SET: Some Especially Terrific (moments!)

La Gemma fa quatre anys!

La Gemma fa quatre anys!

Anem a la guarderia tokiota!

La nena prodigi

(Parla el papa) Cal fer comentaris?

(Parla la mama) Ja ho crec que sí! Que la Gemma és xerradora no és novetat, ja n'hem parlat prou en aquest blog. Que coneix els sons de molts animals també. Que diu "culet, culet" amb freqüència i normalitat tampoc hauria de sorprendre: al capdavall, comparteix llit amb el Shin chan! I això, ho vulguis o no, uneix. Però quan l'altre dia, allò, "per dir algu", jo comptava els passos mentre li posava un bolquer net a la seva habitació: "un, dos, tres" (ara estiro la part frontal, ara enganxo una punta, ara l'altra) i la Gemma respon: "quatre, cinc, (...), nou, deu, onze", què voleu que us digui? Se'm van caure a terra. I encara els he de recollir! Pffff... ^_____^

(També a Vimeo)

Rabietes

També conegudes com a "pataletas", de fet.

Ahir, a la sortida del cole, l'Olga i jo la vam fer petar una estona. Vam coincidir que la Gemma portava un parell de dies capriciosa, més nerviosa i protestona que normalment. Perquè fins ara havia estat una nena dòcil. Fins i tot quan va entendre el no, el feia servir de manera enganyosa, juganera, sense arribar a negar-se a fer el que tocava, simplement "per provar", amb una mitja rialla, a veure com reacciona l'altre. Però ara de rialles ni mica ni gens. Plors. I brams. I cops de peu. I tirar-se per terra. I marranades. I una força...!

Avui, els amics de Baby Center m'ho han aclarit. Em sembla que no havia agrait mai els seus emails setmanals amb el butlletí! Diu així: "Es posible que algunos días no te puedas imaginar una edad mejor: (...)  Sin embargo hay otros días en que tu hijo se siente tan frustrado por sus propios límites que llorará y gritará durante lo que te parecerán horas. Puede ser tan difícil para ti como lo es para él, pero es una parte normal del crecimiento."

Per a més informarció, llegiu: ¿Qué es una rabieta? y Cómo ayudar a llevar la frustración a tu hijo. Easier said than done, que diuen, però tota la informació és poca. I diu que fins els tres anys, tu. Li pregunta una mama a una no mama: 

- Tu què cultives a casa? 

- Jo, geranis. I tinc un hortènsia. Ho vaig provar amb les roses, tu, però...

- Jo cultivo paciència.

- (?)

Progressos a Vallfogona

Aquests dies la Gemma està progressant molt. Ja fa setmanes que gateja, de fet va començar deu fer uns dos mesos ja, però últimament ja va com una moto i en qualsevol moment ja sembla que començarà a fer els primers passos tota dreta... Vegem com gateja, vegem!

Per altra banda, també està practicant en el noble art de pujar les escales... Però sempre sota la supervisió d'un adult, és clar, que si no es pot fúmer una bona nata, perquè no només pretén pujar (encara rai), sinó que a sobre les vol baixar després, i això és més delicat!

L'11è mes en imatges

Aquest mes ens hem readaptat a Barcelona, hem donat la benvinguda a l'estiu de nou i ens hem fet grans. Mooolt grans.

La Gemma ja no té la careta de bebé que tenia, diu (i sap quan i per què i a qui li diu) clarament quatre paraules: papa, mama, iaia i "Tata" (nou nom del Tama). Camina agafada, puja escales, gateja, i ens porta a tots de bòlit. Hem hagut de tapar endolls, tancar calaixos i posar una porteta a les escales. Els DVDs del pare són una de les seves joguines preferides. Crida (una mena de "probando, probando", normalment en llocs públics i quan menys t'ho esperes; fer-la callar, una utopia!) i mostra clarament el seu estat d'ànim.

Encara funcionem bàsicament amb "prova i error", però ara ja ens coneixem molt i ella s'expressa molt clarament: per això afinem més cada dia. I sobretot, res de tot això que dic la fa especial ni diferent ni més avançada per la seva edat ni menys; la fa ella, i fa que "El mes en imatges" sigui un record que dseprés consultarem per saber quan va fer què.

I quan ho fem, segurament se'ns farà un nus a la gola i pensarem: "Uf, que ràpid que passa el temps!"

Tres i més

Durant tres mesos llargs (exactament, des d'aquest post del 10 d'abril), la Gemma ha tingut dues dents. I no semblava que en volguessin sortir més... Fins ara! Que ha tornat a agafar carrerilla.

Les dues pales de dalt han lliurat una renyidíssima cursa per la tercera posició, que finalment ha guanyat la pala esquerra, seguida de molt, molt a prop de la dreta que avui ha trencat la carn. Ara visibles són tres, però la que fa quatre ja és fora, d'aquí el tres i més.

La cursa de les dents, de moment, no és tan greu com deien. Una mica de neguit, mal de genives, més crostonets de pa que normalment (com si la Gemma necessités excuses per endrapar ara sí i ara també!) i un braç de la mama amb quatre blaus de queixalades són el balanç fins ara. Les autoritats pertinents (el metge) avalua positivament aquest progrés i espera que l'aliniació de les noves incorporacions sigui... no gaire torta, si pot ser ;-).

Ja tenim la parelleta

(Parla la Gemma) Eeei, que ja sóc gran! Ja tinc DUES dents!

La primera denteta

(Canten la mama i la Gemma)

"Mal de dents, vine'm a veure, vine'm a veure, mal de dents, vine'm a veure que ja és temps; oi quin mal que fa, va mossega, va mossega, oi quin mal que fa, i més que mossegaràaa!"

El mig-aniversari de la Gemma

La Gemma ha fet sis mesos, és a dir, mig any, i ho hem mig celebrat amb una mitja festa d'aniversari, mitja espelma, mitja cançó i mig pastís! Per molts mig-aniversaris, Gemma!

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

La Gemma s'aguanta dreta!

Ja fa molt de temps que la Gemma demostra tenir una força considerable a les cames; de fet, quan només tenia dos mesos i mig ja li encantava posar-se de peu (ben agafada, és clar) a la nostra falda. Feia unes festes! Per això, l'altre dia vam voler fer l'experiment: ara que ja té sis mesos, creieu que es pot sostenir tota sola? I la resposta és que SÍ!! Certament, en aquesta aspecte, és una nena precoç!

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

I en el futur, la Gemma serà...

Un cop hagueu vist el vídeo, podeu fer clic aquí

per veure l'homenatge que li ha fet el tito Manu (gràcies, tito Manu!).

(Nota: el vídeo està pujat a Vimeo, però si per alguna raó no el veus bé, també el tens disponible a Youtube. Fes clic aquí.)

Les primeres dents

Fa deu dies vam notar que la Gemma, tot sovint, tenia atacs de salivera. També vam notar que es llepava molt els ditets, de vegades la mà sencera, i que tenia una falera desmesurada per endur-se les coses a la boca (ara que les agafa i sosté amb creixent precisió), i que un cop allà les apreta-apreta-i-apreta (verb que no existeix en català, però és que "prémer" no sona igual). I tant se val que sigui un sonall, un tros de roba o un dit del pare o la mare. Quin mal, colló! (ups, tu no ho diguis això)

Ara sabem que el mal el deu tenir ella, pobreta, perquè una part de les genives se li ha començat a pposar blanquinosa. Les dents comencen a fer la guitza. Jo dic que la primera a sortir serà una incisiva inferior, la dreta. El farmacèutic ens ha donat el Nanipredental, una pomada calmant que ja voltava quan jo tenia l'edat de la Gemma. Hi ha temes en els quals la ciència no avança gaire.

PS: Com se t'acudeixi mossegar-me els mugrons quan t'hagi sortit alguna pala, Gemma, tindrem una conversa. Estàs avisada!

A la Gemma li costa dormir

I sembla mentida, perquè des de molt aviat que dorm entre sis i vuit hores sense despertar-se per res. Però és un fet: a la Gemma li costa agafar el son. Algunes estratègies per aconseguir-ho són fer-li sentir el batec del cor, dur-la a passeig o, com sempre, la teta. De vegades, aconseguir que la Gemma s'adormi és la gesta més gran del dia. Però veient-la dormint així... Qui ho diriaaa!?

Menjar i dormir

"Aquest no fa més que menjar i dormir, menjar i dormir". Aquesta frase em recorda a la meva mare i a la meva àvia, i sempre els l'he sentida dir (exactament així, la combinació dels dos verbs repetida) amb un sentit negatiu per referir-se a una persona mandrosa que no fa ni l'ou. Un que s'atipa, fa el rot, i es planta davant del sofà a veure la tele. I jo m'imaginava un paio sense samarreta i amb un panxot.

Ara en canvi, el dia que la Gemma no fa més que "menjar i dormir, menjar i dormir" és un bon dia. És un gran dia! Perquè després diguin que els nadons no tenen un tracte de favor...

Dies "d'aquells"

Vet aquí una altra cosa que poca gent t'explica, però que, si t'hi pares a pensar, té tot el sentit del món: els nens no són màquines. Són personetes.

Això que sembla tan obvi suposa tot un repte pels pares primerencs perquè, al principi, cada dia que passa intentes trobar una regularitat en les accions del nen per entrendre'l millor i començar a ser capaç de preveure què li passa en cada moment. Però és clar, com que no són màquines cap patró de comportament, cap tipus de plor ni cap regularitat horària seran una ciència exacta.

Per això hi ha dies que la Gemma dorm 17-18 hores, mama cada 2-3 hores, fa 2-3 caques i mulla 6-8 bolquers al dia, i tot és oli en un llum i pensem que tenim una nena "de llibre" (l'expressió és de l'Alicia, la ginecòloga, que la utilitzava per referir-se a l'embaràs), i dies com avui que la Gemma mama cada hora (o menys!), està inquieta, plora sense parar i no hi ha manera que agafi el son. Encara no ha fet cacones, és evident que li costa fer pets, i bé, és un dia d'aquells.

Hi ha qui diu que cada x temps, durant aquests primers mesos, els nens tenen dies d'estirada en què creixen exageradament i per tant tenen més gana, més neguit i més de tot. Potser és per això. O potser no! Ella no ens ho sap dir, encara, pobreta, i per tant continuarem gronxant-la, donant-li teta, i cantant-li cançons fins que es calmi. I si no es calma també.

Sóc independent! Ja sóc gran!

Aquest migdia, quan l'hem anat a canviar, a la Gemma li ha caigut el cordó.

Bé, el trosset de cordó que li quedava, en tot cas, i que fins ara anàvem curant amb una veneta xopada amb alcohol un parell de cops al dia. Aquella mena de reminiscència de l'època que va viure a la panxa de la mare que, dia per dia, s'anava tornant més fosca, més dura, més negra i més esquifida. Allò li ha caigut.

I aquí hem fet una festa. Mira tu!