Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el mes en imatges. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris el mes en imatges. Mostrar tots els missatges
dissabte, 20 d’agost del 2016
dijous, 20 d’agost del 2015
divendres, 22 d’agost del 2014
dimarts, 20 d’agost del 2013
dilluns, 20 d’agost del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
dilluns, 20 de febrer del 2012
diumenge, 20 de novembre del 2011
El 27è mes en imatges
Avui la Gemma compleix els 2 i quart.
I ara en fa tres, tot just es devia començar a posar al forn!
dissabte, 20 d’agost del 2011
dimecres, 20 de juliol del 2011
diumenge, 19 de juny del 2011
divendres, 20 de maig del 2011
El 21è mes en imatges
Ja modula la veu per semblar kawaii, per aconseguir allò que vol, fa petons, abraçades, canta i balla i aquest cap de setmana ha après un parell de cançons senceres en castellà, i en tornar li ha explicat a la Olga (la mestra) que "he anat a Granada", "amb el tren", "amb el Jose i el Xeno" (no sé per què, sempre recorda primer el personal masculí de la pel·lícula; calla, que potser és genètic). I ara li ha donat per començar les frases amb un "Escoltaaa". Qui ho deu dir, això?
dijous, 21 d’abril del 2011
El 20è mes en imatges
Suggerent, boja, carinyosa, coqueta, gamberra...
La Gemma en sus maravillosos meses 20.
diumenge, 20 de març del 2011
diumenge, 20 de febrer del 2011
dijous, 20 de gener del 2011
El 17è mes en imatges
Aquest mes han passat moltes coses, dintre i fora de casa. Molts canvis, emocions fortes, màgia, tió, reis, dinars familiars, jocs amb amiguets i amiguetes... Menys dies de cole. Amb tot plegat, la Gemma ha tornat a fer una d’aquelles estirades (no físiques) en què de sobte t’adones que s’ha fet gran.
Ha agafat l’hàbit, per exemple, de jugar a la seva habitació. Hi ha tres fronts: la cuineta (on tallem els aliments amb la fusta, posem cafetó a les tasses i n’hi donem a la mama i a qui hi hagi i fem hamburguesa al forn, “xuuuf, xuuuf” –ella mateixa fa les onomatopeies); la nina, que té un cotxet en què la passegem passadís amunt i passadís avall i un bressol on la posem a dormir just abans de posar-nos-hi nosaltres; i la pissarra, el lloc del “pinta, pinta!”.
Ha agafat l’hàbit, també, de demanar la cançó que vol cantar abans d’anar a dormir. I d’anar-hi voluntàriament quan està cansada. “Anem a dormir?” “Sí”, i t’agafa la maneta per començar a pujar l’escala.
Amb el tema llenguatge, la carrera continua. Un matí, en despertar-se, em va dir: “Mama, soroll”, perquè estaven foradant el carrer. El soroll no és una poma o una pilota, no es toca ni es veu; i no era una repetició en clau lloro, tampoc, perquè jo no havia obert la boca encara. Uf! Definitivament, ens fem grans.
L’Olga m’explica que a la guarderia, ella i l’Amaia es tiren un tabalet de bressol a bressol abans d’adormir-se. La Gemma fa “Maia, llancem!”, “Maia, llancem!”.
dilluns, 20 de desembre del 2010
El 16è mes en imatges
Sí, tu, ja són 16. Del cole a casa, de la casa al cole, ara el papa va, ara torna, ara un cap de setmana aquí, ara allà, ara ve la iaia, ara veig el Manu, ara el Gerard. Ara descobrim, ara aprenem, ara cantem, ara rabiem. Ara la mama fa un post, corre, corre-fes-fotos que el dia 20 és a prop. Frenètic. Arf, arf. Així passa el temps des que la Gemma és al món.
Durant els darrers trenta dies ens hem fet molt grans. Ja en fa vint que mengem xocolata ("culata!") de la Kitty ("Tiki!") cada matí per postres de l'esmorzar. Ha augmentat la interacció, les rialles, els intents d'ajuda a la cuina, de recollir les joguines al menjador i de despullar l'arbre de Nadal de boles, estrelles i pinyes; i s'ha instaurat el costum de dir uns efusius "hola" i "adéu" als amics del bressol i de la banyera. Donem de menjar al tió. I el requete-colofón: som capaços d'aguantar una hora d'obra de teatre absolutament concentrats. Uau!
diumenge, 21 de novembre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
El 14è mes en imatges
Vet aquí al que tothom es referia quan deien que el temps passa volant. Veieu com canvia de ràpid, gairebé dia per dia? Amb catorze mesos la Gemma ja és una persona independent, que camina tota sola fins a allunyar-se considerablement sense por, perquè sap que en qualsevol moment pot girar cua i tornar o que, en tot cas, la mama (o qui estigui amb ella) tornarà a buscar-la; que s'entreté sola i crea el seu món imaginari amb els seus amics de peluix (Shin chan, Doraemon, Nevat i vaca; sí, deformació professional. Sort que li agraden!) i s'hi està estones llargues xerrant-hi, sense necessitat d'atenció... humana?), que busca l'atenció de la gent i fa amics tota sola, grans i petits. I corre, com corre! A la que et despistes ja t'ha marxat. Continua inalterable la total absència de sensació de perill i el desconeixement de la por. I que duri! Mira, ara ens comencem a despertar i a dir-li bon dia al Shin-chan. Vaig a veure si em deixen ficar cullerada a la conversa...
diumenge, 19 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)