Ha nascut un amic: l'Eita

Després de créixer mooolt mooolt a la panxeta de la mare i de demostrar el seu afany protagonista amb un ensurt d'última hora, avui 31 d'octubre ha nascut l'Eita Miguel Pujalte Koike, fill dels trempats del Jose i l'Aya, que viuen a Almería i són els amics més salats que tenen els papes.

(Parla la Gemma) Però jo sóc més gran, eh??? Dos mesos i mig més gran, poca broma! I l'experiència és un grau. No pateixis, Eita, que quan ens veiem ja t'explicaré moltes coses... Tu si tens cap dubte truca'm, eh? O fes-me un sms, o un "privat" al "Feisbuc"...

Menjar i dormir

"Aquest no fa més que menjar i dormir, menjar i dormir". Aquesta frase em recorda a la meva mare i a la meva àvia, i sempre els l'he sentida dir (exactament així, la combinació dels dos verbs repetida) amb un sentit negatiu per referir-se a una persona mandrosa que no fa ni l'ou. Un que s'atipa, fa el rot, i es planta davant del sofà a veure la tele. I jo m'imaginava un paio sense samarreta i amb un panxot.

Ara en canvi, el dia que la Gemma no fa més que "menjar i dormir, menjar i dormir" és un bon dia. És un gran dia! Perquè després diguin que els nadons no tenen un tracte de favor...

Una imatge val més que mil paraules

El 2on mes, en imatges

Avui descobrim... l'art

Avui descobrim... el foc!

El foc: una cosa que és viva, perquè es mou (s'eixampla i es contrau, s'eleva i es torna a arronsar), parla (bufa i crepita), s'encén i s'apaga, menja (paper, fusta i pinyes), fa una olor característica i, a més a més, escalfa. Té un poder hipnòtic. I fa companyia.

Anem cap a l'hivern. Avui la Gemma ha descobert el foc a ca la iaia.

(Parla la Gemma) Només l'he vist un cop, però m'ha caigut bé. La iaia diu que hi fa torrades, patates, moniatos i carn a la brasa. I si la mama menja tantes coses bones, la llet fa més bon gustet. No falla!

Conjuntar els colors

M'agrada conjuntar els colors. No tinc un gust exquisit ni ho pretenc, i tampoc m'obsessiona l'estètica, però quan algú ha sabut trobat l'equilibri amb una bona combinació de colors, o ha tingut el detall de posar-se un mocador o unes arracades a conjunt amb els pantalons m'hi fixo positivament. I quan algú duu una combinació impossible de rosa i vermell o blau marí i negre també m'hi fixo, però al revés. Manies, què hi vols fer!

El Marc sempre diu que quan vam començar a anar junts era molt pesada amb això: "On vas amb...!?", "Aquí et quedaria millor..." Ara, al cap dels anys (aviat, onze), és ell qui busca el conjunt. Em diu Imelda Marcos a mi, quan el sabater és ple de calçat d'home de tots els colors, perquè blau va amb blau i marró, amb marró. La meva iaia ho explicaria amb aquella frase feta castellana que diu: "Al cabo de un año de andar con un cojo, quien no cogea ranquea" (donde cojo = Vero y ranco = Marc, s'entén).

I tota aquesta parrafada és només per justificar per què avui, quan m'he adonat que la Gemma i jo anàvem conjuntades en verd i gris... Li he demanat al Marc que ens fes una foto.Vet-la aquí.

El guardaespatlles

Amb el Tama em sento segura.

Si no vols que et cusi a esgarrinxades... mima'm.

El Pogaboo i jo

Els nens són tots uns mimats avui dia. Per culpa de qui? Nostra, qui ho dubta? Fixa't si són mimats i consentits i tenen de tot i en quantitat que, abans de néixer, gairebé tots tenen vehicle. La Gemma també (sí, no ho hem sabut fer millor).

I quin vehicle! Regal de la besàvia Carmen, el Pogaboo és el 4x4 dels cotxets de gamma alta.

(Parla la Gemma) I tan de Gamma alta! L'altre dia la mare em va dur al Passeig de Gràcia i en vaig veure una pila.

