(Parla la Gemma) Ahir la mare tenia una d’aquestes feines importants per la qual demana cangurs i se separa de mi una part del dia. Sort que els cangurs són els avis i estar amb ells ja m’agrada. Però això no treu que no em fa gràcia que em passin davant, que consti.
La feina d’ahir va estar bé, però, perquè ni començava molt d’hora, ni era lluny de casa i, per tant, la mare va poder despertar-me al matí i donar-me el primer pit, i també va poder tornar a migdia i dinar amb mi. Cada vegada m’agrada més menjar quan menja la mare, així, compartint la taula.
(Parla la mare) Evidentment ni et planteges que això, per a mi, no és precisament còmode. Però no, a mi tampoc no em desagrada la simultaneïtat en els àpats (especialment perquè és sinònim de silenci i calma).
Tornant al descobriment: la feina d’ahir era una interpretació de tot el dia per a la dissenyadora de la Hello Kitty (també anomenada “gato hostiable” pel Marc, entre d’altres), un personatge pel qual val a dir que no m’havia interessat mai de la vida. I va anar molt rebé.
Fins ahir, si m’haguessin regalat alguna cosa de la Kitty no hauria gosat portar-la... però reconec que ara me la miro d’una altra manera. Potser és que vaig conèixer tantes fans de la Kitty ahir la tarda que, d’alguna manera, el meu inconscient vol que entri a formar part d’aquest grup d’admiradores de les cosetes “adorables”. O potser és que m’encanta el regalet que la dissenyadora ens va fer a la Gemma i a mi quan es va acabar l’acte. Ara la Gemma, amb només dos mesos i mig, ja té la seva primera Kitty a l’habitació... I original i signada!! Ai, que estem creant un monstre...
1 comentari:
Em sembla molt bé iniciar-la en el món de la Hello Kitty avans que se li doni per ser fan de la nyonya de la Barbie i les horteres de les Bratz!!!Que la padrina també te un passat amb la Hello Kitty i no ha sortit pas pija!!... o si? Bé és igual de totes maneres gaire gent pot dir que té un póster original!!
Publica un comentari a l'entrada