Avui la Gemma s'ha despertat d'hora... que vol dir que tots ens hem despertat d'hora. De fet és l'hora que jo m'aixeco cada dia, però normalment aprofito l'estoneta que ella dorm per anar al gimnàs o treballar una estona. Les meves sessions de gimnàs són light, molt light, i solen acabar amb un autoregal en forma de "dolo" del Forn Vell que compro en tornar. Sí, sí, estic feta una atleta.
Amb la Gemma no es pot anar al gimnàs, però sí es pot menjar dolo. Per tant, aquest matí ens hem vestit, ens posat guapes i estupendes, i ens hem obsequiat amb el primer plaer de la setmana, el dolo.
(Parla la Gemma) M'agrada molt el dolo! Com és que jo no el coneixia, mama!? Ja està bé! Me n'he cruspit la meitat tota soleta, un bocinet darrere l'altre. Grumpf, grumpf, hompf, hompf, nyam. Grumpf, grumpf, hompf, hompf, nyam. Cap a dintre. Si he de triar, m'agrada més la part de fora (torradeta, ensucrada, sucoseta). Però ei, sense manies.
Amb la Gemma no es pot anar al gimnàs, però sí es pot menjar dolo. Per tant, aquest matí ens hem vestit, ens posat guapes i estupendes, i ens hem obsequiat amb el primer plaer de la setmana, el dolo.
(Parla la Gemma) M'agrada molt el dolo! Com és que jo no el coneixia, mama!? Ja està bé! Me n'he cruspit la meitat tota soleta, un bocinet darrere l'altre. Grumpf, grumpf, hompf, hompf, nyam. Grumpf, grumpf, hompf, hompf, nyam. Cap a dintre. Si he de triar, m'agrada més la part de fora (torradeta, ensucrada, sucoseta). Però ei, sense manies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada