(Parla la Gemma) El parc és una catifa de color verd: és tovet i fa bona oloreta. Hi ha formigues i altres bestioles que, de moment, a mi no em fan por (perquè ja sóc gran, molt més gran que elles!). De tant en tant hi ha alguna flor. Al parc d'avui no hi havia gaire gent i m'hi he pogut arrebossar tant com he volgut, del dret i del revés.
Els parcs són els oasis de les ciutats, petits racons de descans de tant de ciment i empedrat i semàfors i senyals. Són un lloc on la gent va a llegir, a passejar o simplement a pensar. I a respirar les olors de la natura que no veuen tan sovint com voldrien. Avui la Gemma ha descobert el seu primer parc a Sant Cugat amb el Ferran i la Rosa. Però com que encara no té edat de fer segons quines activitats erudites com ara la lectura o la divagació filosòfica, la seva visió del parc és una mica diferent de la nostra.
2 comentaris:
Hola, guapa!!!
Pero, que crecimiento!!!!!!
A mi(tu tia japonesa) me has sorprendido muchisimo...
Tengo muchisima ilusion de cononcerteeeeeeee!!!
Yo también tengo ganas de conocerte a ti, Hirooo! Mami me habla mucho de ti, y siempre quiere llamarte pero con la diferencia horaria se hace un lío y siempre se acuerda cuando estás durmiendo. ¿Te veremos pronto por aquí? Jaaa neee (¿has visto? ¡Ya sé japonés!)
Publica un comentari a l'entrada