No un tió, no, dos!

De fet són tres els tiós de casa: el tió bebé de Barcelona, el tió tímid de l'Ametlla, i el tió simpàtic de Palau. A Barcelona hi tenim un tió petit, petit com la Gemma, que encara no fa caques perquè només pren llet, com ella. L'any que ve quan creixi potser també caga... Però de moment, aquest any els tiós caganers han sigut el de l'Ametlla i el de Palau.

La iaia Carmen de l'Ametlla va estar una colla de dies alimentant un tió tot tímid que no volia treure el cap de sota el llençol, però que així i tot va cagar molts regals, a la vora del foc, sobretot un de mooolt gran per la iaia Montse que ens va deixar a tots de pasta de moniato.

I els avis Manel i Joana van fer el mateix amb el seu tionet, que és més petit i més descarat que el de l'Ametlla: fins i tot quan caga somriu, el penques. Li diem el tió simpàtic. I caganer, quina manera de cagar! Els regals no s'acabaven mai. El Gerard va tenir una feinada a repartir i a obrir paquets perquè és clar, aquest any la Gemma encara no el podia ajudar. Però ja han quedat que l'any que ve ho faran plegats.

(Parla la Gemma) Ei, que això del Nadal és una canya! Primer, perquè tot d'una la gent que m'estima es reuneix i els puc veure a tots de cop; segon, perquè estan molt contents; i tercer, perquè hi ha regalets! El tió és un paio legal. I diu que n'hi ha uns altres, uns tals "tres reis", que coneixeré aviat i que també em cauran molt bé. A veure si és veritat, perquè el tió ha deixat el llistó molt alt!