Parlem de la comunicació amb els nadons no nascuts. Tu li parles a la teva panxa?Home, parlar-li, parlar-li... No ho sé pas. Els llibres i la sabiduria popular (amigues, veïnes, mames i iaies) diuen que convé fer conversa amb la peque des de ben aviat; també diuen que és bo fer-li escoltar música (n'hi ha que li posen auriculars i tot, a banda i banda del melic per ser exactes) i segurament hi ha qui li explica els disgustos de la jornada.
A mi, francament, m'ha costat una mica: la nena és a la panxa, però no la veus ni et mira ni assenteix amb el cap, oi? És un interlocutor... peculiar. I invisible. I parlar amb un ens invisible no ho fem cada dia. Es necessita pràctica! Per això, durant molts mesos, més que parlar l'hem sentit i l'hem escoltat.
Ara bé, ara que l'embaràs està tan avançat sí que ens diem moltes coses! Fem plans, li fem preguntes que no respon... I és una comunicació real, hi ha interacció: respon a la nostra veu i al tacte de les mans. De cop i volta, això de parlar amb un ens invisible ja no és ciència ficció.
3 comentaris:
Guapes! Totes dues! El tio aquest feo que surt no, apa. Feooo!
Com ja us vaig comentar, espero la següent campanya publicitària de Dolce & Gabbana per veure el següent treball d'aquest model masculí.. :D Heu queda't molt bé els 3!!!
El Marc digui el que digui està brutal, aquí. Molt... PAPA!
Publica un comentari a l'entrada