Hi ha qui li agrada el mar a l'estiu, quan es pobla densament de banyistes i de gent que s'estira a prendre el sol pràcticament nua a la platja. Els uns t'esquitxen, els altres criden, els altres posen una música que poques vegades és del teu gust... No, a mi la platja a l'estiu no m'agrada.
A l'hivern, en canvi, hi aniria cada dia. És com el foc: els miraries hores i hores sense cansar-te'n. Quan fa fred, el mar és un lloc solitari, en calma, on només se sent la remor de les onades i l'olor de la sal. Invita a una activitat eminentment passiva, l'observació, i per això suposo que molts la trobaran avorrida. A mi, digueu-me sedentària, em sembla apassionant.
Diumenge 27 de desembre. L'endemà de dos dies de festa grossa, molta gent, soroll, rebombori. Avui volem un dia de calma tots tres, sense plans, no farem gaire res. Però ai... fa solet! Apa, tito, cap a la platja. Avui la Gemma ha vist el mar i ha sentit l'olor de la sal per segona vegada. Aquesta vegada, a Barcelona.
I de tornada, ha conegut la Yara!
A l'hivern, en canvi, hi aniria cada dia. És com el foc: els miraries hores i hores sense cansar-te'n. Quan fa fred, el mar és un lloc solitari, en calma, on només se sent la remor de les onades i l'olor de la sal. Invita a una activitat eminentment passiva, l'observació, i per això suposo que molts la trobaran avorrida. A mi, digueu-me sedentària, em sembla apassionant.
Diumenge 27 de desembre. L'endemà de dos dies de festa grossa, molta gent, soroll, rebombori. Avui volem un dia de calma tots tres, sense plans, no farem gaire res. Però ai... fa solet! Apa, tito, cap a la platja. Avui la Gemma ha vist el mar i ha sentit l'olor de la sal per segona vegada. Aquesta vegada, a Barcelona.
I de tornada, ha conegut la Yara!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada