Segons el Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició):
padrí / padrina m. i f. 1 1 Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares. El padrí li va posar Joan, i la padrina, Jaume. El seu oncle li era padrí.
Al meu entendre, més enllà de consideracions legals i religioses que cadascú formalitza o no al seu criteri, i més enllà de la compra de la mona i el palmó el dia de rams, els padrins són personetes especials en la vida d’una persona. Personetes que han estat elegides perquè, en primer lloc i sense tenir cap títol, van ser especials pels pares (el pare, la mare o tots dos), que n’estan contents i agraïts.
I com que tots els pares volem el millor pels nostres fills, en un acte d’egoisme màxim fem de manera que la nostra criatura gaudeixi també de la presència activa d’aquella persona especial i per això el fem padrí o padrina. I a sobre, el padrí i la padrina s’il·lusionen amb la proposta i assumeixen el seu paper amb il·lusió. Vet aquí un exemple pràctic de win-win situation (situació en què tots hi sortim guanyant) que malgrat tot comença, ho repeteixo, no ens enganyem, amb un acte d’egoisme paternal.
Els padrins de la Gemma no només se l’estimen, l’abracen i la mimen, sinó que a més a més ja s’han compromès a ensenyar-li una pila de coses divertides: esquiar, muntar a cavall, anar a buscar maduixetes al bosc... Mentre el papa i la mama descansen llegint el diari al sofà!!! ;-))) Ja us ho dic jo, l'"egosime paternal" és la clau de tot plegat.
padrí / padrina m. i f. 1 1 Persona que presenta un infant a les fonts baptismals i contrau l’obligació d’educar-lo cristianament a falta dels pares. El padrí li va posar Joan, i la padrina, Jaume. El seu oncle li era padrí.
Al meu entendre, més enllà de consideracions legals i religioses que cadascú formalitza o no al seu criteri, i més enllà de la compra de la mona i el palmó el dia de rams, els padrins són personetes especials en la vida d’una persona. Personetes que han estat elegides perquè, en primer lloc i sense tenir cap títol, van ser especials pels pares (el pare, la mare o tots dos), que n’estan contents i agraïts.
I com que tots els pares volem el millor pels nostres fills, en un acte d’egoisme màxim fem de manera que la nostra criatura gaudeixi també de la presència activa d’aquella persona especial i per això el fem padrí o padrina. I a sobre, el padrí i la padrina s’il·lusionen amb la proposta i assumeixen el seu paper amb il·lusió. Vet aquí un exemple pràctic de win-win situation (situació en què tots hi sortim guanyant) que malgrat tot comença, ho repeteixo, no ens enganyem, amb un acte d’egoisme paternal.
Els padrins de la Gemma no només se l’estimen, l’abracen i la mimen, sinó que a més a més ja s’han compromès a ensenyar-li una pila de coses divertides: esquiar, muntar a cavall, anar a buscar maduixetes al bosc... Mentre el papa i la mama descansen llegint el diari al sofà!!! ;-))) Ja us ho dic jo, l'"egosime paternal" és la clau de tot plegat.
2 comentaris:
Que dificil lo tengo para estar a la altura porque lo mio es de REPADRINO, pero no te preocupes Pocahontas que ahí voy a estar. Y que sepas que tus papis no tienen un pelo de tontos yá que además de buenos padrinos son GUAPOS.
jejeje
Padrí al cuadrado.
Bueno bueno, això si que és una presentació en societat eh!!!
A aquesta coseta tan maca, la meva fillola l'ensenyaré a fer el que calgui ...ups! o el que pugui! perquè està clar que de japonès me n'ensenyarà ella a mi ;)
Muaaaaks des de l'altra punta de món!!
Publica un comentari a l'entrada