divendres, 20 d’agost del 2010

Tal dia com avui...

Estava parint. Sí, nens, parint.

Recordo que només llevar-me al matí vaig tenir un caprici de dolo, i a risc d’arribar tard a la visita amb el metge, ens en vam anar a esmorzar. Recordo que encara no havia pujat al cotxe que ja tenia uns dolors regulars, ara sí ara no, uf, quin mal!, que en arribar a la clínica em van confirmar que eren contraccions. I recordo molt més, perquè és sabut que a les mames ens agrada això de parlar de parts, però us ho estalviaré.

Uf, que gore, tu, això de parir. Sort que qui pareix, com que té el cap just a l’altra banda del lloc en qüestió, no veu gairebé res. Per a més detalls, pregunteu-li al Marc (o no!).