(Parla la Gemma) Avui és un gran dia perquè ha nascut una amigueta molt especial: es diu Berta, filla de la Laura i del Jaume. El Jaume em fa molta gràcia perquè li diuen Formiga (i jo no ho entenc, perquè és un senyor gros i no té ni el cos de color negre ni vermell). De moment no hem parlat gaire: només l'he vista amb els ulls tancats perquè quan em van portar a la clínica, pobreta, ella dormia. És que és molt petiteta. Jo ja sóc gran i, és clar, em passo el dia desperta donant la murga als pares! ^_^ Al seu costat, m'he sentit tota una personeta adulta.
(Parla la mama) Ens moríem de ganes de conèixer la Berta! I ha sigut realment emotiu. Primer, per la felicitat que destil·laven les cares del Jaume i la Laura malgrat el cóctel de cansament i de son i d'emocions fortes acumulades; i després, perquè tot i que el part de la Gemma és molt recent, sembla que faci tota una vida! I de cop i volta ens ha agafat una mena de "nostàlgia de clínica".
Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres durant uns minutets aquests primers dies tan importants de la vida de la vostra filla. És fantàstic haver coincidit tant en el temps, tant per les nenes que podran ser amigues com per nosaltres que viurem la "paternitat" (i la paraula sola ja espanta) plegats.
(Parla la mama) Ens moríem de ganes de conèixer la Berta! I ha sigut realment emotiu. Primer, per la felicitat que destil·laven les cares del Jaume i la Laura malgrat el cóctel de cansament i de son i d'emocions fortes acumulades; i després, perquè tot i que el part de la Gemma és molt recent, sembla que faci tota una vida! I de cop i volta ens ha agafat una mena de "nostàlgia de clínica".
Gràcies per deixar-nos compartir amb vosaltres durant uns minutets aquests primers dies tan importants de la vida de la vostra filla. És fantàstic haver coincidit tant en el temps, tant per les nenes que podran ser amigues com per nosaltres que viurem la "paternitat" (i la paraula sola ja espanta) plegats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada