La Gemma fa quatre anys!

La Gemma fa quatre anys!

Tranquils, que només és el Barça!!!

Finde multitudinari a Vallfogona. Els actors:

Tots aquests: Dani el futboler futbolista traidor pro Madrid, Hellen la defensora de la llei, Marion la mama esgotada però feliç, Soraya la cuinera xunga, Jordi el motero canyero, Aran la tresoret, Sergi el juerguista culé i nosaltres. I malgrat el temps xep xep, l'embús de pujada a la carretera i la derrota del Barça, un finde rodó de bona companyia, molta teca, relax i parida llarga. See some scenes:

And see the best customized scenes. "Tranquils, que només és el Barça!" i "S'ha matao Paco!" entre les millors frases del cap de setmana. Amb amics així, a la fi del món! (o el que és el mateix, a Vallfo)

El nostre refugi: la muntanya

Vallfogona, 02 d'abril 2012

Té, iaia!

T'he anat a collir un ram de floretes!

Avui descobrim... el pixallits

Avui descobrim... Sant Joan

Amb la mama, l'avi, la iaia i el Manu i l'Annabel a Vallfogona. 

El Sant Joan és una nit màgica de foc, cava i coca. 

Però la màgia de veritat la fan les persones.

Un diumenge de solet

Vallfogona, the picture

Perquè aquest poble és un dels paisatges de la nostra vida.

Vallfogona, again

Els records sempre es poden tornar a fer. Oi?

A la voreta del foc

Marrameu torra castanyes

Marrameu torra castanyes

a la voreta del foc;

ja n'hi peta una als morros,
ja en tenim Marrameu mort.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu i Marrameua,
s'embolica amb un llençol!
feia veure que era un home
i era una fulla de col.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort.

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons,
que té una gateta a casa
que li cus tots els mitjons.

Pica ben fort,
pica ben fort,
que piques fusta,
pica ben fort. 

Troco troc, troco troc

(Parla la Gemma) Fa unes setmanes, el padrí em va presentar el cavallet de l'euro. Era a la Plaça Sant Eudald de Ripoll. I jo que tinc molt bona memòria, avui hi he tornat i... no he volgut marxar sense tornar-m'hi a pujar. Com era allò? Ho hem provat, ens ha agradat i repetirem, oi? Doncs això! ^____^

Avall, que fa baixada!

Els tres mosqueters i d'Artagnan

Altrament dits, els amics de Vallfogona. D'esquerra a dreta: la Irene (la veïneta del 14), en Pau (amor platònic i profe de tambor) i la Mireia (veïneta del 22). És la versió made in Vallfogona (2010) d'aquell gran clàssic...

(I sí, el carbassó gegenat vol ser l'espasa... Cola?)

Avui descobrim... la Festa Major!

L'últim cap de setmana d'agost és la Festa Major de Vallfogona.

Durant tres dies, el poble s'engalana, l'activitat no s'atura, sempre hi ha gent en un lloc o altre. Divendres, el pregó i la desfilada d'en Plafalgars i els seus veïns gegants; dissabte, la gincama, els premis, la festa de l'escuma, el correfoc i l'envelat. I diumenge, l'arrossada popular.

Tot i ser petita, la Gemma va participar a gairebé tot. Això sí, a la majoria com a observadora. L'any que ve, si ens deixen, comamínim-comamínim tocarem el tambooor! (Parla la Gemma) Sí, sí, que la Laia i en Pau ja me n'ensenyen!

L'escoleta

Aquest estiu, la Gemma ha passat molts matins a un lloc anomenat l'Escoleta: una mena d'esplai per a nens de fins a tres anys que hi ha a tocar de casa, a l'antiga casa del rector, ara totalment reformada i feta llar d'infants.

A l'Escoleta, la Gemma ha fet molinets de vent, punts de llibre, dibuixos i làmines amb gomets; ha jugat amb l'Arnau, la Sara, en Guillem... ha fet grans amics com la Laia i s'ha deixat mimar per les mans expertes de la Judit i la Conxi, i també de l'Anna i la Gisela.

(Parla la Gemma) Ja s'ha acabat l'estiu? Jaaa? Us trobaré a faltar! Sort que ens anirem veient de tant en tant... I l'estiu que ve ens tornem a trobar!

Per cert, l'Escoleta de Vallfogona té blog propi i tot.

Avui descobrim... el rovelló!

Perquè el padrí, el Gerard i el Marc han trobat el primer rovelló de l'any a ple mes d'agost. AR-TIS-TES!

(Fixeu-vos que, per variar, la Gemma està en segon pla)

El gronxador de la iaia

A la iaia Montse li agrada portar-me al parc. Juntes pugem al tobogan, juguem amb la sorra, ens gronxem (ara es gronxa, ara em gronxa, però ep! Jo no la gronxo a ella.) Sí, tu, el gronxador és el que més ens agrada a totes dues.

Però és clar, la iaia Montse no hi és sempre. Per això, sabeu què m’ha regalat pel meu aniversariii? Sí, un gronxador!! I el papa, el Manu, l'Annabel i la Thaïs, que ens van venir a veure, me'l van muntar.

Tiiin taaan tiiin taaan tiiin taaan. Si truca la iaia, digues-li que no hi sóc, que tinc feina a gronxar-me!!!

Estic molt contenta, iaia!

Progressos a Vallfogona

Aquests dies la Gemma està progressant molt. Ja fa setmanes que gateja, de fet va començar deu fer uns dos mesos ja, però últimament ja va com una moto i en qualsevol moment ja sembla que començarà a fer els primers passos tota dreta... Vegem com gateja, vegem!

Per altra banda, també està practicant en el noble art de pujar les escales... Però sempre sota la supervisió d'un adult, és clar, que si no es pot fúmer una bona nata, perquè no només pretén pujar (encara rai), sinó que a sobre les vol baixar després, i això és més delicat!

Tardes de lectura

Altres maneres de passar les tardes que no fa bo a la piscina.

Tardes a la piscina

Vallfogona ara té una piscina. De fet són dues, una de gran i una de petita. Com que les piscines no són gaire grosses, no es pot dir que siguin un lloc per fer esport. El recinte de les piscines és més aviat un lloc de lleure i de reunió, de xerrera i de safareig, de mirar la pell massa blanca de l'un, les cuixes massa grosses de l'altre, i les pelleringues d'un tercer.

Però això és la muntanya, i no cada dia fa bo per banyar-se. I si no fa bo (molt, molt bo, sol de justícia des de primera hora del matí imprescindible) la temperatura de l'aigua no puja prou com per ficar-s'hi (i no sortir-ne fet un glaçonet de gel amb potes).

Quan fa bo, a la Gemma li agrada la piscina. Li agrada molt. Sempre amb el papa o amb la mama (o de la mà del seu nou amic Arnau, aquest dia, tot caminant per la voreta els dos). Fem xof-xof, fem la barqueta, nadem boca avall, nedem d'esquena, movem els peuets i caminem a la petita. I entre això i les persecucions de formigues per la gespa, les nits dels dies de piscina dormim com lirons.