Jocs Florals 2014

Jocs Florals 2014, classes de P4, Claret

Avui descobrim... el Claret

Qué mala es la tele (o no)

La tele no fa gaire mal a casa: la mama amb prou feines veu les notícies (i quan les veu), de tant en tant alguna sèrie, excepcionalment una pel·li. De fet, el tema pel·lis en els darrers anys és tan excepcional, mal que em pesi, que tant per tant intento anar al cine. Però a la Gemma li agrada. No entre els àpats, no quan hi ha gent a casa, no quan es fan altres coses i no cada dia, però de vegades, ei, "¡date un momento de relax!", com deia la màquina de cafè de la facultat. Doncs això, momento de relax per a petits i grans (quan els petits la miren).

Els primers grans favorits: 

El número 1 del ránking el va ocupar indiscutiblement i durant molts mesos, Totoro. Una de les primeres paraules que va aprendre la Gemma, juntament amb Gatobús, Mei i Satsuki. De Ponyo li feia i li continua fent por el "papa" de la Ponyo, que és "una mica dolent però en el fons bo" però que encara ara, quan surt a la tele, és presència non-grata.

Després vam començar a utilitzar la tele per aprendre anglès. It works beautifully! 

Little Pim és un MUST en aquest aspecte. Realment molt recomanable. 

I després, per aprendre castellà. Ara estem enganxades a... (regal de Manu, graciaaaaaas!): 

Perquè una de les coses que més li agrada a la Gemma és que la mama li expliqui coses de quan era petita. I aquesta era una de les seves sèries preferides. Amb la conya, canta en perfecte japonès: "...donna toki demo makenai wa!" (passi el que passi, no em rendiré!), evidentment només per imitació i sense entendre ni un borrall de què diu però, ei, fa un goooig...!

Aquest vespre hem passat una estona a youtube mirant fragments d'altres sèries de quan la mama era petita. A saber: 

Us sonen? ^_^ Segur que me'n deixo una pila (ara em vénen al cap Candy Candy, Dr. Slump, la Petita Pollon, Oliver y Benji...) però ei, tot és començar. Que consti que de tant en tant la Gemma també veu sèries del seu temps, com el Xai Shaun, en Thomas, Bob el Menetes i companyia. Sempre en anglès o castellà, per allò que diuen que aprendre és divertit... i tal. 

(També diuen que els pares necessiten netejar-se la consciència, ves. Nooo és el cas.)

Collage

Des del mes de gener (per tant tenia... 2 anys i 5 mesos), la Gemma és una Jitterbug a Collage, la classe d'anglès. Hi va amb la mama, i juntes amb altres nens i mames o papes cantem cançons, escoltem contes i fem "projectes" amb la súper profe Giulia. 

Els projectes ocupen cada vegada més espai de la paret de casa!!! See below the family hand-tree, the universe (with astronauts and rockets and shooting stards) and the house, entre d'altres!

Tic-toc, tic-toc, the clock says tic-toc, the clock says tic-toc it's time to say Hello!

Avui descobrim... el muffin baking

Amb l'Annabel, cuinera major, la Thaïs, ajudant i cangur i sempai i fashion advisor, el Manu, el que posa pau, observa i fa fotos i pocs comentaris, però clavats, i la mama que és a tot arreu i no és enlloc. 

Escarlatina vs enfermetat de la bufetada

Aquesta setmana la Gemma l'ha passat malalta. No s'hi posa sovint, és una campiona, però sembla que la tendència de sa mare: quan toca, toca sonada. Aquesta vegada tot va començar amb una febrícula de dilluns al matí i una granissada general que ens va fer anar de pet a urgències. Dues visites més tard, la doctora encara no té clar si es tractava d'escarlatina (bacteriana, cal tractar amb antibiòtics; la prova va donar positiva) o de l'enfermetat de la bufetada (viral, paracetamol i avall que fa baixada), perquè donen símptomes semblants. En tot cas, l'hem medicat per si de cas i el malestar no ha durat més de tres dies, cinc de repòs i festa del cole per si de cas. I com que "lo que no mata engorda", mig kilet més en una setmana de repòs, bona teca de les iaies i més caramelets del compte per allò que "és que està malaltona, pobreta..." ^_^ Aquesta nena serà una negocianta!

