(Parla la Gemma) Això de ser petita té la seva conya: et duen a coll, t'abracen, et fan carícies, es desviuen... Només cal fer un intent de plor (jo que sóc creativa no ploro amb el "buaaah" típic dels altres nadons; jo faig "leee, le, leee...") i patapam, ja tens un parell o més de mans i braços i mànigues i pits preparats per donar-te el que vols. Altra cosa és que encertin què vols, perquè els grans no sempre entenen els diferents tons de "le, le, le" que faig però bé, la intenció hi és. Bona intenció.
Ara, hi ha una cosa que m'empipa de ser petita: les càmares!!! Tothom la té sempre a punt quan em veu. Gemma obre els ulls, Gemma somriu, Gemma mira cap aquí, Gemma fes això, Gemma fes allò... PESATS, TU! L'avi treu la càmara més ràpid que un xèrif trauria la placa, i la iaia (l'altra iaia, la mare del papa) també, tu, la té tot el dia preparada. I això que la seva pesa! Fins i tot la mama, de vegades, quan em dóna la teta, se la treu de la butxaca i "txas!", foto al canto.
I jo us dic: penseu que de vegades el meu "le, le" es pot traduir directament per: "Paparazzis no, gràcies!".
Ara, hi ha una cosa que m'empipa de ser petita: les càmares!!! Tothom la té sempre a punt quan em veu. Gemma obre els ulls, Gemma somriu, Gemma mira cap aquí, Gemma fes això, Gemma fes allò... PESATS, TU! L'avi treu la càmara més ràpid que un xèrif trauria la placa, i la iaia (l'altra iaia, la mare del papa) també, tu, la té tot el dia preparada. I això que la seva pesa! Fins i tot la mama, de vegades, quan em dóna la teta, se la treu de la butxaca i "txas!", foto al canto.
I jo us dic: penseu que de vegades el meu "le, le" es pot traduir directament per: "Paparazzis no, gràcies!".
1 comentari:
más que un comentario, le dedico una canción: SEI bellissimaaaa, aaa....
Publica un comentari a l'entrada