La iaia Montse

(Parla la Gemma) La iaia Montse és un cul de mail seient. No para mai quieta ni em deixa parar. Em sacseja, amunt i avall, d’esquerra a dreta, i crida quan parla que fa mal als timpans i tot. Quan passa per la porta, de seguida sé que és ella perquè és la més estrident de tots.

Malgrat tot, jo m’ho passo molt bé amb ella. És llàstima que visqui lluny i no tingui cotxe. Però així i tot, en les últimes setmanes ha baixat uns quants dimecres i m’ha dut d’excursió. Ara a la Sagrada Família, ara al Parc Güell... la majoria de vegades no sap gaire bé on para, però no s’ha perdut mai. I si no ho sap, pregunta. Ella és així de llançada. I té emolta empenta, plogui, nevi, ventegi o li faci mal el genoll.

Tres coses que tenim en comú la iaia Montse i jo: a totes dues ens agrada voltar, els homes i la xocolata. Tres coses que NO tenim en comú: a ella li agrada caminar, a mi que caminin els altres (i a mi em duguin a coll); a ella li agrada que la retratin, a mi el flaix m’emprenya ; ella és fan del Shizú, jo del Tama.

Mireu quina diadema més xula em va comprar
l’última vegada ;-) Estic o no estic estupenda???