Aquest mes ens hem readaptat a Barcelona, hem donat la benvinguda a l'estiu de nou i ens hem fet grans. Mooolt grans.La Gemma ja no té la careta de bebé que tenia, diu (i sap quan i per què i a qui li diu) clarament quatre paraules: papa, mama, iaia i "Tata" (nou nom del Tama). Camina agafada, puja escales, gateja, i ens porta a tots de bòlit. Hem hagut de tapar endolls, tancar calaixos i posar una porteta a les escales. Els DVDs del pare són una de les seves joguines preferides. Crida (una mena de "probando, probando", normalment en llocs públics i quan menys t'ho esperes; fer-la callar, una utopia!) i mostra clarament el seu estat d'ànim.
Encara funcionem bàsicament amb "prova i error", però ara ja ens coneixem molt i ella s'expressa molt clarament: per això afinem més cada dia. I sobretot, res de tot això que dic la fa especial ni diferent ni més avançada per la seva edat ni menys; la fa ella, i fa que "El mes en imatges" sigui un record que dseprés consultarem per saber quan va fer què.
I quan ho fem, segurament se'ns farà un nus a la gola i pensarem: "Uf, que ràpid que passa el temps!"
1 comentari:
Va, que a la propera ja farà un any! Ostres com passa el temps! quien nos ha visto y quien nos ve!! hehe...
Publica un comentari a l'entrada