El 24 de juliol és l'aniversari del papa. Aquest any en feia molts, no sé exactament quants: amb la gent gran, com que són grans, perdo el compte (perquè de fet encara no sé comptar). Al papa li agraden els aniversaris tranquils, amb poc soroll. No li agrada ser el centre d'atenció. Aquest any volia que estiguéssim sols, tots quatre, i el preocupava el desplaçaament del Tama a la muntanya i la seva adaptació a la nova casa.
El viatge en cotxe ha sigut una aventura però ens n'hem sortit prou bé. En arribar el Tama s'ha posat a explorar, a ensumar cada racó, a descobrir els balcons i les escales. Hem dinat. I després... a fer una migdiada.
Sabeu què? Em sembla que aquest moment de pau absoluta i armonia absoluta descriu molt bé l'aniversari del papa. Jo m'he adormit de seguida, després el papa, després la mama. I el Tama ens ha vingut a fer companyia, com si amb aquell gest donés la seva aprovació a la nova casa i ens digués "jo estic bé on sigueu vosaltres". Ni festa, ni gentada ni pastís, però tot i això m'ha semblat veure el papa genuïnament feliç.
El viatge en cotxe ha sigut una aventura però ens n'hem sortit prou bé. En arribar el Tama s'ha posat a explorar, a ensumar cada racó, a descobrir els balcons i les escales. Hem dinat. I després... a fer una migdiada.
Sabeu què? Em sembla que aquest moment de pau absoluta i armonia absoluta descriu molt bé l'aniversari del papa. Jo m'he adormit de seguida, després el papa, després la mama. I el Tama ens ha vingut a fer companyia, com si amb aquell gest donés la seva aprovació a la nova casa i ens digués "jo estic bé on sigueu vosaltres". Ni festa, ni gentada ni pastís, però tot i això m'ha semblat veure el papa genuïnament feliç.
1 comentari:
Ostres! Com que no miro massa el Facebook aquestes coses se'm passen... però més val tard que mai... PER MOLTS ANYS!!! Otanjoubi omedetou!
Publica un comentari a l'entrada