És una tradició molt nostra, molt de casa. Fa poble i fa iaia, però a mi em va fer il·lusió aprendre’n quatre passes per poder ballar a les festes del poble. Una altra de les coses que li dec a Vallfogona.
A més a més, la sardana ocupa en lloc en la nostra història, del Marc i meva. Durant el primer any que vam viure al Japó, va ser la tradició de la nostra terra que vam elegir per ensenyar als nostres companys de Kyoto, i finalment una rotllana gegant de ballarins de tot el món vestits en yukata (!?!?) la va ballar un dia de 1999 en un racó perdut de Tottori.
Avui la Gemma ha descobert la sardana a la plaça d’una catedral enlletgida per les obres, mentre passejàvem pel Gòtic.
(Parla la Gemma) Algun dia, jo també aprendré a ballar sardanes! Però primer he d’aprendre a gatejar, a caminar i a córrer: pas a pas, eh? Que si no m’estresso!
A més a més, la sardana ocupa en lloc en la nostra història, del Marc i meva. Durant el primer any que vam viure al Japó, va ser la tradició de la nostra terra que vam elegir per ensenyar als nostres companys de Kyoto, i finalment una rotllana gegant de ballarins de tot el món vestits en yukata (!?!?) la va ballar un dia de 1999 en un racó perdut de Tottori.
Avui la Gemma ha descobert la sardana a la plaça d’una catedral enlletgida per les obres, mentre passejàvem pel Gòtic.
(Parla la Gemma) Algun dia, jo també aprendré a ballar sardanes! Però primer he d’aprendre a gatejar, a caminar i a córrer: pas a pas, eh? Que si no m’estresso!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada