I l'hem anat a veure corrents-corrents. No feia ni un parell o tres d'hores que era al món i ja era rodoneta, fineta, preciosa. I la seva mama (la padrina), el seu papa, avis, iaies i tietes eren la imatge de la felicitat absoluta.
La Gemma ha connectat de seguida amb la Gemma gran, la germana de la mama Marion (que no ho sap, però que té una bona part de culpa que la Gemma sigui Gemma i no Júlia, Anna o Pepeta), que li ha explicat que no podia cridar perquè la nena es despertaria. I que no podia plorar, perquè llavors la nena ploraria. La Gemma ho ha interioritzat al moment, i s'ha portat com una senyora. Al cotxe, de tornada sota la pluja, anava repetint com un mantra: "Jo no he plorat: perquè l'Aran ploraria..."
(A posteriori: durant un parell de setmanes des del naixement, la Gemma encara ha anat preguntant si l'Aran era a dintre o fora de la panxa de la padrina). Em sembla que del IN al OUT no li ha quedat del tot clar... ^_^ I el "com" i "per on", uf, ja els tractarem més endavant!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada