Tardes a la piscina

Vallfogona ara té una piscina. De fet són dues, una de gran i una de petita. Com que les piscines no són gaire grosses, no es pot dir que siguin un lloc per fer esport. El recinte de les piscines és més aviat un lloc de lleure i de reunió, de xerrera i de safareig, de mirar la pell massa blanca de l'un, les cuixes massa grosses de l'altre, i les pelleringues d'un tercer.

Però això és la muntanya, i no cada dia fa bo per banyar-se. I si no fa bo (molt, molt bo, sol de justícia des de primera hora del matí imprescindible) la temperatura de l'aigua no puja prou com per ficar-s'hi (i no sortir-ne fet un glaçonet de gel amb potes).

Quan fa bo, a la Gemma li agrada la piscina. Li agrada molt. Sempre amb el papa o amb la mama (o de la mà del seu nou amic Arnau, aquest dia, tot caminant per la voreta els dos). Fem xof-xof, fem la barqueta, nadem boca avall, nedem d'esquena, movem els peuets i caminem a la petita. I entre això i les persecucions de formigues per la gespa, les nits dels dies de piscina dormim com lirons.