I l'hem anat a veure corrents-corrents. No feia ni un parell o tres d'hores que era al món i ja era rodoneta, fineta, preciosa. I la seva mama (la padrina), el seu papa, avis, iaies i tietes eren la imatge de la felicitat absoluta.
La Gemma ha connectat de seguida amb la Gemma gran, la germana de la mama Marion (que no ho sap, però que té una bona part de culpa que la Gemma sigui Gemma i no Júlia, Anna o Pepeta), que li ha explicat que no podia cridar perquè la nena es despertaria. I que no podia plorar, perquè llavors la nena ploraria. La Gemma ho ha interioritzat al moment, i s'ha portat com una senyora. Al cotxe, de tornada sota la pluja, anava repetint com un mantra: "Jo no he plorat: perquè l'Aran ploraria..."
(A posteriori: durant un parell de setmanes des del naixement, la Gemma encara ha anat preguntant si l'Aran era a dintre o fora de la panxa de la padrina). Em sembla que del IN al OUT no li ha quedat del tot clar... ^_^ I el "com" i "per on", uf, ja els tractarem més endavant!
La passada primavera, la Núria (a l'esquerra a la foto) ens va donar la sorpresa que estava en estat entre donuts de xocolata, sobaos de La Bella Easo, i altres delicatessen sempre inunden la taula del menjador de casa seva i temptaven les nostres dietes. El 2 de setembre naixia la Laieta. Avui, un mes i poc després, hem conegut una Laia que ja és gran (li ha caigut el cordó!) i s'ho mira tot amb aquells ulls nets i àvids i absorvents que només tenen els nadons acabats d'aterrar. Es deixa mimar per tothom i és l'alegria dels seus papes. Tant, que abans de penjar la foto, he hagut d'esborrar les bavetes de la Núria amb potoxof.
Papes, gràcies per avui. Laia, welcome to terremoto world!
Finalment, ahir dilluns 7 de juliol a les 9 del matí ha nascut el Kasper. Segons ens ha explicat la seva mare, ha estat una arribada al món pel·liculera: hi ha hagut corredisses, un viatge al cotxe amb contraccions, un marit perdut i dues germanes grans que es mossegaven les ungles esperant l'arribada del tercer. Ara, l'Sterre (la gran) diu que no està gaire contenta perquè la mare està delicada i vol que es recuperi aviat per poder jugar amb ella; i la Veerle (la petita), en canvi, està tan enamorada del seu nou germà que l'abraça amb una força i una passió desmesurades... i perilloses, és clar.
Sanne, Camiel i companyia... felicitats! Feu-nos un raconet, que el mes que ve us venim a veure!
Fill de l'Esther i el Moisés, que de poc no s'han de menjar el raïm a la clínica. El Pol va néixer el dia 3!
(Parla la Gemma) I és petit-petit, i quan jo he arribat dormia però despré s'ha despertat i plorava "le, le" com jo quan era petita. Tu no pateixis, que els de la nostra espècie aprenem de pressa-de pressa. Ens tornarem a veure!
(Parla la Gemma) Avui és un gran dia perquè ha nascut una amigueta molt especial: es diu Berta, filla de la Laura i del Jaume. El Jaume em fa molta gràcia perquè li diuen Formiga (i jo no ho entenc, perquè és un senyor gros i no té ni el cos de color negre ni vermell). De moment no hem parlat gaire: només l'he vista amb els ulls tancats perquè quan em van portar a la clínica, pobreta, ella dormia. És que és molt petiteta. Jo ja sóc gran i, és clar, em passo el dia desperta donant la murga als pares! ^_^ Al seu costat, m'he sentit tota una personeta adulta.
(Parla la mama) Ens moríem de ganes de conèixer la Berta! I ha sigut realment emotiu. Primer, per la felicitat que destil·laven les cares del Jaume i la Laura malgrat el cóctel de cansament i de son i d'emocions fortes acumulades; i després, perquè tot i que el part de la Gemma és molt recent, sembla que faci tota una vida! I de cop i volta ens ha agafat una mena de "nostàlgia de clínica".
Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres durant uns minutets aquests primers dies tan importants de la vida de la vostra filla. És fantàstic haver coincidit tant en el temps, tant per les nenes que podran ser amigues com per nosaltres que viurem la "paternitat" (i la paraula sola ja espanta) plegats.
Després de créixer mooolt mooolt a la panxeta de la mare i de demostrar el seu afany protagonista amb un ensurt d'última hora, avui 31 d'octubre ha nascut l'Eita Miguel Pujalte Koike, fill dels trempats del Jose i l'Aya, que viuen a Almería i són els amics més salats que tenen els papes.
(Parla la Gemma) Però jo sóc més gran, eh??? Dos mesos i mig més gran, poca broma! I l'experiència és un grau. No pateixis, Eita, que quan ens veiem ja t'explicaré moltes coses... Tu si tens cap dubte truca'm, eh? O fes-me un sms, o un "privat" al "Feisbuc"...
Avui fa set dies, els nostres amics Xavier i la Yingte van tenir la seva primera filla, la Nora. Hem seguit els embarassos respectius molt d'a prop i hem compartit angoixes i experiències. Fins i tot hem tingut les nenes a la mateixa clínica.
La Nora és una nena menudeta i expressiva. La Gemma i ella de seguida es van fer amigues i es van atrinxerar al sofà amb una mirada desafiant als grans (sobretot a mi, que els intentava fer la foto). Al costat de la Nora, tenim una Gemmazilla. Serà possible que només hi hagi un mes i mig de diferència!?
Tothom ens deia que el part és un moment màgic a la vida. I nosaltres... bé, nosaltres ens els crèiem a mitges.
Quan preguntava a altres mares sobre el dolor del part, la majoria el minimitzava. Alguna admetia que era dolorós, però sempre afegia allò de "però en veure-li la carona...", seguit d'un "ho dónes per bo", "te n'oblides", "ho tornaries a passar tants cops com fes falta". I llavors hi ha l'altre extrem: aquelles que diuen que qui no pareix al natural (vol dir, per via vaginal i evidentmente sense epidural) no sap el que és ser mare. Val a dir que aquest comentari, que he sentit més d'una vegada, em sembla fora de lloc i mancat de sensibilitat i de tacte.
En tot cas, el 20 d'agost a les 22 h nosaltres també vam saber que, efectivament, el moment del part és màgic . És un miracle (no religiós): el miracle de la força de la vida.
En el nostre cas, des de la primera contracció al naixement van passar 11 hores. El Marc i jo vam poder estar junts i sols tooota l'estona, ell amb bata i gorro verds i jo amb la semi bata blava. Guapíssims de la muerte tots dos, vaja.
El Marc em va fer riure quan el dolor apretava, va empènyer amb mi a l'últim moment per ajudar a treure la nena (jo empenyia avall i ell, amunt, perquè no caiguéssim de la camilla), i es va encarregar de la Gemma quan a mi em van agafar les tremolors post anestesia. I va patir per nosaltres perquè ell via "the whole picture", mentre que la Gemma i jo ens concentràvem a fer cadascuna el seu paper el millor possible.
A més a més, vam tenir la companyia i la complicitat de la Mercè, la comadrona, i l'Alicia, la doctora, que podrien haver marxat a casa més d'hora però van fer equip amb nosaltres. I el resultat ja el sabeu, n'entràvem dos i en sortíem tres. Que de fet, els paritoris són per això!
La Gemma va néixer el dia 20 d'agost. Ja fa tota una setmana.
I sembla impossible que hagin passat set dies, que altres vegades sembla molt de temps, però que a nosaltres ens han passat més ràpid que mai, aquesta vegada. I alhora sembla impossible que fa set dies no la coneguéssim personalment encara i no ens poguéssim imaginar com seria viure amb ella, perquè és com si hi hagués sigut sempre.
Que contradictori tot plegat, oi? Sí, Per això hem trigat una setmana a escriure. (us pensàveu que era per falta de temps entre bolquer i bolquer, teta i teta, visita i visita, ja ho sé...)
Entre nosaltres? Va fer una arribada destroyer (això que surti gran i maca té el seu contrapunt, sense entrar en detalls); i a més a més, ens dóna feina, ens desperta a les nits, em fa treure la teta davant de coneguts i d'altres que no ho són tant, no s'aguanta ni els pets ni el cap... Però! Així i tot, ens ha captivat de tal manera que escolta, tu, no sé què ens passa que tot això ens sembla meravellós.
A risc de caure en el tòpic, suposo que som feliços. Deu ser això!
Amb aquesta il·lustració del nostre amic Juan Carlos Bonache i aquests textos escrits per uns pares encara groguis però estranyament il·luminats a les 36 hores de néixer la nena vam anunciar als nostres amics i coneguts l'arribada al món de la Gemma:
"Us informem d’una notícia arribada a la redacció fa pocs moments.
Ja és aquí la nova criatura que sembrarà el terror a cals Bernabé-Calafell, a la ciutat de Barcelona, i en poc temps l’estendrà per tot el globus fins a arribar a l’Extrem Orient.
Se la coneix pel nom de Gemma. Va néixer el 20 d’agost del 2009 a les 10 del vespre amb 3 kg 410 g i 48 cm de longitud. Els experts asseguren que es farà gran de pressa i que, a mesura que ho faci, les conseqüències de les seves accions seran cada vegada majors. Per això recomanen extremar precaucions ja des d’aquesta fase incipient.
L’objectivitat i el rigor en la informació és vital a BCN News. Recordeu que aquesta cadena no es fa responsable de les destrosses ocasionades per la criatura i que, des d’aquí, sempre es valoraran com a adorables i gracioses en extrem.
Si voleu córrer el risc, els Bernabé-Calafell us conviden a conèixer-la quan vulgueu. Malgrat les previsions dels experts i de les profecies atemoridores, la família envia un missatge tranquil·litzador a tots els familiars, amics i coneguts, i us esperen per compartir l’alegria d’aquest naixement."
(...)
"Última hora en la redacción de BCN News
Les informamos de una noticia llegada a nuestra redacción hace apenas unos instantes.
Al parecer, ya está aquí la nueva criatura que sembrará el terror en el hogar de los Bernabé-Calafell, en la ciudad condal, y en poco tiempo se prevé que se extienda por el globo hasta llegar a Extremo Oriente.
Se la conoce por el nombre de Gemma. Nació el 20 de agosto de 2009 a las 10 de la noche con 3,410 kg y 48 cm de longitud. Los expertos aseguran que crecerá deprisa y, a medida que lo haga, las consecuencias de sus acciones serán cada vez más devastadoras. Por ello, recomiendan extremar precauciones ya desde esta primera fase.
La objetividad y el rigor en la información son vitales en BCN News. Recuerden por tanto que esta cadena no se hace responsable de los destrozos ocasionados por la criatura que, desde aquí, siempre se valoraran como adorables y gracioso en extremo.
Si pese a todo decidieran arriesgarse, los Bernabé-Calafell les invitan a conocerla cuando quieran. Más allá de las previsiones de los expertos y de sus profecías aterradoras, la familia manda un mensaje tranquilizador a todos los familiares, amigos y conocidos, y les animan a compartir la alegría de este nacimiento."
(...)
"Latest news from BCN News.
A new and terrorific criature has been born in the Bernabé-Calafell residence of Barcelona City. Word is that she has terrified the whole city, and terror will soon spread around the world to reach the Far East.
“Gemma”, as she has been named, was born on August 20th 2009 at 10 o’clock in the evening. She was 3,410 kg heavy and 48 cm long, but experts say she will grow fast and so will the consequences of her actions. Therefore, they strongly recommend to take preventive measures from an early stage.
As you know, objectivity in information is an essential here in BCN News. This being said, we will not be held responsible for the destruction this creature may cause. BCN News will always consider her actions adorable acts of cuteness.
If you decide to take the risk, the Bernabé-Calafell family welcome you to meet her anytime. Despite experts’ forecasts and terrifying prophecies, the family sends a message of reassurance to family, friends and acquaintances and welcomes you all to join the joy of their daughter’s birth.
