dissabte, 24 de desembre del 2011

A passeig amb l'àvia


Fa uns mesos que l'àvia viu a la Ficus i, de tant en tant, la Gemma i la mama agafem el cotxe per anar-la a veure... però com que és velleta, té les cames malaltones i a més a més fa fred, al carrer no hi pot sortir gaire. Però aquest dia vam sortir, vam dinar fora i la Gemma va "conduir" la cadira. La Gemma i l'àvia es porten més de 80 anys però, per a elles, a diferència d'edat no és un problema!

divendres, 23 de desembre del 2011

El cagatió del Tabalet

Caga tió
d'avellana i de turró
si no vols cagar...
et donarem cop de bastó!
Patim Patam, Patim patam!!!
(22 de desembre de 2011)

dimarts, 20 de desembre del 2011

Future driver


- Mama, em dónes una galeta?
- No puc filla, estic conduint. 
- Quan jo sigui gran també conduiré. 
- Vols conduir?
- Sí. Jo conduiré i tu seuràs aquí, a la cadireta de la Gemma. Al darrera. 
- Mmm... (Que vol dir: Nonembé. Si diu això amb
2 anys i encara no 4 mesos...)

Christmas friends


Per Nadal, la casa s'omple de personatges. Cadascú fa un paper, important i indispensable: el Tió menja i caga; el Shin chan caganer només caga. El nen Jesús neix, la Verge Maria, com és verge, no fa gaire res; el bo de Sant Josep, de fet, encara menys; l'àngel els anuncia que el nen ha nascut, no fos cas que els hagués passat per alt! Els reis el van a veure i li porten regals (i si s'han portat bé, als nens també); el camell fa honor al seu nom... i porta un cofre ple de vés a saber quina substància; el pastor adora el nen Jesús i vigila les ovelles. I l'arbre posa el toc d'il·luminació "disco" a l'escena.

De fons, la Gemma canta i balla la nadala del cole, que pel que m'ha semblat entendre, diu: "Ding-dong, ding-dong, les campanes fan ding-dong. Ha nascut el nen Jesús. Els pastorets l'adoraven... I una rateta ballava!!"

diumenge, 11 de desembre del 2011

Avui descobrim... els pastorets


Al teatre Guasch que tant ens agrada. Menys entusiasta que altres vegades, però atenta els 50 minuts, la Gemma s'ha quedat especialment amb el personatge del dimoni i amb el nen Jesús, que la Maria abraça molt fort molt fort perquè no caigui. Ha sigut l'estrena oficial de l'amiguet Òscar al teatre, a més a més ;-)

També ha triomfat el tió, que ha cagat una pila de regals a l'escenari.

Després, mentre li explicava l'aventura per skype al seu papa, a la pregunta: "Que cagarà molt el tió de casa?", ella ha respost: "Però jo també cagaré, eh?" ^_^ Per si algú ho dubtava...

dimecres, 7 de desembre del 2011

Avui REdescobrim... els bolets

Perquè el primer rovelló data del mes d'agost de l'any passat, i allò, allò senyors! sí que era un bolet... El d'aquesta vegada tenia més volum i més presència, certament... 


...Per acabar-ho d'adobar, l'avi Josep Maria no en va trobar
ni un ni dos: en va trobar tot un cistell! I que feia patxoca el cistell...

Llàstima que no se'n pogués aprofitar ni un.
Però ei, i lo bé que ens vam passar? ^_____^

dilluns, 21 de novembre del 2011

L'Ami fa dos anys

I per celebrar-ho, ens ha convidat a casa seva, ens ha deixat potinejar les joguines a la seva habitació i córrer pels passadissos. Els grans arraconats entre la cuina i el menjador; els peques, amos i senyors de tota la resta. Ja ho diuen: els dos anys, la primera adolescència! Tanjobi omedeto, Ami! Thanks a million, Sonoe and Gio.

diumenge, 20 de novembre del 2011

El 27è mes en imatges

Avui la Gemma compleix els 2 i quart. 
Tal dia com avui ara fa un any era així i, ara en fa dos, així
I ara en fa tres, tot just es devia començar a posar al forn!

Look the tardor

Amb el modelito que li va comprar la tieta Irene. 

dissabte, 19 de novembre del 2011

Avui ha nascut una amiga... l'Aran


I l'hem anat a veure corrents-corrents. No feia ni un parell o tres d'hores que era al món i ja era rodoneta, fineta, preciosa. I la seva mama (la padrina), el seu papa, avis, iaies i tietes eren la imatge de la felicitat absoluta. 

La Gemma ha connectat de seguida amb la Gemma gran, la germana de la mama Marion (que no ho sap, però que té una bona part de culpa que la Gemma sigui Gemma i no Júlia, Anna o Pepeta), que li ha explicat que no podia cridar perquè la nena es despertaria. I que no podia plorar, perquè llavors la nena ploraria. La Gemma ho ha interioritzat al moment, i s'ha portat com una senyora. Al cotxe, de tornada sota la pluja, anava repetint com un mantra: "Jo no he plorat: perquè l'Aran ploraria..."

(A posteriori: durant un parell de setmanes des del naixement, la Gemma encara ha anat preguntant si l'Aran era a dintre o fora de la panxa de la padrina). Em sembla que del IN al OUT no li ha quedat del tot clar... ^_^ I el "com" i "per on", uf, ja els tractarem més endavant!

dilluns, 7 de novembre del 2011

TLQM Girl

Gràcies, Oriol i Núria.Todo lo que mola sóc jo!!!
(regalet del Saló estrenat avui)

dissabte, 5 de novembre del 2011

Panellets fets a casa

Avui descobrim... l'art de fer panellets. 
És brut, enganxós, farinós... però un fart de riure. 
Ei, i han quedat prou bons!

dimecres, 2 de novembre del 2011

Saló del Manga, 3rd round!


Tinc dos anys i tres mesos i és el meu tercer cop al saló del manga... La primera vegada encara prenia teta i no em volia separar de la mama (ho haveu viiist? Mira que era petitona! No li digueu a ningú, però en aquell temps m'ho feia tooot a sobre). El segon, el 2010, ja m'agradaven els homes (mira, mira i sssxt, però encara m'ho feia tot a sobre!).

La veritat és que això del Saló és un rotllo. El papa i la mama treballen sense parar, no els veig marxar al matí ni tornar al vespre perquè cada dia i cada nit se les passen fent el tarambana. Sort que és un cop l'any i que la gent quan hi vaig és tan maca, perquè si no els engegaria a tots... Que em preneu els papes! Per sort, aquesta vegada va ser el papa qui es va enrotllar i m'hi va portar. La mama no ho sabia. I veure'm li va donar una injecció d'energia que va brodar la interpretació de l'última conferència! Olé, mama! Gràcies, papa!

dilluns, 24 d’octubre del 2011

De Ripoll a Sant Joan... en bici!

Es diu la Ruta del Ferro i és la via verda que uneix Ripoll amb Sant Joan de les Abadeses. I és la meva reestrena en bicicleta, una afició que vaig descobrir al Japó la primavera del 2010, imagina't si ha plogut! Encara vaig en cadireta (abans al davant, ara al darrera) i faig servir el mateix casc (el vermell made in Japan) però aviat pedalaré sola. I llavors, a veure si m'atrapes! Mentrestant (siguem sincers), que pedalin els altres... Amb la mama, el Roger i la Golfa.

diumenge, 23 d’octubre del 2011

La caseta de xocolata

 

L'obra de teatre de l'octubre: la del Hansel i la Gretel. No tan explosiva com el Flautista, però amb una bruixa molt bruixa que, després de l'obra, es va fer una foto amb nosaltres i no es va cruspir cap nen ni nena. No les teníem totes... ^_^

dilluns, 17 d’octubre del 2011

L'i-pad del papa

Papa, m'expliques la Blancaneus? Em poses el Tom? 
Pintem el Pocoyó? Dit curt: I-pad for kids... rocks!

dimecres, 12 d’octubre del 2011

Ha nascut una amiga: la Laia

La passada primavera, la Núria (a l'esquerra a la foto) ens va donar la sorpresa que estava en estat entre donuts de xocolata, sobaos de La Bella Easo, i altres delicatessen sempre inunden la taula del menjador de casa seva i temptaven les nostres dietes. El 2 de setembre naixia la Laieta. Avui, un mes i poc després, hem conegut una Laia que ja és gran (li ha caigut el cordó!) i s'ho mira tot amb aquells ulls nets i àvids i absorvents que només tenen els nadons acabats d'aterrar. Es deixa mimar per tothom i és l'alegria dels seus papes. Tant, que abans de penjar la foto, he hagut d'esborrar les bavetes de la Núria amb potoxof. 

