Avui estrenem... el tricicle!

Fa uns dies, em vaig enamorar d'un tricicle. La Gemma n'havia provat un de semblant a Tòquio i li havia agradat molt, i aquest que vaig veure té una vida molt llarga i usos diversos en funció de l'edat, fins als tres o quatre anys ben bons. I com que la iaia Carmen ens va fer un regal molt generós en tornar a Barcelona, patapam! Ja tenim tricicle!

Al muntatge hi vam assistir tots els de la casa: el papa, treballava; el Tama, jugava amb el paper i enredava; la Gemma, feia bots d'anticipació, excitada amb la novetat, majoritàriament entretinguda amb tres piruletes que venien enganxades a la capsa (veus quin detall més maco?) i amb el paper, també, rivalitzant amb el Tama; ja ho fan això, els germans.

I servidora, que en comptes d'ajudar, em dedicava a fer la foto.

Bruuum, bruuum, feia la Gemma pel barri al cap d'una estona. (Atenció a les SANDÀLIES del papa)

Avui descobrim... les urgències!

Petitsuisse me

Avui descobrim... la Ciutadella!

Avui descobrim... els columpis!

Avui descobrim... l'IKEA!

Sí, noi, avui tocava anar a l'IKEA. No podia esperar més.

Ens hem armat fins les dents: teníem les llistes, els diners, begudes, el menjar de la Gemma, bolquers, la motxil·leta, el calçat còmode... sense pressa. A més a més, anàvem empastillats de paciència. I temíem que fos un dia duuur i llarg per la Gemma.

Duríssim, vaja. Ja veieu com ha patit, ella.

Pobreta...

(Parla la Gemma) Mama, jo vull tornar a l'IKEA! És com una casa de nines gegant, com moltes cases de nines juntes! Quan tornem a l'IKEA? Quan, quan, quan?

Avui descobrim... la platja!!

Diu la tradició que cada mes de juny, per l'aniversari de la Mariona, la colla fins ara de vuit persones (la parella Mariona-Sergi, Laura-Jaume, Montse-Jaume i Vero-Marc, ladies first, sempre) es reuneixen a Torredembarra per estrenar la temporada d'estiu a la platjeta i, entre partits de pales, revistes i xerrera, passar un cap de setmana. El Sergi és un amfitrió de primera que coneix el terreny i cada vegada ens sorprèn amb una nova recomanació (sovint, calòrica) que acaba d'arrodonir la festa.

Però aquesta vegada la novetat no ha sigut tant la sardineta (que sí), els crusants (mmm... també) o la coca de pinyons del mercat, paradeta d'Hostalric (nyam, nyam) com el fet que no érem vuit, sinó deu. Pim-pam, en un any no un, no, dos!

Ara fa un any, la Berta i la Gemma eren això.

I les mames Laura i Vero podien llegir la Lectures, participar de la conversa i endormiscar-se al sol. Avui, en canvi, la Berta i la Gemma, amb set i deu mesos que tenen, han capgirat el nostre món!

Com a bons bebés que són, monopolitzen l'atenció, el temps i els objectius de les càmeres. I nosaltres contents. Perquè a canvi, ens regalen algun "tatata", "uuuh, uuuh", alguna estona de plors i unes quantes caguerades.

No m'estranya que s'espantin els que encara no són pares. Babies = embalum, trastos, cridòria... uf, uf, uf. Babies NO MORE! XDDD

El 10è mes, en imatges

Avui descobrim... flora i fauna

(Parla la Gemma) ...La nova fauna i flora que poblen ara la paret de la meva habitació! Quin gustet dormir tan ben acompanyada!

(Parla la mama) Compte, mares primerenques. L'Imaginàrium és tan contraindicat per a nosaltres com una xocolateria ho és per algú que fa una dieta estricta.

Retrobaments

Fashion victim

...O papa i mama victim! Del Japó, la Gemma ha tornat amb un parell de bodies frikis sota el braç: el d'en Goku de Bola de Drac i el de la Dorami ;-))) Quin us agrada més?

Jet lag

La reina dels aeroports

S'ha acabat, finito, owari, s'acabó. Bye-bye, Japó. Amb un nus a l'estómac mescla de peneta pel Tokio que deixem enrere i il·lusió per la Barcelona que ens rebrà, pugem al segon avió de llarga distància de la Gemma.

(Parla la Gemma) Aquesta vegada no m'he posat ni de bon tros tan nerviosa com l'altra. Ja sóc gran! Això sí, tampoc no he dormit tant. Ho he fet al revés: durant el vol llarg he jugat, he xerrat amb la gent (més aviat la gent amb mi; hi havia un grupet de turistes de Lleida molt trempats i els he conegut a gairebé tots), ara camina, ara seu, ara aixeca't, torna a caminar...

Llavors hem fet el canvi a Amsterdam... I jo continuava aguantant, com una "jabata".

Però durant el segon vol que eren només un parell d'hores, aquí sí que ja he dit: bona nit i tapa't!

Bye bye, ofuro!

Picnic de comiat

Nosaltres fem maletes...

...I la Gemma les desfà!

Bye bye, senyores!

Les "senyores" és un restaurant de cuina casolana, molt barat, acollidor i ràpid que hi ha al costat de casa. Sovint hi baixem a sopar... I per celebrar el comiat, hic! Una cerveseta!

(Parla la Gemma) Un dia és un dia...

Bye bye, Kids Station!

Durant els últims dos mesos i mig, els dies de la Gemma han començat així:


El pare agafava la bicicleta, la bossa, el casc vermell i... apa, Tito, cap a la guarde! La Guarde es diu Kids Station i era a l'illa veïna, a Tsukishima, passat el Shin Ôhashi (El nou pont gran):


Allà, la Gemma jugava amb els altres nens, sortia a passeig, feia la migdiada...


Gràcies, Okawa-sensei!

Quina mandraaa!

Parc de Midtown, Tòquio, 02 de juny de 2010

Com que no n'hi ha més???

Aquesta carota posa la Gemma quan no està satisfeta.
Eeeei, que m'he quedat amb gana!!!