Tinc dos anys i tres mesos i és el meu tercer cop al saló del manga... La primera vegada encara prenia teta i no em volia separar de la mama (ho haveu viiist? Mira que era petitona! No li digueu a ningú, però en aquell temps m'ho feia tooot a sobre). El segon, el 2010, ja m'agradaven els homes (mira, mira i sssxt, però encara m'ho feia tot a sobre!).
La veritat és que això del Saló és un rotllo. El papa i la mama treballen sense parar, no els veig marxar al matí ni tornar al vespre perquè cada dia i cada nit se les passen fent el tarambana. Sort que és un cop l'any i que la gent quan hi vaig és tan maca, perquè si no els engegaria a tots... Que em preneu els papes! Per sort, aquesta vegada va ser el papa qui es va enrotllar i m'hi va portar. La mama no ho sabia. I veure'm li va donar una injecció d'energia que va brodar la interpretació de l'última conferència! Olé, mama! Gràcies, papa!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada