Felicitats, papa!

¡Brum, brum! ¡Hasta el infinito y más alláaa!

La nit abans, Gemma: "El papa en fa 36, i jo en faré 39". Mama: "*_^..."

Anem a la guarderia tokiota!

L'i-pad del papa

Papa, m'expliques la Blancaneus? Em poses el Tom? 

Pintem el Pocoyó? Dit curt: I-pad for kids... rocks!

El 2on aniversari en imatges

Una mica de tot per un dia rodó: 

1) preparatius, festa amb amics i veïns, regalets... 

2) teca

3) pastís i el chin-chin

4) piscineta amb el papa i la mama

Calendari d'advent

Un matí de novembre, en tornar del gimnàs, el papa em va fer un regal: el primer calendari d'advent. No em preguntis què és ben bé, però amb una Kitty així de grossa, qualsevol no està content!

I aquest matí, amb la mama, l'hem desprecintat i hem obert la casella número 1. Un abret de xocolata! Diu que són les postres de l'esmorzar, i que n'hi haurà durant uns dies. Molts? Pocs? Mira que m'hi podria acostumar. 

De nou, el saló del manga

(Parla la Gemma) L'últim cap de setmana de novembre sempre és el més dur de l'any pel papa i la mama perquè és quan se celebra el Saló del Manga a la Farga de l'Hospitalet on ells s'encarreguen dels convidats japonesos. I aquest any n'hi havia la tira! Treballen pràcticament nit i dia, i per això jo em trasllado a ca l'avi i la iaia i el Pitu (i no em queixo, ja m'agrada!). Però l'últim dia la mama sempre troba la manera d'arreplegar-me i portar-me a la fira a conèixer el personal. A la foto, amb els amics de Norma i el Manu.

Com que m'agraden els homes, aquest any destaco un japonès molt trempat: fa dibuixos i es diu Kamiyama.

Ha tornat el papa!

(Parla la Gemma) Ei, que no em queixo per res, eh? Que consti! 15 dies sense papa són molts dies. Ningú em deixa fregar-li tant la barba, ni juga amb mi a agafar boletes amb bastonets, ni em vesteix amb bodies del Son Goku, l'Ampanman i la Dorami, ni juga amb els meus amics Shin chan, Doraemon i Beckham (el pingüí), ni, ni... Que de papa només n'hi ha un, en definitiva. I el meu viatja massa. 

Però tot té un cantó bo, sabeu? I dels viatges, el que és bo és la tornada.

Avui descobrim... la fira!

Avui, tot seguint en Plafalgars i la colla de grallers del poble, hem anat a Sant Joan de les Abadesses. Sant Joan, com que és més gran que Vallfogona, no només té pregons i gegants i festa de l'escuma... també té una fira! Sí, sí, d'aquelles amb autos de xoc, cavallets, pomes de sucre, atraccions diverses i paradetes de xurros i de fer punteria perquè et toquin peluixos. Per la Gemma, la d'avui era la primera fira. 2 euros i mig (devia fer més de 10 anys que ni el Marc ni jo no en trepitjàvem una però... des de quan són tan-taran-tan carerooos!?) i, apa. Fotooo!

(Parla la Gemma) Eeei, que avui descobrim la fira! En honor a l'ocasió, m'he posat el yukata japonès, que fa feta. Renoi, però, els cavallets com giren! Quan hem baixat i durant una bona estona, m'ha semblat que els carrers encara rodaven...

Papa, jo vull un i-phone!

La Gemma campestre

Avui descobrim... Camprodon

Aquest diumenge, el Marc, la Gemma i jo hem anat a fer de domingueros. I com a bons domingueros, hem anat a un lloc ple de domingueros on és impossible aparcar el cotxe i on la gent surt de missa vestida de diumenge per ficar-se corrents al restaurant, prèvia reserva.

Nosaltres no teníem reserva, però hem sortit rodolant i contents del Pont 9 (molt recomanable).

Camprodon és el poble del pont vell, el poble de les galetes que tantes vegades regalem als amics del Japó, el poble del pernil dolç i el del mercat del diumenge. Al mercat hem comprat roba d’abric per la Gemma, que aquesta setmana s’ha girat fred al Ripollès.

De vegades ens divertim

(Canten la Gemma, el papa-fotògraf- i la mama, versionant els Manel)

"De vegades ens divertim,
de vegades ens divertim,
de vegades, la mama fa el bèstia

i jo em pixo de riure i juguem al llit."

El papa porta geta!

En un poble perdut del Pirineu, més cofoi que tot.
Haaa, ha, ha, ha, ha, ha!

Per molts anys, papa

El 24 de juliol és l'aniversari del papa. Aquest any en feia molts, no sé exactament quants: amb la gent gran, com que són grans, perdo el compte (perquè de fet encara no sé comptar). Al papa li agraden els aniversaris tranquils, amb poc soroll. No li agrada ser el centre d'atenció. Aquest any volia que estiguéssim sols, tots quatre, i el preocupava el desplaçaament del Tama a la muntanya i la seva adaptació a la nova casa.

El viatge en cotxe ha sigut una aventura però ens n'hem sortit prou bé. En arribar el Tama s'ha posat a explorar, a ensumar cada racó, a descobrir els balcons i les escales. Hem dinat. I després... a fer una migdiada.

Sabeu què? Em sembla que aquest moment de pau absoluta i armonia absoluta descriu molt bé l'aniversari del papa. Jo m'he adormit de seguida, després el papa, després la mama. I el Tama ens ha vingut a fer companyia, com si amb aquell gest donés la seva aprovació a la nova casa i ens digués "jo estic bé on sigueu vosaltres". Ni festa, ni gentada ni pastís, però tot i això m'ha semblat veure el papa genuïnament feliç.

El pit del papa

És el llit preferit de la Gemma. I el meu. I segurament el de més dones que no ho diuen. Però nosaltres sí que ho diem, i com a mare i filla ben avingudes, el compartim, perquè al pit del papa hi ha lloc per a totes dues dues.

El pit del papa, a més a més, té un efecte sedant que supera la barrera del dia i la nit, del soroll, la música i les mirades. Fins i tot en un restaurant. Fins i tot quan un cambrer pesat no calla: "Va, família, digueu "Lluíiiis"". ;-) I vinga a tirar fotos. I la Gemma, vinga a clapar.

De model amb la mama

(Parla la Gemma) Diuen que no ens assemblem. Però a que estem guapes?

Mamamamamama!

Suposo que un dels motius pels quals se'm trenca tant el cor és que la Gemma ha començat a dir "mama". I quan això passa, jo li trec el pitet ràpidament i me'l lligo al coll, perquè sé que ha arribat el punt en què el necessito més jo.

La Gemma ja fa unes xerrameques important. De moment, està fent el viatge de les oclusives: p/b, t/d, m... Ha passat del:

Pappapapapapa... / Babbababbabababa...

al

Tatatatatta... / Dadaddadada...

al

Txoootxotxotxotxo...

al

Iaiaiaiaiaiaiaiaia...

al

Mammamamamamma... / Me(h), me(h), me(h) (sembla que digui "més, més")
i finalment, ahir va començar a deixar anar

beibi beibi beibi...

Ei, que si algun idioma NO t'estem ensenyant (almenys conscientment) és l'anglès!!

Vull la mama!

Acabats de complir els nous mesos, la Gemma està començant a clissar l'entorn i a reivindicar la seva presència i les seves preferències a passes de gegant. d'un dia per l'altre! Ben canalitzades, les mostres de personalitat són un signe inequívoc de la seva evolució com a personeta independent, amb el seu caràcter, les seves manies i les seves idees. Aquesta és la teoria, oi? Sí, sí, sí, ja. Però uf, com costa!

No parlo del menjar (perquè li agrada tot!) ni dels horaris (és força regular) ni dels llocs on anem a jugar (perquè sigui on sigui ella troba la manera d'entretenir-se i passar-s'ho bé, si pot ser captant l'atenció de la gent que té al voltant): parlo de "amb qui" vol estar.

Aquest vespre ha sigut especialment dur per la Gemma, perquè el pare i la mare han hagut de sortir a una presentació i l'han deixat amb una cangur carinyosa, experimentada, amb recursos, que ja la coneixia i que s'ha informat i preparat molt per estar amb ella però... no l'ha volgut ni en pintura! S'hi ha enfadat, li ha plorat, li ha picat de peus i cames... i només quan la Teruko es feia la desentesa, cansada de cantar-li cançons i intentar amanyagar-la, llavors la Gemma deia "Ui, potser que m'hi a acosti dir-li alguna coseta"... Bruixa! Anda que no la saps llarga!


I tot i això, se'm trenca tant el cor que si ho puc evitar no sé si tornaré a sortir en unes quantes setmanes...

Avui descobrim... el manga!

(Parla la Gemma) O, més ben dit, la botiga de. En japonès, mangaya-san.

Altrament dita: l'antre de perdició del papa!

Pappapappapapaaa!

(Parla el Marc)

Avui ha sigut el primer dia del pare (de molts) de la meva vida.

Ha resultat ser un gran dia. La Gemma i la Vero m'han convidat a una pizzeria que han obert fa poc per aquí a la vora i després hem anat a fer un llarg passeig de tres hores per la zona, pare i filla en intimitat. Hem vist el riu Sumida per tots els cantons, hem vist la part nord de l'illa de Tsukuda, la Gemma ha dormit un munt d'estona al cotxet (normalment es cansa ràpid, però avui no), després hem anat a Kabutocho, i fins i tot hem arribat a Nihonbashi, al punt zero de les carreteres japoneses!

I a més a més, aquest regal que em fa molta il·lusió. Potser em direu que nah, que és un so fet per pura casualitat, però és la primera vegada a la seva vida que la Gemma diu síl·labes (fins ara tot eren "hmmm", "ooooh", "aaaah", "uuuuh"). Impressionant!!!

També a Youtube

Fins i tot, la Gemma m'ha acompanyat a la llibreria Maruzen, on hem fet una incursió a la secció de manga. Gràcies, filla, ha sigut un gran dia del pare!

(Parla la Gemma)

Papppapapapppaaappaaappppaapppapapapapapapapaaaa!

(Traducció: feliç dia del pare, papa!)