L'aigua fa soroll

Hem estrenat la temporada de platja. A dos dies de començar la primavera, avui feia un dia espectacular que atreia directament a veure el mar. I això hem fet! Ara bé, el soroll de les onades a la Gemma no li ha acabat d'agradar. Com altres sorolls (el de la batedora, el de la màquina de fer forats...), li fa una mica de por. Per això la frase estrella de la tarda ha sigut "L'aigua fa soroll".

Això sí, quan ja ens havíem calçat les sabates i ho teníem tot a punt per marxar, s'ha tornat a girar cap a l'horitzó i, fent adéu amb la mà ha dit: "Adéu, platja!" ;-)))

Iaia, espavilaaa!

Havíem estat tirant pedres al riu, mirant els capgrossos i explorant el fanguet i la sorra. Tot plegat, massa divertit per obviar-ho. Per això, quan la iaia s'encanta amb la cigarreta pel camí de tornada cap al riu, on hi ha la vidilla, què creieu que li diu la Gemma...?

IAIA, ESPAVILAAA!

I arrenca a córrer, la tia.

Conjugacions

Fa dies que no anomenem paraules noves: no és estancament per part de la Gemma ni desinterès de la mama... és simplement que perdo el compte! Però la carrera del llenguatge no s'atura, i en les últimes setmanes hem arribat a la fase dels verbs conjugats. Com ara:

(A ca la Soraya i el Jordi, fa tres setmanes).
- Soraya! No mosseguis!

(A casa, amb la mama i la iaia)
- (Mama a la iaia). Agafa X, que la Gemma ho vol.
- (Gemma a la mama). Mama. Ho vull.

(Abans d'ahir, a la banyera, jugant amb les balenes, la tortuga, el "popòtam" i companyia)
- Tortuga! No t'escapis! No t'escapis!

Altres:
- Mama, seu, seu!
- Posem (el Totoro!)
- Menja, menja! (els imperatius són el seu fort; i el sisplau... Què és el sisplau? ^_^)

El 17è mes en imatges

Aquest mes han passat moltes coses, dintre i fora de casa. Molts canvis, emocions fortes, màgia, tió, reis, dinars familiars, jocs amb amiguets i amiguetes... Menys dies de cole. Amb tot plegat, la Gemma ha tornat a fer una d’aquelles estirades (no físiques) en què de sobte t’adones que s’ha fet gran.

Ha agafat l’hàbit, per exemple, de jugar a la seva habitació. Hi ha tres fronts: la cuineta (on tallem els aliments amb la fusta, posem cafetó a les tasses i n’hi donem a la mama i a qui hi hagi i fem hamburguesa al forn, “xuuuf, xuuuf” –ella mateixa fa les onomatopeies); la nina, que té un cotxet en què la passegem passadís amunt i passadís avall i un bressol on la posem a dormir just abans de posar-nos-hi nosaltres; i la pissarra, el lloc del “pinta, pinta!”.

Ha agafat l’hàbit, també, de demanar la cançó que vol cantar abans d’anar a dormir. I d’anar-hi voluntàriament quan està cansada. “Anem a dormir?” “Sí”, i t’agafa la maneta per començar a pujar l’escala.

Amb el tema llenguatge, la carrera continua. Un matí, en despertar-se, em va dir: “Mama, soroll”, perquè estaven foradant el carrer. El soroll no és una poma o una pilota, no es toca ni es veu; i no era una repetició en clau lloro, tampoc, perquè jo no havia obert la boca encara. Uf! Definitivament, ens fem grans. 

 

L’Olga m’explica que a la guarderia, ella i l’Amaia es tiren un tabalet de bressol a bressol abans d’adormir-se. La Gemma fa “Maia, llancem!”, “Maia, llancem!”. 

La nena prodigi

(Parla el papa) Cal fer comentaris?

(Parla la mama) Ja ho crec que sí! Que la Gemma és xerradora no és novetat, ja n'hem parlat prou en aquest blog. Que coneix els sons de molts animals també. Que diu "culet, culet" amb freqüència i normalitat tampoc hauria de sorprendre: al capdavall, comparteix llit amb el Shin chan! I això, ho vulguis o no, uneix. Però quan l'altre dia, allò, "per dir algu", jo comptava els passos mentre li posava un bolquer net a la seva habitació: "un, dos, tres" (ara estiro la part frontal, ara enganxo una punta, ara l'altra) i la Gemma respon: "quatre, cinc, (...), nou, deu, onze", què voleu que us digui? Se'm van caure a terra. I encara els he de recollir! Pffff... ^_____^

(També a Vimeo)

Sol, solet

El ritme d'imitació de paraules noves i d'assimilació de conceptes és tan accelerat que em costa seguir-ne el ritme. Ara bé, hi ha coses que és impossible passar per alt. I aquesta, amics, n'és una. 

No he pensat mai que a la Gemma li agradés especialment la música. Jo mateixa no sóc melòmana i em reconec incapaç, a més a més, de fer gairebé res "tot i" escoltant música perquè dos "sorolls" a la vegada m'atavalen. Sí, noi, és així. Ara bé, cantar sí que m'agrada. I la Gemma aquesta setmana m'ha demostrat que a li agrada que li canti, així és que hem agafat el costum d'agafar el cançoner i cantar un parell o tres de cançons abans d'anar a dormir. Ella gira les pàgines i tria. 

Doncs bé, de "El Gegant del pi" la Gemma repeteix "balla, balla" i "pi" i "gant". Del "Cargol treu banya", repeteix "banya!". Però una frase sencera, senyors... Això era un privilegi. I la frase ha sigut "Sol, solet" (atenció, suuulet, una o totalment àtona i una ela ben palatal i catalana). 

Quan la vol, ja ho demana: "Mama, sol, suuulet". 

 

L'altra experiència lingüísticament flipant d'aquests dies va ser la conversa entre padrina i fillola al cotxe l'altre dia, divendres al vespre. La padrina té un trauma perquè la Gemma és poc petonera. La cosa va anar així:

- (M) Va, Gemma, envia'm un petonet!

- (G) (Silenci)

- (M) Va, un petonet! Mira, petonet! (muacs)

- (G) Calla. 

- (M) Calla tú!

- (G) Tu calla.

- (M) Calla tú!

- (G) Tu. 

- (M) Tu. 

- (G) Tururú.

FLI-PA, tu.

Culet, culeeet!

Als catalans ens agrada el pit i la cuixa, els pets, els culs i les caques. Com a bona catalana i filla de traductors frikis, la Gemma ha incorporat l’expressió “culet, culet” al vocabulari d’aquesta setmana. Va ser el crit de guerra de l’avió de tornada de Granada, i ara és cita obligada cada vegada que anomenem el Shin chan a casa (que és sovint).  

També hem après a dir “Eita”, que és el nom de l’amiguet amb qui hem passat el darrer cap de setmana, el fill del Jose i l’Aya. La Gemma, com que no perd el temps, va decidir que dormirien junts des del primer dia (per jugar, que se us ha de dir tot...).

Tornant al vocabulari, hem treballat en les fruites: poma, pera, plàtan, kiwi, meló, síndria... i en els números: “Un, dos, tres!”. També comencem a intentar cantar cançons com ara “El Gegant del Pi”, el “Sol solet”, la “Lluna la pruna”... I ens belluguem: “Balla, balla!” Les seves cançons preferides d’aquest període són “En Joan petit quan balla” (ja assenyalem les parts del cos amb què balla, especialment dit, mà, peu i panxa) i el “Fum-fum-fum”. Una altra paraula nova: Fuuuum!

Més que paraules, però, aquesta setmana ens ha sorprès l’augment de la capacitat de diàleg:

 

“Mira, ja arribem! On som, Gemma?”, “A CASA”; 

“T’agrada la poma?” “SÍ”; “En vols més?” “AH, NO”. 

“Amb qui està el Pitu?” “AVI!”. 

“On és l’Olga?” “AL COLE!”. 

 

Flipa o no?

Gemma de tardor

La qual cosa ens porta a introduir una de les noves paraules del repertori de vocabulari d'aquesta setmana: fulla, fulla! De fet ja fa temps que la deia, però com que ara n'hi ha per tot arreu, surt sovint. A més ens serveixen per practicar els colors càlids d'aquesta època: "goooc" (groc), "maró" (marró) i "mell" (vermell).

Una altra de les estrelles de la setmana és el "pixet", especialment a la cua de la peixeteria.Però també anomenem el "pitet", el "buquer" (bolquer), el "pulé" (influència oriental?), i objectes de casa com la "taula", la "cadira", la "quilla" (forquilla), la "llera" (cullera). Bàsicament estem en aquella fase en què tot allò que és repetible es repeteix. Ves la llengua!

Paraules de la setmana

¡Bravo! Ja tornem a tenir 10 minutets per fer blog. I "¡Bravo!" diu la Gemma quan pica de mans. "Però, com? Que no deia "pachi pachi", en japolà? Doncs ara fa "Pachi, pachi... Bravooo!". 

Ho vaig entendre dimecres, a la reunió del cole, escoltant les explicacions de la senyoreta Olga. És clar, l'Olga canta el Joan Petit, el Sol, solet, la Lluna la pruna, i en acabat fa... Bravooo! I tots a picar de mans.

Altres incorporacions de la setmana són "CUIXA", "AUUU!, fa el llop", "PATÍ" (padrí), "TIU" (ho diu el papa), "DIA!" (Bon dia), "TAKO" (el pop vermell que li ha portat el papa del Japó, i que és el "Tako " en contraposició al pop que ja teníem que és de color rosa i es diu "Pop") i el sonadíssim "TIMUUU!", resposta al "T'estimo!". I servidora fa "Oooh..." i s'eixuga la llagrimeta. Aish, que bledes som de vegades.

Meravelles del llenguatge

Es dóna la paradoxa que no n’hem parlat gaire, tot i que va de paraules. Una de les coses que més ens meravella dia a dia de l’evolució de la Gemma és precisament el llenguatge. Des que va fer la seva primera paraula a Tòquio el dia del pare (“papa”, tenia 7 mesos) fins ara hi ha hagut  diverses etapes.

La primera era d’ assimilació, input. Va ser entre el març i el juny que érem a Tòquio, ella xuclava molt però repetia poc. Del Japó vam marxar amb quatre paraules: baibai (adéu), pachi-pachi (pica de mans), moshi-moshi (el nostre digui? digui?, en respondre al telèfon) i dôzo. I de fet encara se’n recorda perquè les utilitzem per casa. També aquí ja utilitzava activament i amb coneixement de causa el mama, papa, tata, iaia.

La segona,  dels 10 als 12 mesos de repetició, com els lloros (aquesta encara dura ara). Va començar repetint sons senzills, síl·labes simples de consonant i vocal, i també a reproduir sons d’animals: bibi, pipi, caca, mé-mé (menjar, ve de “més, més” perquè no en té mai prou!), nas, boca; té!, sempre alt i clar; i també vaca, muu-muu, cua-cua, gua-gua, meu-meeeu, poc-poc-poc...

Des dels 11, a primers d’agost, ja estem en una altra fase. Ara ja entenem, recordem i anomenem coses i persones que no hi són. Continua la repetició, però fem sons més complicats: paraules com “panxa”, “pinta”, “cotxe”, “conte”, “clau”, “blau” i “Shin chan” les diu perfectament des del primer dia. També diu amb totes les lletres “gràcies”. Quan les paraules tenen més de dues síl·labes, es produeix un fenomen d’el·lisió de la primera meitat del mot: la galeta és “leta”, la tortuga és la “tuga”, la pilota és “pota”.  I només en dues paraules fa un canvi de síl·labes persistent i molt curiós: són la “pata” per la tapa, ja sigui de la carmanyola, el iogurt o una capsa; i “Titu” per Toti (de nom real Jordi), el nostre veïnet de Vallfogona.

El procés s’ha accelerat durant el mes 13 i ara la llista ja seria massa llarga! L’evolució és diària i perceptible fins i tot per mi, que estic sempre amb ella. Per això m’he proposat fer un post lingüístic cada setmana, que es noti la fascinació materna per aquest tema. Aquest és el primer.

Als 13 +2 la Gemma ha sumat al vocabulari: “Ouga” (Olga, la seva mestra), “Júria” (Júlia, la seva millor amiga) i dos bàsics (diuen que ens duran de cap, sobretot el segon): “chí” i “no”.