Qué mala es la tele (o no)

La tele no fa gaire mal a casa: la mama amb prou feines veu les notícies (i quan les veu), de tant en tant alguna sèrie, excepcionalment una pel·li. De fet, el tema pel·lis en els darrers anys és tan excepcional, mal que em pesi, que tant per tant intento anar al cine. Però a la Gemma li agrada. No entre els àpats, no quan hi ha gent a casa, no quan es fan altres coses i no cada dia, però de vegades, ei, "¡date un momento de relax!", com deia la màquina de cafè de la facultat. Doncs això, momento de relax per a petits i grans (quan els petits la miren).

Els primers grans favorits: 

El número 1 del ránking el va ocupar indiscutiblement i durant molts mesos, Totoro. Una de les primeres paraules que va aprendre la Gemma, juntament amb Gatobús, Mei i Satsuki. De Ponyo li feia i li continua fent por el "papa" de la Ponyo, que és "una mica dolent però en el fons bo" però que encara ara, quan surt a la tele, és presència non-grata.

Després vam començar a utilitzar la tele per aprendre anglès. It works beautifully! 

Little Pim és un MUST en aquest aspecte. Realment molt recomanable. 

I després, per aprendre castellà. Ara estem enganxades a... (regal de Manu, graciaaaaaas!): 

Perquè una de les coses que més li agrada a la Gemma és que la mama li expliqui coses de quan era petita. I aquesta era una de les seves sèries preferides. Amb la conya, canta en perfecte japonès: "...donna toki demo makenai wa!" (passi el que passi, no em rendiré!), evidentment només per imitació i sense entendre ni un borrall de què diu però, ei, fa un goooig...!

Aquest vespre hem passat una estona a youtube mirant fragments d'altres sèries de quan la mama era petita. A saber: 

Us sonen? ^_^ Segur que me'n deixo una pila (ara em vénen al cap Candy Candy, Dr. Slump, la Petita Pollon, Oliver y Benji...) però ei, tot és començar. Que consti que de tant en tant la Gemma també veu sèries del seu temps, com el Xai Shaun, en Thomas, Bob el Menetes i companyia. Sempre en anglès o castellà, per allò que diuen que aprendre és divertit... i tal. 

(També diuen que els pares necessiten netejar-se la consciència, ves. Nooo és el cas.)

Mazinger's Dad!

(Parla la Gemma) La feina dels papes és una mica peculiar. De vegades tornen tard, o hi són però han de sortir al vespre, o s'arreglen i s'emperifollen i la mama es posa nerviosa i insuportable sempre que té una cosa que es diu "interpretació", almenys el primer dia. Voleu que us digui? Sempre he pensat que era un pal. 

La part bona és que quan es tracta de salons, sovint m'hi porten, l'últim dia, i llavors jo també sóc la prota de la festa. I no cal que m'arregli ni que porti perfum, com la mama, ni que m'afaiti les barves i faci reverències amb el cap, com el papa. No sé si és l'alçada miniatura, les pestanyes o les grenyes rosses però s'aplica allò del "allí donde va, triunfa". O almenys això diuen els papes. 

Sabeu qui és el Mazinger Z? Doncs una espècie de... Dora l'Exploradora? Bob Esponja? Doraemon? per a mi, però que va ser famós per primera vegada fa 40 anys al Japó, 30 a casa nosatra. Aquest, mira. Diu que cridava "Punyos fueraaaaa!" Mola, oi? 

Aquesta vegada, pel 30è Saló Internacional del Còmic de Barcelona, el papa d'en Mazinger ens va venir a veure. Es diu Go, senyor Go, i és un senyor afable i entranyable amb una dona encantadora que es diu Sumiko i que em va regalar xocolata de la bona i es va portar mooolt bé amb la mama. マジンガーこわくないよ。大好き！また東京で会おう ^_^

TLQM Girl

Gràcies, Oriol i Núria.Todo lo que mola sóc jo!!!
(regalet del Saló estrenat avui)

Fashion victim

...O papa i mama victim! Del Japó, la Gemma ha tornat amb un parell de bodies frikis sota el braç: el d'en Goku de Bola de Drac i el de la Dorami ;-))) Quin us agrada més?

Gemmazilla bajo el terror del monstruo

Gemmazilla vs. Godzilla. Qui guanyarà!!!?

(La Gemma no sembla gaire terroritzada...)

Avui descobrim... Akihabara!

(Parla la Gemma) Avui el papa m'ha portat de passeig a Akihabara, o "Akiba" pels amics. Hem anat amb la bici tot passejant, a mi m'ha agradat molt (sobretot a la tornada, que m'he sobat de valent, sort que el papa m'aguantava el cap, que si no...). En fi, Akiba és un barri una mica curiós. Hi ha molt de soroll i moltes llumenetes per tot arreu, a mi m'ha encantat!

El papa diu que Akiba és el paradís de l'electrònica, que tot el que vulguis d'aquest tema ho pots trobar. Ordinadors, impressores, DVDs, gàdgets de tota mena, monitors, memòries, USBs, el que sigui... Però també hi ha molta "frikoooor", moltes botigues d'anime, de manga, de ninots, de maquetes, de noies lleugeres de roba i tal. I és clar, com que en el futur seré friki, doncs m'ho he passat molt bé. Us deixo amb unes imatges que ha anat fent el papa (cliqueu si ho voleu veure més gran, eh?)

Ah, i és clar, també ens hem firat una mica, com no, en una tenda que tenien molts ninotots d'oferta. El papa m'ha comprat un Doraemon molt maco que va amb la màquina del temps i per ell s'ha comprat un ninot de l'Ultraman fent "shuwatch". Em sembla que li agafaré, que a mi m'agrada aquest color vermell i a més a més és tovet... Va molt bé per exercitar les dents, que ja en tinc dues! (Parla el papa) Noooooooooooooo!!!!