Durant tres mesos llargs (exactament, des d'aquest post del 10 d'abril), la Gemma ha tingut dues dents. I no semblava que en volguessin sortir més... Fins ara! Que ha tornat a agafar carrerilla.
Les dues pales de dalt han lliurat una renyidíssima cursa per la tercera posició, que finalment ha guanyat la pala esquerra, seguida de molt, molt a prop de la dreta que avui ha trencat la carn. Ara visibles són tres, però la que fa quatre ja és fora, d'aquí el tres i més.
La cursa de les dents, de moment, no és tan greu com deien. Una mica de neguit, mal de genives, més crostonets de pa que normalment (com si la Gemma necessités excuses per endrapar ara sí i ara també!) i un braç de la mama amb quatre blaus de queixalades són el balanç fins ara. Les autoritats pertinents (el metge) avalua positivament aquest progrés i espera que l'aliniació de les noves incorporacions sigui... no gaire torta, si pot ser ;-).
Les dues pales de dalt han lliurat una renyidíssima cursa per la tercera posició, que finalment ha guanyat la pala esquerra, seguida de molt, molt a prop de la dreta que avui ha trencat la carn. Ara visibles són tres, però la que fa quatre ja és fora, d'aquí el tres i més.
La cursa de les dents, de moment, no és tan greu com deien. Una mica de neguit, mal de genives, més crostonets de pa que normalment (com si la Gemma necessités excuses per endrapar ara sí i ara també!) i un braç de la mama amb quatre blaus de queixalades són el balanç fins ara. Les autoritats pertinents (el metge) avalua positivament aquest progrés i espera que l'aliniació de les noves incorporacions sigui... no gaire torta, si pot ser ;-).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada