...Notes, de manera inequívoca, que el que tens a dintre és una cosa viva. Al principi la percepció és tan lleu que gairebé t'enfades amb tu mateixa per no saber està més atenta i detectar-la abans. Jo m'enfadava. Tenia pressa!
I tot plegat per res, perquè quan és prou gran ja la sents, ja, te'n fas un fart! Els pares som els primers. La notem, la veiem (perquè fa bellugar la panxa sencera) i a través de les carícies li fem saber que som allà amb ella. El que fa no són tan "patades" com diuen com sanglots, moviments, canvis de postura i estiraments. Jo me l'imagino badallant i estirant-se constantment per fer-se lloc, com qui s'aixeca després d'una nit d'haver dormit molt-molt-molt rebé.
Ara surt un peu, ara un braç. Ara t'apreta l'estómac, ara se't clava a la costella.
I és bonic fer-la sentir també als altres. Suposo que hi ha a qui li fa angúnia que li toquin la panxa: a mi al contrari, m'agrada. Veig la cara de sorpresa i alegria de qui ho fa i penso "mira quin moment més maco i especial acabem de donar". Ahir, quan estirava els peus, la van saludar els besavis. I quan va començar amb el sanglot, hauríeu d'haver vist la cara de la iaia.
En aquest cas no es pot "veure per creure", però es pot "palpar".
Que no està mal!
I tot plegat per res, perquè quan és prou gran ja la sents, ja, te'n fas un fart! Els pares som els primers. La notem, la veiem (perquè fa bellugar la panxa sencera) i a través de les carícies li fem saber que som allà amb ella. El que fa no són tan "patades" com diuen com sanglots, moviments, canvis de postura i estiraments. Jo me l'imagino badallant i estirant-se constantment per fer-se lloc, com qui s'aixeca després d'una nit d'haver dormit molt-molt-molt rebé.
Ara surt un peu, ara un braç. Ara t'apreta l'estómac, ara se't clava a la costella.
I és bonic fer-la sentir també als altres. Suposo que hi ha a qui li fa angúnia que li toquin la panxa: a mi al contrari, m'agrada. Veig la cara de sorpresa i alegria de qui ho fa i penso "mira quin moment més maco i especial acabem de donar". Ahir, quan estirava els peus, la van saludar els besavis. I quan va començar amb el sanglot, hauríeu d'haver vist la cara de la iaia.
En aquest cas no es pot "veure per creure", però es pot "palpar".
Que no està mal!
2 comentaris:
Una Foto Preciosa!!!
Imprimiendo que es gerundio una per la iaia!
Publica un comentari a l'entrada