Papes, gràcies per avui. Laia, welcome to terremoto world!

dimarts, 11 d’octubre del 2011

Una bandera ens agermana

Conversa de dimarts al matí, a punt de sortir per anar cap al cole: 
- V: Gemma, que marxem. 
- G. A l'esquena, a l'esquena. 
- V. Sí, et poso la bossa a l'esquena i marxem.
- G: Em cordes, mama?
(Fregida de tant de detallet i amb pressa, la mama) - Sí, mira: la mama et posa la bossa, et corda la jaqueta, agafa el bolso i marxem. Estem d'acord?
- G: (silenci)
- V: Estem d'acord?
- G: Una bandera ens agermana.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Smileee... d'aquella manera!

La Gemma ja té plena consciència del que és fer-se una foto. I com a bona model, ofereix als fotògrafs el millor somriure... si més no ho intenta! Atenció a la jaqueta texana regalet de la tieta Irene (la fashion), i les cuetes, new look pre tisorada de melenes.

divendres, 30 de setembre del 2011

dissabte, 24 de setembre del 2011

I'll be there for you...

...When the rain starts to pour. Perfecte pel dia d'avui!

El Flautista d'Hamelín

Avui, la pluja ens ha convidat a canviar els castellers de la Mercè (cancel·lats en tot cas, pobrets) per una matiné... al teatruuu! I hem tornat al Guatsch, i ens ha tornat a agradar, tant o més que el dia del Patufet.  Aquesta vegada teníem la companyia de luxe de la Mila, la Cris i el Maikel. I, perquè consti en acta, tant com els petits hem rigut els grans. 

Felicitats a l'equip del Catacrac per aquesta capacitat de fer obres que realment aconsegueixen arrencar rialles a tota la família. I enhorabona a l'Albert, la Carmen, la Maria del Mar i el Fredi per una interpretació brutal. 


El més que ve... Us apunteu a veure "La caseta de xocolata"!?

divendres, 9 de setembre del 2011

Un punt i a part

Diuen que el temps vola quan hi ha criatures: és veritat. Abans, ens podíem passar mesos, anys fent la mateixa cosa, seguint una rutina més o menys establerta que tots ens muntem perquè necessitem situar-nos a la vida i, malgrat que diguem que necessitem novetat i aventura, aviam qui és el guapu que no busca, alhora, el refugi de l'estabilitat. Isn't it ironic? (que diria la Morisette) Sí, noi, però és així. 

Cap experiència vital que jo hagi pogut tenir fins ara no m’havia trencat aquesta estabilitat relativa com l’arribada de la Gemma. Res no l’havia trasvalsada tant, accelerada tant. I això, crec, és en part perquè els canvis en un nadó són tan ràpids, els avenços tan seguits, els descobriments tan importants i pràcticament diaris que per força ha de ser intens. Per a ell i per a nosaltres, que en som els testimonis que tenim memòria per registrar al nostre disc dur tot el que està passant.

Sempre m'ha semblat una llàstima que el disc dur de les persones no comenci a emmagatzemar informació en llocs recuperables de la closca fins que no passen uns anys. I aquest és el motiu d'aquest blog. Volia que la Gemma tingués un record dels primers anys, tan simple com això.

Segur, segur, segur que quan el mirem d'aquí un temps ens en fumerem dels pentinats i els vestits que portàvem i de la nyonyeria amb què està escrit (i això és i serà principalment mea culpa) però que carai, és un bon record.
 
A partir d’ara comença una nova etapa: menys contemplació, menys foto i més acció. Me n’he adonat especialment aquesta setmana que la Gemma ha tornat a començar el cole i en sortir m’explica els esdeveniments del dia, cada vegada amb més detalls. Anomena els protagonistes, què ha passat, on i, fins a cert punt, quan. Respon a les preguntes. Quan no recorda una cosa, ho diu: “Mama, com se diu?” “Mama, com era?”. S’han acabat els monòlegs. Ara tenim converses! Que jo disfruto a rabiar.
 
I com més xerrem, més podem xerrar. I millor. Com més cançons, més contes i més batalletes, més s’amplia el seu vocabulari; i com més aventures, sortides, entrades, llocs i persones, més gran es fa el seu món. Per això tenim i tindrem una agenda que fa por.
 
Per això també hi haurà menys blog, que ja ha fet el seu fet, tot i que segur que hi anem tornant de tant en tant a treure el cap.


dijous, 8 de setembre del 2011

Avui descobrim... l'email


.......Jj nnn- 8 – 4jhdcuj dh636gv,,kjhg<<’pou                                                                                                      ytrrwr                                                                    -    b     k66oop  p p ov  i c..,,-- cgfgvgfgfgfgñmmnnvgv bnnnnuuyuyuyjnjnn k  hcfjk,jkm ‘  ‘ p
Abgdc , k      .84fffffffff

Destinatari, of course: el papa

dilluns, 22 d’agost del 2011

El 2on aniversari en imatges

Una mica de tot per un dia rodó: 
1) preparatius, festa amb amics i veïns, regalets... 
2) teca
3) pastís i el chin-chin
4) piscineta amb el papa i la mama

dijous, 11 d’agost del 2011

El Tabalet: la foto promesa

Ei, que us trobo a faltar!!! 
A l'Escolta de Vallfogona tinc altres amics 
(també hi ha un Arnau, hi ha un Guillem...) 
però no és el mateix!!! Saps què? 
Algun dia també us els presentaré. Bon estiuet!

diumenge, 24 de juliol del 2011

El cole, una feinada!

El primer curs de cole de la Gemma s'acaba el 29 de juliol. Hi ha qui està molt en contra de portar els nens a la guarderia tan petits: no és la meva intenció entrar en polèmica. Només puc dir que a nosaltres, a la Gemma, li ha anat molt bé. I que ha fet una feinada!

A la foto només hi ha unes quantes pàgines de l'àlbum dels deures que la Gemma ha anat fent durant aquests deu mesos, però és suficient per començar a comprendre que li han incentivat la creativitat, el gust per la música i pels colors. Jo no sé si ho faria tan bé, a casa. Si més no, ella ha tingut la influència de diversos adults especialistes en nens i també la d'altres nens amb qui ha compartit tot aquest curs.

I què carai, que és una crac! Heu vist quin arc de Sant Martí més curraaat!?

Els amics del Tabalet són molt importants per a la Gemma. Aviat farem una entrada per presentar-los. Però de moment, que quedi constància que ho hem provat, ens ha agradat... i l'any vinent (el 6 de setembre), repetirem.

Enamorada de la gibrelleta

Vet aquí un dia una nena que viatjava per Islàndia: de tant en tant, la mama i els amics amb qui viatjava paraven a comprar pa, formatge i fruiteta per dinar a qualsevol banda. La nena els seguia perquè, tot i que no entenia gaire perquè s'havien de passejar per un lloc tan tancat i tan lleig havent-hi racons preciosos a l'aire lliure, sempre aprofitava per demanar alguna galeta i, normalment, li compraven. 

Però un dia va ser diferent: un dia, la nena es va enamorar. Mentre passejava sense gaire interès pels passadissos, de sobte les va veure, grogues i blaves, apilades, perfectes... Les gibrelletes! No en tenia prou amb una, se les va endur totes. I allà mateix, al passadís, la nena les va començar a apilar, primer una, després l'altra, primer per colors, després alternant-les, a dins del cistell i a fora, cap per amunt, cap per avall... i no va poder marxar sense. 

Va plorar i bramar, va rodolar per terra i va fer cops de peus com mai no els havia fet abans per poder-se endur la gibrelleta. L'amor de veritat, quan el trobes, és una cosa única per la qual s'ha de lluitar. 

Resultat: el grup del viatge a Islàndia a partir del dia número 4 va créixer: érem el Dani, la Hellen, la mama, la Gemma... i la gibrelleta.

dimecres, 20 de juliol del 2011

Little Gemma in the prairie


En castellà, ¿la Gemma de la pradera?
6 de juliol de 2011

El 23è mes en imatges


Qualsevol diria que som a l'estiu... Oi?

Islàndia en imatges

Els 15 dies a Islàndia han sigut tan intensos que no sé gaire per on començar a explicar. Un paisatge salvatge, d'extrems, canvis de temperatura, sol de mitjanit, cascades, volcans, icebergs, glaciars, balenes i frarets. 

Penyasegats impossibles. Hores de carretera en bona companyia, conyes de casa, l'aniversari del DaniEl, el fre de mà posat, el pastís de xocolata. I una Gemma que ha estat a totes i ha flipat tant com nosaltres. Sé que quan sigui gran em voldrà escanyar perquè li costarà rescatar el record d'aquest viatge. Per sort, ens queden les imatges!