Si no n'havíeu sentit a parlar, no patiu: per mi també era un concepte nou quan el Marc me'l va anomenar. Però el nostre cas demostra que existeix i que, efectivament, està vinculat amb l'embaràs! La síndrome del niu, com el seu nou indica, és la dèria de fer coses a casa per "preparar el niu" per la criatura que ha de venir. No tot es fa per ella, però la qüestió és que es fa!
Saber que havíem de tenir la Gemma ha sigut l'excusa per posar en marxa les petites reformes a casa que teníem pendents perquè no ens vagava mai de fer: ens aniria bé tenir un armariet exterior, però ja ho farem; hauríem d'optimitzar l'espai a la cuina, un altre dia; toca pintar el pis, que ens hi vam instal·lar "como un elefante en una cacharrería", però uf, quina mandra...
I aquests mesos, amb un temps i eficàcia récord, s'ha fet tot. PIM PAM!
El canvi més gros ha sigut la substitució del despatx pel dormitori de la Gemma, i l'acondicionament d'un petit espai com a despatxet obert. Amb l'ajuda de molts, ara el niuet està llest i la dèria superada.
Saber que havíem de tenir la Gemma ha sigut l'excusa per posar en marxa les petites reformes a casa que teníem pendents perquè no ens vagava mai de fer: ens aniria bé tenir un armariet exterior, però ja ho farem; hauríem d'optimitzar l'espai a la cuina, un altre dia; toca pintar el pis, que ens hi vam instal·lar "como un elefante en una cacharrería", però uf, quina mandra...
I aquests mesos, amb un temps i eficàcia récord, s'ha fet tot. PIM PAM!
El canvi més gros ha sigut la substitució del despatx pel dormitori de la Gemma, i l'acondicionament d'un petit espai com a despatxet obert. Amb l'ajuda de molts, ara el niuet està llest i la dèria superada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada