, hi havia de ser... Però no en recordava la lletra. I quan finalment l'he trobat, ha estat gràcies a Internet, claro! Resulta que la cançó és d'un grup anomenat Els Xipis, que cantava quan nosaltres no havíem ni nascut encara (entre 1971 i 1974), i que també cantaven l'esquimal perdut en el desert, entre d'altres... Senyor, quina caspa. 

La cançó de la nina

Dalt del cotxe hi ha una nina

Que repica els cascabells

Trenta, quaranta, l’ametlla amarganta

Pinyol madur, vés-te’n tu

Si tu te’n vas,

Neru, neru, neru

Si tu te’n vas

Neru, neru nas!

Vet aquí una cançó que tenia emmagatzemada al fons de tot del calaix de la memòria i que, diumenge, a l'autobús, una iaia que cantava asseguda al meu costat de l'autobús amb la seva néta a la falda em va recordar que hi era. A la Gemma li va agradar de seguida. Per ella és "la cançó de la nina", i ahir em va demanar amb insistència que li cantés una pila de vegades, quinze o vint, fins que al final ella mateixa acabava les frases quan jo callava. Estava intentant memoritzar-la! Les parts en vermell ja són de la Gemma, les negres són meves. A duet is born!

A la voreta del foc

Marrameu torra castanyes

Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort. 

Un esquimal

Un esquimal perdut en el desert
entonava cançons amb el seu banjo,
per recordar el seu país ...
allà, on ell era feliç.

badabadum badum badum badabadum
badabadum badum badum badabadum

He vingut d´Alaska, dubi dubi dubi dubi ua, ua, ua
Per això en aquest moment, en trobo malament,
degut a la calor i aquest gran vent

Tenia un iglú molt petitó.
No hi havia mosquits, ni teranyines, ni corcs
El cel era blau, les aigües també
ni gota de pols hi havia pel carrer

badabadum badum badum badabadum
badabadum badum badum badabadum 

 Gràcies, padrí, per recordar-nos-la!

Sol, solet

El ritme d'imitació de paraules noves i d'assimilació de conceptes és tan accelerat que em costa seguir-ne el ritme. Ara bé, hi ha coses que és impossible passar per alt. I aquesta, amics, n'és una. 

No he pensat mai que a la Gemma li agradés especialment la música. Jo mateixa no sóc melòmana i em reconec incapaç, a més a més, de fer gairebé res "tot i" escoltant música perquè dos "sorolls" a la vegada m'atavalen. Sí, noi, és així. Ara bé, cantar sí que m'agrada. I la Gemma aquesta setmana m'ha demostrat que a li agrada que li canti, així és que hem agafat el costum d'agafar el cançoner i cantar un parell o tres de cançons abans d'anar a dormir. Ella gira les pàgines i tria. 

Doncs bé, de "El Gegant del pi" la Gemma repeteix "balla, balla" i "pi" i "gant". Del "Cargol treu banya", repeteix "banya!". Però una frase sencera, senyors... Això era un privilegi. I la frase ha sigut "Sol, solet" (atenció, suuulet, una o totalment àtona i una ela ben palatal i catalana). 

Quan la vol, ja ho demana: "Mama, sol, suuulet". 

 

L'altra experiència lingüísticament flipant d'aquests dies va ser la conversa entre padrina i fillola al cotxe l'altre dia, divendres al vespre. La padrina té un trauma perquè la Gemma és poc petonera. La cosa va anar així:

- (M) Va, Gemma, envia'm un petonet!

- (G) (Silenci)

- (M) Va, un petonet! Mira, petonet! (muacs)

- (G) Calla. 

- (M) Calla tú!

- (G) Tu calla.

- (M) Calla tú!

- (G) Tu. 

- (M) Tu. 

- (G) Tururú.

FLI-PA, tu.