Boig per tu

Després de meeesos de sentir només "cançons de la Gemma" al cotxe, hem arribat a un acord pel qual anem canviant de cd: una de la Gemma i una de la mama. Avui, quan tornàvem de casa la padrina, caminant cap al cotxe, la Gemma ha començat a entonar: "Sé molt bé que des d'aquest bar..." i pregunta: és així, mami? I jo: Errr... Mmm... Possí... Total, que ens hem après la tornada sencera! "Sé molt bé que des d'aquest bar, jo no puc arribar on ets tu; però dins la meva copa veig reflexada la teva lluuum; me la beuré; servil i acabat, boig per tu". I quan s'acabava, tornem-hi: "Mami, vull el "Boig per tu"! I tornem-hi: "Mami, vull..." Nens, quina nit!

Future driver

- Mama, em dónes una galeta?

- No puc filla, estic conduint. 

- Quan jo sigui gran també conduiré. 

- Vols conduir?

- Sí. Jo conduiré i tu seuràs aquí, a la cadireta de la Gemma. Al darrera. 

- Mmm... (Que vol dir: Nonembé. Si diu això amb

2 anys i encara no 4 mesos...)

Una bandera ens agermana

Conversa de dimarts al matí, a punt de sortir per anar cap al cole: 

- V: Gemma, que marxem. 

- G. A l'esquena, a l'esquena. 

- V. Sí, et poso la bossa a l'esquena i marxem.

- G: Em cordes, mama?

(Fregida de tant de detallet i amb pressa, la mama) - Sí, mira: la mama et posa la bossa, et corda la jaqueta, agafa el bolso i marxem. Estem d'acord?

- G: (silenci)

- V: Estem d'acord?

- G: Una bandera ens agermana.

Smileee... d'aquella manera!

La Gemma ja té plena consciència del que és fer-se una foto. I com a bona model, ofereix als fotògrafs el millor somriure... si més no ho intenta! Atenció a la jaqueta texana regalet de la tieta Irene (la fashion), i les cuetes, new look pre tisorada de melenes.

Avui descobrim... les cuetes

Ei, és que ja tinc 25 mesos! Que es noti, nooo?

El cole, una feinada!

El primer curs de cole de la Gemma s'acaba el 29 de juliol. Hi ha qui està molt en contra de portar els nens a la guarderia tan petits: no és la meva intenció entrar en polèmica. Només puc dir que a nosaltres, a la Gemma, li ha anat molt bé. I que ha fet una feinada!

A la foto només hi ha unes quantes pàgines de l'àlbum dels deures que la Gemma ha anat fent durant aquests deu mesos, però és suficient per començar a comprendre que li han incentivat la creativitat, el gust per la música i pels colors. Jo no sé si ho faria tan bé, a casa. Si més no, ella ha tingut la influència de diversos adults especialistes en nens i també la d'altres nens amb qui ha compartit tot aquest curs.

I què carai, que és una crac! Heu vist quin arc de Sant Martí més curraaat!?

Els amics del Tabalet són molt importants per a la Gemma. Aviat farem una entrada per presentar-los. Però de moment, que quedi constància que ho hem provat, ens ha agradat... i l'any vinent (el 6 de setembre), repetirem.

Digui, digui?

Aquest vespre hem tingut el primer monòleg per telèfon. És clar que fa mesos que la Gemma agafa el telèfon i diu "Iaia?", o "Avi?" però avui, per primera vegada, ha sigut un clar exemple de "yo me lo guiso, yo me lo como". La cosa ha anat així.

Ens acostem al sofà, trobem l'i-phone de la mama. Mmm... Interessant. Amb això es pot trucar. Truquem? Va.

- Gemma: Hola? Com estàs? Bé! Molt bé! Adéu.

Tot seguit, tal qual.

Pintar és una cosa seria

Conjugacions

Fa dies que no anomenem paraules noves: no és estancament per part de la Gemma ni desinterès de la mama... és simplement que perdo el compte! Però la carrera del llenguatge no s'atura, i en les últimes setmanes hem arribat a la fase dels verbs conjugats. Com ara:

(A ca la Soraya i el Jordi, fa tres setmanes).
- Soraya! No mosseguis!

(A casa, amb la mama i la iaia)
- (Mama a la iaia). Agafa X, que la Gemma ho vol.
- (Gemma a la mama). Mama. Ho vull.

(Abans d'ahir, a la banyera, jugant amb les balenes, la tortuga, el "popòtam" i companyia)
- Tortuga! No t'escapis! No t'escapis!

Altres:
- Mama, seu, seu!
- Posem (el Totoro!)
- Menja, menja! (els imperatius són el seu fort; i el sisplau... Què és el sisplau? ^_^)

La portaplatets... ja!?

Avui mentre banyàvem, la Gemma m'ha explicat una batalleta del cole.

- Mama, quin susto!

- Quin susto? Quan? Ara? Però si no ha passat res...

- Quin susto!

- On és el susto?

- Pati!

- Al pati? Al cole?

- Sí!
- I com ha sigut aquest susto?
- Juant!
- Jugant? I amb qui ha sigut el susto, amb l'Amaia? La Júlia?

- Nil!

I si això és la primera batalleta made-in-Gemma? Demà a primera hora ho preguntarem a l'Olga i la Susanna per sortir de dubtes. A veure quin ha sigut aquest sustuuu!

(...)

(MISTERI RESOLT): Efectivament, ahir la tarda el Nil es va fer un susto jugant a la classe perquè algú va treure un peluix del Winnie de Pooh que resulta (i motius no li'n falten) que li fa por i, pobret, va plorar molt. No va ser al pati, perquè ahir plovia i no hi van sortir en tot el dia, sinó a classe, on va passar tot.

(CONCLUSIÓ): Ja ho comencem a xerrar tot! Perill, perill! I més perill encara perquè, si t'hi fixes, la nena és una mica lianta i a la realitat, hi posa coses de collita pròpia. Jo sí que tinc por!

L'univers dels contes

Mirar, llegir i que li llegim contes  són activitats que han escalat posicions ininterrompudament en les últimes setmanes al rànquing d’activitats lúdiques que la Gemma demana fer. Per això últimament la col·lecció de contes que li va fer la iaia Montse no para quieta al prestatge.

Cada vegada anem introduint més personatges i situacions que ella interioritza i després anomena: la Caputxeta Vermella, el Pinocchio, en Gepetto, en Pepito, la Sireneta, els gossets (Dàlmates)... De fet, és ella que escull el conte. Ahir al vespre, per exemple:

- Mama, vine, vine.

- On vols que vagi, Gemma?

- Nem, nem. Mama, seu! (assenyala el primer graó de l’escala de casa, un altre all time favourite)

- Seu, seu. Conte! Pinocchio, Pinocchio.

- Vols que llegim el Pinocchio? Va, doncs, porta’l.

 

A continuació, ella corre al sofà, agafa el conte, i torna amb ell a les mans. Llavors insisteix “Mama, seu, seu” picant amb el palmell de la mà el forat que queda al seu costat al graó de la punyeta. I així que sec, em dóna el conte. Vol dir “au, treballa”, però no, això no ho diu. Com si calgués!

Avui descobrim... la pissarra

De fet, ja fa dies! Però com que hi solem pintar al vespre i la llum escasseja, no hi havia manera de fer la fotografia ;-) El crit de guerra és "Pinta, pinta!".

Els puzzles

Van ser un all time favourite entre els 12 i els 14-15 mesos... Suposo que fins que ja va saber fer tots els que corrien per casa, que eren bàsicament d’animalets. Ara l’interès es redirecciona al món de la moda!

Avui descobrim... la vergonya

Això és el que ha començat a fer la Gemma aquesta última setmana. Però com que, en aquest cas, les cames són les meves, se'm fa difícil fer fotos... Per tant, agafem la d'un altre! Maaama, maaama, maaama. No vaig enlloc, dona, calma! On estaria millor que amb la Gemma?