Ella encara no el condueix, només faltaria, però s'hi deixa portar. És vermell i gris, a gust del pare. I com que és tot terreny, té unes rodes que no punxen, es gira per tot arreu com una baldufa, es desmunta en un obrir i tancar d'ulls (quan t'ho aprens, val a dir que els primers cops no és tan fàcil) i en definitiva, n'estem molt contents. Hi ha qui es queixa que és gros, i ho és, però és que una Gemmazilla no podria anar en cotxets petit. Segons per on hem de passar, avisem: "Aparteu les criatureees!"

(Parla la Gemma) Gràcies, iaia Carmen! A mi també m'agrada molt el Pogaboo... Però, entre tu i jo, si puc enredar al pare o la mare perquè em duguin a braços, l'aparco ràpid. No t'enfades, oi? ^_^

Lie to me

Ha nascut una amiga: la Nora

Avui fa set dies, els nostres amics Xavier i la Yingte van tenir la seva primera filla, la Nora. Hem seguit els embarassos respectius molt d'a prop i hem compartit angoixes i experiències. Fins i tot hem tingut les nenes a la mateixa clínica.

La Nora és una nena menudeta i expressiva. La Gemma i ella de seguida es van fer amigues i es van atrinxerar al sofà amb una mirada desafiant als grans (sobretot a mi, que els intentava fer la foto). Al costat de la Nora, tenim una Gemmazilla. Serà possible que només hi hagi un mes i mig de diferència!?

Avui descobrim... la Sagrada Família!

(Parla la Gemma) De sortida de prendre cafè, el papa i jo hem passat per la Sagrada Família. He sentit que m'explicava que era un monument important encara en construcció, un símbol inequívoc de la ciutat que... (badall) i fins aquí he sentit. És que això de sortir de passeig és molt cansat. I s'hi està tan bé i tan calentó, al pit del papa...

Total, és a propet de casa: segur que m'hi tornen a portar aviat.

Avui descobrim... l'Starbucks!

(Parla la Gemma) Aquest matí el papa m'ha portat a passeig. No ho fa mai els dilluns, però com que avui és festiu i, a més a més, feia solet, s'havia de celebrar. I m'ha dut a fer un cafè de l'Starbucks! Amb el cafè no s'hi brinda com amb el cava: es llegeix el diari i es beu a glopets, assaborint-lo, perquè el got és molt gros. I de tant en tant, se li fan missatgets a la mama.

L'Starbucks fa bona oloreta. I és tranquil i posen bona música. Trobo que és un bon lloc per dormir (i això he fet).

Avui descobrim... el Café di Roma

(Parla la Gemma) Aquesta tarda el pare, la mare i jo hem sortit a fer un passeig pel barri. Com sempre que m'agafa gana lluny de casa, quan he començat a rondinar han buscat un local tranquil·let i lliure de fum on seure a prendre cafè. Érem a Gran de Gràcia i aquest local ha sigut, ves per on, el Cafè di Roma. He sentit que deien que feia molt que no anaven al Cafè di Roma, i que des de l'últim cop els semblava que havien renovat i ampliat la carta. El papa s'ha demanat una xocolata desfeta; la mare un Capuccino. Les dues tasses feien una olor dolceta i enganxosa, i les acompanyava una galetona de canyella.

De sobte la mare s'ha posat nostàlgica, i ha anomenat un Cafè di Roma a la Rambla de Sabadell (on és això?) on diu que anaven sovint amb el papa al principi de sortir (Què vol dir "al principi de sortir"? Que no han estat sempre junts el papa i la mama?) a veure la tieta Carol (que jo no conec encara però que diu que és molt maca).

Ai, els grans, que complicats que són de vegades. A cada passa que fan els posaries notes a peu de pàgina!

Paparazzis no, gràcies!

(Parla la Gemma) Això de ser petita té la seva conya: et duen a coll, t'abracen, et fan carícies, es desviuen... Només cal fer un intent de plor (jo que sóc creativa no ploro amb el "buaaah" típic dels altres nadons; jo faig "leee, le, leee...") i patapam, ja tens un parell o més de mans i braços i mànigues i pits preparats per donar-te el que vols. Altra cosa és que encertin què vols, perquè els grans no sempre entenen els diferents tons de "le, le, le" que faig però bé, la intenció hi és. Bona intenció.

Ara, hi ha una cosa que m'empipa de ser petita: les càmares!!! Tothom la té sempre a punt quan em veu. Gemma obre els ulls, Gemma somriu, Gemma mira cap aquí, Gemma fes això, Gemma fes allò... PESATS, TU! L'avi treu la càmara més ràpid que un xèrif trauria la placa, i la iaia (l'altra iaia, la mare del papa) també, tu, la té tot el dia preparada. I això que la seva pesa! Fins i tot la mama, de vegades, quan em dóna la teta, se la treu de la butxaca i "txas!", foto al canto.

I jo us dic: penseu que de vegades el meu "le, le" es pot traduir directament per: "Paparazzis no, gràcies!".

Avui descobrim... Solsona

(Parla la Gemma) La destinació sorpresa de l’escapada amb què el papa ha sorprès la mama pel seu aniversari és Solsona. Quina ciutat més preciosa!


Al matí, amb el Lluís, la Lídia i l’Eloi, hem fet el primer passeig pel casc antic. I a la tarda, mentre la mama recuperava son a l’hotel, el papa m’ha dut a coll per tot arreu, i les senyores ens paraven a cada moment per veure’m :-)

M’agrada la gent de Solsona! Quan sigui més gran, hi tornaré.

Avui descobrim... l'hotel!

(Parla la Gemma) Divendres va ser l’aniversari de la mama: va complir... molts anys, no em feu comptar que encara no en sé; ja sóc gran, però no tant. l regal del pare era una nit fora de casa en un hotelet tranquil i bonic en una destinació sorpresa.

I com que jo vaig de paquet, aquesta ha sigut la meva primera nit d’hotel. La Freixera de Solsona m’ha agradat tant que he decidit dormir tooota la nit i portar-me mooolt rebé. Per molts anys, mama!

El señor Don Gato

Estaba el señor Don Gato
sentadito en su tejado
marramiau, miau, miau,
sentadito en su tejado.

Ha recibido una carta
por si quiere ser casado,
marramiau, miau, miau, miau,
por si quiere ser casado.

Con una gatita blanca
sobrina de un gato pardo,
marramiau, miau, miau, miau,
sobrina de un gato pardo.

El gato por ir a verla
se ha caído del tejado,
marramiau, miau, miau, miau,
se ha caído del tejado.

Se ha roto seis costillas
el espinazo y el rabo,
marramiau, miau, miau, miau,
el espinazo y el rabo.

Ya lo llevan a enterrar
por la calle del pescado,
marramiau, miau, miau, miau,
por la calle del pescado.

Al olor de las sardinas
el gato ha resucitado,
marramiau, miau, miau, miau,
el gato ha resucitado.

Por eso dice la gente
siete vidas tiene un gato,
marramiau, miau, miau, miau,
siete vidas tiene un gato.

No hauria dit mai que aquesta seria la cançó de la Gemma, però resulta que va ser una de les primeres que em va sortir de cantar-li, així, espontàniament. Potser ho fa la presència del Tama a casa, que pel seu posat tot digne i seriós certament mereix el tractament de “don”. Si en comptes d’un gat tinguéssim un cargol, potser li hauríem cantat el “Cargol treu banya”; i si visquéssim en un poble com Vallfogona, poble de vaques, allò de “La merda de la muntanya no fa pudor”. Podria ser, no?

Avui descobrim... els ponies!

(Parla la Gemma) ...Que, pel que m'ha semblat entendre, són cavalls petits. Però aquest que jo he vist avui no en tenia res, de petit! Comparat amb mi, era un gegant. I m'ha ensumat el cul, el descarat!

Però com que era maco, l'he perdonat.

Amor a primera vista?

No, és evident que no ho va ser... Tan maco que és l’Albert! (Dolo, Damià: aviam si amb el temps canvien de parer.)