Una bona amiga em va dir una tarda que plovia a bots i barrals: "Jo, prenyadaaa??? Què dius, tia!? Abans he d'estudiar mooolt!"
Encara ric ara. Però no deixa de tenir raó: en tot això de l'embaràs i el part, hi ha molta terminologia! Sembla que s'hagi de fer un màster, oi?
Per exemple, el tema dels nou mesos no s'aguanta per enlloc. Els metges comencen a comptar des del dia que va començar l'útltima menstruació (uns 15 dies abans de la concepció, per tant, quan el baby no estava ni en projecte) i et donen 40 setmanes de gestació des d'aquell punt. 40 setmanes són 10 mesos. Però és clar, si penses que ni tan sols hi havia hagut fecundació i t'estimes més comptar des de llavors (en què almenys sí havia passat alguna cosa!), aleshores són 38 setmanes de gestació. Sí o sí? Per tant, l'embaràs són 9 mesos i mig. En qualsevol cas, o jo no sé comptar, o de 9 mesos pelats nanai de la Xina.
De 9 mesos estem nosaltres ara; i tres dies, per ser exactes. Filant preim, hi ha qui això ho expressa així: 38+3. No, si a sobre haurem de fer repàs de matemàtiques!
Encara ric ara. Però no deixa de tenir raó: en tot això de l'embaràs i el part, hi ha molta terminologia! Sembla que s'hagi de fer un màster, oi?
Per exemple, el tema dels nou mesos no s'aguanta per enlloc. Els metges comencen a comptar des del dia que va començar l'útltima menstruació (uns 15 dies abans de la concepció, per tant, quan el baby no estava ni en projecte) i et donen 40 setmanes de gestació des d'aquell punt. 40 setmanes són 10 mesos. Però és clar, si penses que ni tan sols hi havia hagut fecundació i t'estimes més comptar des de llavors (en què almenys sí havia passat alguna cosa!), aleshores són 38 setmanes de gestació. Sí o sí? Per tant, l'embaràs són 9 mesos i mig. En qualsevol cas, o jo no sé comptar, o de 9 mesos pelats nanai de la Xina.
De 9 mesos estem nosaltres ara; i tres dies, per ser exactes. Filant preim, hi ha qui això ho expressa així: 38+3. No, si a sobre haurem de fer repàs de matemàtiques!
1 comentari:
A mi em passava exactament igual, no m'han sortit mai els números...
I sobre això que expliques al post anterior... com t'entenc! Sembla estrany, però quan va néixer el Pau, la primera vegada que em vaig mirar de cos sencer al mirall a casa em vaig posar a plorar perquè em vaig trobar molt a faltar la panxa... Quina ximpleria, no?
Publica un comentari a l'entrada