(Parla la Gemma) Aquesta tarda el pare, la mare i jo hem sortit a fer un passeig pel barri. Com sempre que m'agafa gana lluny de casa, quan he començat a rondinar han buscat un local tranquil·let i lliure de fum on seure a prendre cafè. Érem a Gran de Gràcia i aquest local ha sigut, ves per on, el Cafè di Roma. He sentit que deien que feia molt que no anaven al Cafè di Roma, i que des de l'últim cop els semblava que havien renovat i ampliat la carta. El papa s'ha demanat una xocolata desfeta; la mare un Capuccino. Les dues tasses feien una olor dolceta i enganxosa, i les acompanyava una galetona de canyella.
De sobte la mare s'ha posat nostàlgica, i ha anomenat un Cafè di Roma a la Rambla de Sabadell (on és això?) on diu que anaven sovint amb el papa al principi de sortir (Què vol dir "al principi de sortir"? Que no han estat sempre junts el papa i la mama?) a veure la tieta Carol (que jo no conec encara però que diu que és molt maca).
Ai, els grans, que complicats que són de vegades. A cada passa que fan els posaries notes a peu de pàgina!
De sobte la mare s'ha posat nostàlgica, i ha anomenat un Cafè di Roma a la Rambla de Sabadell (on és això?) on diu que anaven sovint amb el papa al principi de sortir (Què vol dir "al principi de sortir"? Que no han estat sempre junts el papa i la mama?) a veure la tieta Carol (que jo no conec encara però que diu que és molt maca).
Ai, els grans, que complicats que són de vegades. A cada passa que fan els posaries notes a peu de pàgina!
2 comentaris:
El café di Roma de la Rambla de Sabadell està tan estupendo com sempre i us espera als tres sempre que volgueu...
Ooooooooooh quins records, sí! Quanta explotació laboral! Sort que vaig conèixer gent maca que si no... temps durillos eh! I sort de les visites :)La Gemma és preciosa, tinc moltes ganes d'explicar-li jo mateixa coses dels seus papis abans de ser nòvios ;)
Publica un comentari a l'entrada