Els PRO lactància

Mugronera? Nooo! Pipa? Nooo! Biberó! Maaai de la vidaaa!

No tots els prolactants són extremistes: també n'hi ha de moderats. De fet, gairebé tots els pares i mares primerencs som prolactants moderats, perquè ens documentem sobre com alimentar el nostre futur fill i a tot arreu es diu que no hi ha res com la llet materna. Per això, esperem poder alletar, almenys durant una temporadeta, i donar a la criatura tot l'aliment i totes les defenses que necessita.

Però els extremistes són més divertits. I n'hi ha una pila! El Marc els va batejar de seguida (a risc de semblar sexista, direm "les va batejar" perquè el 99% dels individus que cau en aquesta categoria són dones, primeres interessades, només faltaria): telibans de la lactància.

Què és una teliban de la lactància?

• Algú que faria seva la primera frase del post i condemnaria qualsevol mare que gosés acostar a menys de 10 metres del seu fill qualsevol d'aquests objectes satànics (mugronera, pipa i bibi) durant el primer mes de vida. Ni ensumar-los! Lluny! Foraaa!
• Algú que s'esgarrifa quan veu una mare com jo que, malgrat que cria la seva filla en lactància exclusiva, no té cap problema a posar-li el xumet si així s'ha de calmar, ni a donar-li un reforç puntual de llet artificial un dia concret en què la nena es queda amb gana.
• Algú que aposta per l'alimentació a demanda (traduït: especialment durant el primer mes, prepara't a passar-te la vida amb la teta fora pel menut, quan ell vulgui i on ell vulgui). Això, perquè la lactància funcioni i almenys en la meva experiència, és veritat. Però no dura per sempre, tampoc!
• Algú que argumenta que el pit és molt més que alimentació (vegeu "Teta sí, gràcies"), amb la qual cosa també estic molt d'acord.
• Algú que, en el seu convenciment que no hi ha res com la lactància, és capaç de fer sentir molt culpable la mare que o bé no pot, o bé no vol alimentar el seu fill amb llet materna. I recordem que la decisió és personal i és lliure.
• Algú per qui el moment de donar de mamar és el més bonic del dia. I moltes vegades ho és. Però siguem sinceres, no sempre! És bonic quan el nen queda satisfet i a la mare no li sembla que li estan arrancant el mugró a queixalades; quan hi ha temps, calma, silenci i un bon lloc per adoptar una postura còmoda. I no ho és quan has de mossegar una tovallola per no cridar de dolor, o quan tens el foc encès, pica el telèfon, el gat plora perquè també vol menjar i tu estaves a punt a punt d'acabar un email que no acabes. Són moltes vegades d'alletar al llarg del dia: n'hi ha de totes!
• Algú que està disposada a fer postures impossibles per tal de donar de mamar al seu fill.
• Algú disposat a alletar fins que el nen sigui major d'edat. Tampoc és això.
• Algú que assisteix regularment a les sessions (val a dir que il·lustratives, però amb distància) de la Lliga de la Llet.