Hi ha un període en la vida del nadó, que els experts situen aproximadament entre els 9 i els 12 mesos, en què el menut comença a prendre consciència de la seva veu: "Calla, que això es pot dominar! La controlo jo! Si imito els sons que em fan, obtinc una reacció de l'entorn; puc parlar baixet, puc parlar més alt, puc cantar, puc murmurar, puc exclamar... I quan vull que em facin cas, o vull més suc, més pa, bracets, petons, pujarbaixarentrarsortirferdesfer... sempre puc XISCLAR!"
Xisclem especialment en llocs tancats i plens de gent, com més millor. No ens hi enfadem, no. Li continuem parlant baixet, amb el to habitual, tranquil·litzador, melós, i de tant en tant fem "Sxxxt", amb el ditet als llavis. I la Gemma contesta: "He, he... KiaaaAAAH!" Tornem-hi que no ha estat res.
La processó va per dintre, noi. Nosaltres també, paradoxalment en silenci, we scream!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada