No passa d’un dia per l’altre però gairebé. De cop i volta, el “bebè” t’entén tant, et respon tant, pesa tant, es belluga tant, corre tant... que ja no és un “bebè”. I aquest és el cas. Ara la Gemma exposa el seu criteri estirant-nos, marranejant, rient, corrent, estirant els pantalons, aixecant els bracets perquè l’agafis, estirant-te el nas o el bigoti (a l’avi 2, només, l’únic que en té), fent el que pot, vaja, per comunicar-se. Coneix una pila de parts del cos (el nas, l’orella, la boca, la panxa, els peuets...), de colors, de persones i d’elements (les fulles, les flors, el gronxador, la vaca, l’aneguet...). Diu una dotzena de paraules, entre les quals el “té!” (ens ha sortit generosa) i ens destrossa els lumbars perquè està així-així-així de caminar... però encara agafadeta de la mà!
divendres, 20 d’agost del 2010
El 12è mes en imatges
Feliciteu-la! Ja és oficial: la Gemma ha deixat de ser un nadó. Ara ÉS UNA NENA!
No passa d’un dia per l’altre però gairebé. De cop i volta, el “bebè” t’entén tant, et respon tant, pesa tant, es belluga tant, corre tant... que ja no és un “bebè”. I aquest és el cas. Ara la Gemma exposa el seu criteri estirant-nos, marranejant, rient, corrent, estirant els pantalons, aixecant els bracets perquè l’agafis, estirant-te el nas o el bigoti (a l’avi 2, només, l’únic que en té), fent el que pot, vaja, per comunicar-se. Coneix una pila de parts del cos (el nas, l’orella, la boca, la panxa, els peuets...), de colors, de persones i d’elements (les fulles, les flors, el gronxador, la vaca, l’aneguet...). Diu una dotzena de paraules, entre les quals el “té!” (ens ha sortit generosa) i ens destrossa els lumbars perquè està així-així-així de caminar... però encara agafadeta de la mà!
No passa d’un dia per l’altre però gairebé. De cop i volta, el “bebè” t’entén tant, et respon tant, pesa tant, es belluga tant, corre tant... que ja no és un “bebè”. I aquest és el cas. Ara la Gemma exposa el seu criteri estirant-nos, marranejant, rient, corrent, estirant els pantalons, aixecant els bracets perquè l’agafis, estirant-te el nas o el bigoti (a l’avi 2, només, l’únic que en té), fent el que pot, vaja, per comunicar-se. Coneix una pila de parts del cos (el nas, l’orella, la boca, la panxa, els peuets...), de colors, de persones i d’elements (les fulles, les flors, el gronxador, la vaca, l’aneguet...). Diu una dotzena de paraules, entre les quals el “té!” (ens ha sortit generosa) i ens destrossa els lumbars perquè està així-així-així de caminar... però encara agafadeta de la mà!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada