Anem a la guarderia tokiota!

Ei, que sóc portada d'un catàleg!

Avui la Tomomi-san de l'agència japonesa ens ha escrit un email per informar-nos que ja tenia a les mans el catàleg de Combi mini, la marca per la qual la Gemma va fer el seu únic bolo de model. I atenció, que és portada! No hem rebut els catàlegs impresos encara, però si aneu a la web de la marca i feu una ullada a les noves tendències de la temporada tardor-hivern... VOILÀ!

El catàleg es pot veure sencer (123 pàgines) online aquí. Aneu passant les pàgines a la fletxeta de la dreta, veureu que la Gemma surt en vuit o deu modelets.

(Parla la Gemma) Ei, que estic maca??? No ho sé, eh? Jo no m'hi acabo de reconèixer. Em veig diferent, pelona, gordeta, petita! La mama diu que és perqùe ara ja tinc gairebé un any sencer, i aquí tenia només 7 mesos. Com passa el temps, eh?
(Parla la mama) Sí, tu. Aviat et sortiran canes com a la mama.

Bye bye, ofuro!

Picnic de comiat

Nosaltres fem maletes...

...I la Gemma les desfà!

Bye bye, senyores!

Les "senyores" és un restaurant de cuina casolana, molt barat, acollidor i ràpid que hi ha al costat de casa. Sovint hi baixem a sopar... I per celebrar el comiat, hic! Una cerveseta!

(Parla la Gemma) Un dia és un dia...

Bye bye, Kids Station!

Durant els últims dos mesos i mig, els dies de la Gemma han començat així:


El pare agafava la bicicleta, la bossa, el casc vermell i... apa, Tito, cap a la guarde! La Guarde es diu Kids Station i era a l'illa veïna, a Tsukishima, passat el Shin Ôhashi (El nou pont gran):


Allà, la Gemma jugava amb els altres nens, sortia a passeig, feia la migdiada...


Gràcies, Okawa-sensei!

Quina mandraaa!

Parc de Midtown, Tòquio, 02 de juny de 2010

La Gemma se'n va de picnic

(Parla la Gemma) Va ser al parc de Harumi, a uns 20 minutets en bici de casa.
Jo portava gorro i crema als braços i a la cara...
En canvi a la mama se li va posar el braç esquerre vermell com un tomàquet! ^__^

Avui descobrim... l'aquari!

(Parla la Gemma) Jo em pensava que els animals caminaven; amb dues potes o quatre, però que caminaven. El Tama camina, la Yara camina, els cavalls de Vallfogona caminen... i els animalets del zoo també caminen! (bé, els micos també es pengen dels arbres... però això no compta). I resulta que no.

Avui, però, he descobert uns animalons que no tenen potes. La mama diu que es diuen "peixos", n'hi ha de macos i n'hi ha de lletjos, i es passen el dia a la banyera, cap i tot. I jo em pregunto: i no s'ofeguen, no?

Dos nous amics

(Parla la Gemma) Aquesta ha sigut una setmana d'enfortir relacions. Us presento dos dels meus amics del barri, la Mei i el Ren. La Mei és una amiga de l'Akachan tengoku on la mama em porta a jugar alguna tarda: viu a Harumi, en una casa molt gran i molt alta! (al pis 29!) L'altre dia m'hi va convidar a berenar i ens vam fer un fart de jugar. Si sabéssim parlar faríem safareig però com que encara no...

En Ren és el veí del 402. També és més gran que jo, per això té moltes dentetes. I com que riu molt, sempre se li veuen! M'agrada el seu tall de cabells. Avui la mama, la seva mama, en Ren(taro) i jo hem anat a berenar a una cafeteria pijastra que hi ha més enllà del pont. I com que estàvem solets i hi ha sofà i taula de billar, ens hem fet un fart de jugar. I el pastís estava... Oh, com estava! Mama, quan dius que hi tornem?

(Parla la mare) La Mei i en Ren són fills de la Sonoko Wood i la Shizuka Yamada. La primera és professora de japonès i la segona, professora de piano. Jo no sóc professora de res, però m'hi avinc molt! ;-) Perquè nosaltres sí fem safareig.

Gemmazilla bajo el terror del monstruo

Gemmazilla vs. Godzilla. Qui guanyarà!!!?

(La Gemma no sembla gaire terroritzada...)

Avui descobrim... el zoo!

Avui, la Mihoko i jo hem portat a la Gemma al zoo d'Ueno.

La Mihoko Ohashi és una ex companya de Handai, la Universitat d'Osaka on vaig fer el màster, que ara treballa al Ministeri d'Educació. Una funcionària... i al Japó! I també una persona maquíssima, que ha resultat tenir debilitat pels nens i de seguida s'ha fet molt amiga de la Gemma.

De tots els animalons que hem vist, la Gemma ha triat dos amics: l'ós panda i el tigre.

Tots dos, casualment... eren de mentida!!!

M'agrada estar amb homes (3a part)

A Yokohama amb el Tatsupiko-piko!!!
Si no coneixiéu la predilecció de la Gemma pel gènere masculí,
no us perdeu la primera i la segona part d'aquesta saga.

El dia dels nens

5 de maig, Kodomo no hi

Avui descobrim... Yokohama!

(Parla la Gemma) Amb el tiet Tatsuhiko, l'avi i la iaia!

La tieta Hiro

(Parla la Gemma) Per fi he conegut a la tieta Hiro! La seva mare i ella han aprofitat la Golden Week per venir a veure'm a Tòquio. I com que els avis també hi eren, s'han pogut conèixer! I jo he conegut també les nebodes de la Hiro, la Yû, la Koto i la Wakana, i ens hem fet amiguetes. Junts hem anat a Yurakucho i a Asakusa... Quin fart de caminar! Però jo, com que vaig de bracets en bracets, no em queixo...

Tieta Hiro, la pròxima vegada ens veurem a Barcelona o a Osaka? Taaanoshimi!

Avui descobrim... Kamakura!

Avui descobrim... els gratacels!

M'espanten les altures!

Que nooo, que és broma!

Quines altures? Què dius que són les altures?

(Parla la mama) Tot això va ser ahir a les torres del Govern Metropolità, a Shinjuku.

Avui descobrim... Kamakura!

(Parla la Gemma) Avui he retrobat un vell amic: el senyor Buda de casa. Fins ara només li coneixia un tros de la cara, i m'ha agradat molt coneixe'l de cos sencer. És gegant! He tingut temptacions de pujar-li a la falda, però hi havia molta gent i m'ha fet vergonyeta... Un altre dia, amb més intimitat, ja ho faré. Quedem així, eh, senyor Buda?