Avui descobrim... el Kodomo-o

L'espai infantil del restaurant asiàtic Doble Cero, situat al cor del Born.
L'hem vist, ens ha agradat... i repetirem!

Model a l'estació de Ripoll

Avui re-descobrim... l'Aquari!

No era el primer cop: la primera vegada va ser el 16 de maig de 2010, al Japó, amb la família de l'Eifuku-san (els seus fills Shigu, Mukon i Rio). Però d'això ja fa gairebé 2 anys i la Gemma ha crescut molts des de llavors. Ara, a l'Aquari de Barcelona, ja distingeix entre peixos grossos i petits, enfadats i contents, llargs i curts. I ja té un preferit: el tauró!
 

"Té unes dents mooolts grosses i està enfadat, mama!" Gran excursió a l'aquari de Barcelona. A baix, la Gemma fent de tauró: "Groaaar!" Per què sempre ens atrauen els dolents, punyeta?

Berenar al VIENA

De vegades el papa i la mama em porten a berenar al Viena, que és un lloc baby friendly, child friendly i celiac friendly (tots els friendlies del món, olé pel Viena). Jo estic contenta perquè hi ha galetones, i els papes contents perquè no les paguen, gentilesa de la casa a partir de les 4 de la tarda). La cosa sol anar així:

1) Mmm... Aquestes són noves. Fan bona pinta...
2) Les tastarem, a veure.
3) Mmm... (nyam, nyam), están gfoníssibes... (nyam, nyam)
4) Repetiiim?

Beach, I missed u!

Castellers a Gràcia

El cagatió del Tabalet

Caga tió
d'avellana i de turró
si no vols cagar...
et donarem cop de bastó!
Patim Patam, Patim patam!!!
(22 de desembre de 2011)

Saló del Manga, 3rd round!

Tinc dos anys i tres mesos i és el meu tercer cop al saló del manga... La primera vegada encara prenia teta i no em volia separar de la mama (ho haveu viiist? Mira que era petitona! No li digueu a ningú, però en aquell temps m'ho feia tooot a sobre). El segon, el 2010, ja m'agradaven els homes (mira, mira i sssxt, però encara m'ho feia tot a sobre!).

La veritat és que això del Saló és un rotllo. El papa i la mama treballen sense parar, no els veig marxar al matí ni tornar al vespre perquè cada dia i cada nit se les passen fent el tarambana. Sort que és un cop l'any i que la gent quan hi vaig és tan maca, perquè si no els engegaria a tots... Que em preneu els papes! Per sort, aquesta vegada va ser el papa qui es va enrotllar i m'hi va portar. La mama no ho sabia. I veure'm li va donar una injecció d'energia que va brodar la interpretació de l'última conferència! Olé, mama! Gràcies, papa!

De Ripoll a Sant Joan... en bici!

Es diu la Ruta del Ferro i és la via verda que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadeses. I és la meva reestrena en bicicleta, una afició que vaig descobrir al Japó la primavera del 2010, imagina't si ha plogut! Encara vaig en cadireta (abans al davant, ara al darrera) i faig servir el mateix casc (el vermell made in Japan) però aviat pedalaré sola. I llavors, a veure si m'atrapes! Mentrestant (siguem sincers), que pedalin els altres... Amb la mama, el Roger i la Golfa.

El cole, una feinada!

El primer curs de cole de la Gemma s'acaba el 29 de juliol. Hi ha qui està molt en contra de portar els nens a la guarderia tan petits: no és la meva intenció entrar en polèmica. Només puc dir que a nosaltres, a la Gemma, li ha anat molt bé. I que ha fet una feinada!

A la foto només hi ha unes quantes pàgines de l'àlbum dels deures que la Gemma ha anat fent durant aquests deu mesos, però és suficient per començar a comprendre que li han incentivat la creativitat, el gust per la música i pels colors. Jo no sé si ho faria tan bé, a casa. Si més no, ella ha tingut la influència de diversos adults especialistes en nens i també la d'altres nens amb qui ha compartit tot aquest curs.

I què carai, que és una crac! Heu vist quin arc de Sant Martí més curraaat!?

Els amics del Tabalet són molt importants per a la Gemma. Aviat farem una entrada per presentar-los. Però de moment, que quedi constància que ho hem provat, ens ha agradat... i l'any vinent (el 6 de setembre), repetirem.

Avui REdescobrim... la platja

Un any més tard que la primera vegada, a la mateixa Torredembarra, amb la mateixa colla pessigolla + 1. Perquè aquest cop, a més a més de celebrar l'aniversari de la padrina, que cada any està més guapa... hem celebrat també que té un bebé a la panxa!!

A les fotos, els highlights: La Gemma i la Berta sembrant el terror, la Berta una promesa de la nova generació de futbol femení, la padrina lluint panxa, la paella que vam devorar entre tots i l'"Arri arri tatanet", versió tàndem de la Laura.

Avui descobrim... el parc de l'Oreneta

Va ser una proposta de l’altra Gemma, la mare del Joel, a qui li havia recomanat una altra amiga... I així, l’un s’ho diu a l’altre i ens hi hem plantat una colla. Peques: Joel (3), Òscar (10 mesos), Albert (2 anys i 10 mesos), Paula (la bessona de l’Albert) i Gemma (1 any i 10 mesos). Les seves aventures: pony, tren, picnic, parc. Les nostres aventures: seguir-los el ritme, per el reportatge fotogràfic i, sobretot sobretot sobretot... trobar la sortida del paaarc! 

Hi ha poques coses que no siguin millors en bona companyia. Gràcies, macos!

Afterplay

El Guatsch té una mini sala de jocs a la sortida que el Pau i la Gemma van trobar tan interessant i entretinguda com l'obra mateixa. Entre ells ja ha sorgit l'amor... un amor senzill i sense compromisos, en què no s'han d'aguantar les rabietes ni els mals humors perquè, com a bons noviets, se troben només per passar una bona estona i després cadascú cap a casa; un amor en què no cal compartir ni renunciar a gaire res, tampoc, perquè el teatre s'encarrega de tenir una joguina per cadascú. Jo compliquem la cosa abans d'hora... Ja tindran temps!

Ensemble Meridien

Avui, concert preciós de la Marta (chelo) i el seu grup
a la Plaça (igualment preciosa) Sant Felip Neri.

L'aigua fa soroll

Hem estrenat la temporada de platja. A dos dies de començar la primavera, avui feia un dia espectacular que atreia directament a veure el mar. I això hem fet! Ara bé, el soroll de les onades a la Gemma no li ha acabat d'agradar. Com altres sorolls (el de la batedora, el de la màquina de fer forats...), li fa una mica de por. Per això la frase estrella de la tarda ha sigut "L'aigua fa soroll".

Això sí, quan ja ens havíem calçat les sabates i ho teníem tot a punt per marxar, s'ha tornat a girar cap a l'horitzó i, fent adéu amb la mà ha dit: "Adéu, platja!" ;-)))

El terror del Carrefour

Qui ha dit que anar a comprar no és la bomba?

Escapa't al zoo! (una altra vegada)

Ara fa 9 mesos, la Gemma va visitar el zoo per primera vegada. Però allò era Tòquio i això és Barcelona. I a Barcelona els animals són més vellets i estan cansats però així i tot ha estat un dia de descobriments espectaculars. Així se'ls mirava la Gemma: 

I com que ara ja és gran i feia un dia de zoo, primavera i picnic a la gespa... la Gemma, com la Hellen i la mama, ha dinat de bo-ca-ta.

Gràcies, Hellen. Quin dia més... bèstia!!!

Avui descobrim... el teatre!

Fa dies que he conegut La casa dels contes, i quan vaig saber que durant el mes de desembre feien sessions de contes i una obra de teatre per a nens petits, uf! aquesta és la nostra. I ha sigut aquesta tarda de diumenge, a les 17.15 de la tarda.

Així ha estat la Gemma durant els 50 minuts que ha durat l'obra de teatre, la història d'una nena de 9 anys que admira la seva fada, enamorada d'un follet que, alhora, també l'estima a ella, i tots plegats units contra l'amenaça del rei trol que vol trencar l'equilibri del bosc i impedir que tots plegats siguin feliços. A la guitarra, un argentí saladíssim amb una veu espectacular. I així, així els mirava...

Ni tan sols el rei dels trols ha aconseguit espantar-la, malgrat els seus crits i els seus cabellots. De fet, sembla que li ha agradat i tot, perquè al final...

Tornarem a la Casa dels Contes. Qui ho sap? Potser la Gemma, com la seva iaia Montse, s'aficiona algun dia al teatre!

La Plaça Catalunya

Amb l'Ami a la Ciutadella