Sí, tu! Em toco la panxa, mira.I en el sentit literal, a més a més. Això que quan, abans d'estar embarassada, veia altres noies que ho estaven i s'anaven acariciant el ventre tot el dia pensava "Vale, vale, ja veiem que estàs embarassada. Tampoc no cal fardar-ne!", perquè em pensava que ho feien per això. Mira si sóc burrica.
Ara he vist que és un procés insconcient i que no es fa pels altres, sinó que és un gest molt íntim teu i de la criatura. A mesura que creix, cada vegada notes més els seus moviments i més present la tens. I a més a més, com més s'acosta la recta final, més conscient ets que aquesta comunió té data de caducitat. Tocar-se la panxa és com un gest carinyós que vol dir "Mira que bé que estem aquí juntes". I mentalment, li vas fent tot de preguntes: "Com va per aquí dintre? Ja dorms i menges bé? No estàs estreta, no?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada