10/03/2010. Vol: Barcelona-Amsterdam KL1672. Sortida a les 13.20. Seients 30A i 30B.
(Parla la Gemma) Avui he sabut què és volar! I sabeu què us dic? Que no n’hi ha per taaant! No m’ha fet por res, ni a la sortida ni a l’arribada.
Però és que és clar, durant l’enlairament estava mamant. I no hi ha lloc més còmode, calentonet i agradable que el pit de la mare. A més a més, com que anava empassant lleteta, tot i el canvi d’altitud, les orelles no m’han fet mal.
A més a més, abans d’enlairar-nos jo ja sabia que era una passatgera especial. El capità, un home molt ben plantat, ha vingut expressament a la cua de l’avió a dir-me coses i m’ha promès que em portaria sana i estàlvia fins a Amsterdam. How nice is that?
Un cop a dalt, el papa ha fet fotografies de les muntanyes nevades, i la mama m’ha preparat el dinar: m’he menjat tooots els cereals! I després, els he fet una mica de lloc també, i la mama m’ha canviat. I tot això, sí, sí, tot això VOLANT! Mira si es poden fer coses a la vegada.
Durant la resta del viatge, les hostesses i els hostessos també m’han dit coses maques (i a mi que m’agraden els homes, encantada). I abans d’aterrar, el papa m’ha comprat el clauer de KLM com a record del primer vol de molts de la meva vida. I d’aquí a l’eterni... vull dir, A TÒQUIO!
Apa, després més. Us deixo amb la cançoneta traaaaveling.
(Parla la Gemma) Avui he sabut què és volar! I sabeu què us dic? Que no n’hi ha per taaant! No m’ha fet por res, ni a la sortida ni a l’arribada.
Però és que és clar, durant l’enlairament estava mamant. I no hi ha lloc més còmode, calentonet i agradable que el pit de la mare. A més a més, com que anava empassant lleteta, tot i el canvi d’altitud, les orelles no m’han fet mal.
A més a més, abans d’enlairar-nos jo ja sabia que era una passatgera especial. El capità, un home molt ben plantat, ha vingut expressament a la cua de l’avió a dir-me coses i m’ha promès que em portaria sana i estàlvia fins a Amsterdam. How nice is that?
Un cop a dalt, el papa ha fet fotografies de les muntanyes nevades, i la mama m’ha preparat el dinar: m’he menjat tooots els cereals! I després, els he fet una mica de lloc també, i la mama m’ha canviat. I tot això, sí, sí, tot això VOLANT! Mira si es poden fer coses a la vegada.
Durant la resta del viatge, les hostesses i els hostessos també m’han dit coses maques (i a mi que m’agraden els homes, encantada). I abans d’aterrar, el papa m’ha comprat el clauer de KLM com a record del primer vol de molts de la meva vida. I d’aquí a l’eterni... vull dir, A TÒQUIO!
Apa, després més. Us deixo amb la cançoneta traaaaveling.
3 comentaris:
Ahir precisament vaig escoltar aquesta cançó de la putada... dic de la Utada.
Que bé que el vol fos tan agradable, Gemma. A mi mai em diuen res les hostesses... bé, sí, una vegada, com que tenia les potes llargues envaïnt el passadís, una hostessa es va entrebancar i gairebé fa un petó al terra... no havia vist mai una hostessa amb cara de mala hòstia.
No os podeis imaginar la suerte que teneis. Ese vuelo lo hago con Gerard cuando era como Gemma y se hace eterno. De hecho siempre he pensado que en vez de ponerle por nombre Gerard le teníamos que haber puesto RUNDINETAS.
Padrí
Menos mal que el primer vuelo ha ido bien :)
Publica un comentari a l'entrada