Acabats de complir els nous mesos, la Gemma està començant a clissar l'entorn i a reivindicar la seva presència i les seves preferències a passes de gegant. d'un dia per l'altre! Ben canalitzades, les mostres de personalitat són un signe inequívoc de la seva evolució com a personeta independent, amb el seu caràcter, les seves manies i les seves idees. Aquesta és la teoria, oi? Sí, sí, sí, ja. Però uf, com costa!
No parlo del menjar (perquè li agrada tot!) ni dels horaris (és força regular) ni dels llocs on anem a jugar (perquè sigui on sigui ella troba la manera d'entretenir-se i passar-s'ho bé, si pot ser captant l'atenció de la gent que té al voltant): parlo de "amb qui" vol estar.
Aquest vespre ha sigut especialment dur per la Gemma, perquè el pare i la mare han hagut de sortir a una presentació i l'han deixat amb una cangur carinyosa, experimentada, amb recursos, que ja la coneixia i que s'ha informat i preparat molt per estar amb ella però... no l'ha volgut ni en pintura! S'hi ha enfadat, li ha plorat, li ha picat de peus i cames... i només quan la Teruko es feia la desentesa, cansada de cantar-li cançons i intentar amanyagar-la, llavors la Gemma deia "Ui, potser que m'hi a acosti dir-li alguna coseta"... Bruixa! Anda que no la saps llarga!
I tot i això, se'm trenca tant el cor que si ho puc evitar no sé si tornaré a sortir en unes quantes setmanes...
No parlo del menjar (perquè li agrada tot!) ni dels horaris (és força regular) ni dels llocs on anem a jugar (perquè sigui on sigui ella troba la manera d'entretenir-se i passar-s'ho bé, si pot ser captant l'atenció de la gent que té al voltant): parlo de "amb qui" vol estar.
Aquest vespre ha sigut especialment dur per la Gemma, perquè el pare i la mare han hagut de sortir a una presentació i l'han deixat amb una cangur carinyosa, experimentada, amb recursos, que ja la coneixia i que s'ha informat i preparat molt per estar amb ella però... no l'ha volgut ni en pintura! S'hi ha enfadat, li ha plorat, li ha picat de peus i cames... i només quan la Teruko es feia la desentesa, cansada de cantar-li cançons i intentar amanyagar-la, llavors la Gemma deia "Ui, potser que m'hi a acosti dir-li alguna coseta"... Bruixa! Anda que no la saps llarga!
I tot i això, se'm trenca tant el cor que si ho puc evitar no sé si tornaré a sortir en unes quantes setmanes...
1 comentari:
Hola, guapa! L'ansietat per separació, altrament coneguda com a mamitis, sol començar a partir dels vuit mesos, i és una resta de l'instint de supervivència: quan el nadó comença a adquirir més mobilitat (gateig), desenvolupa certa adversió als desconeguts i una clara preferència per la persona més propera, així s'assegura no allunyar-se de qui li proporciona l'aliment, la seguretat i els "mimitos", jejeje... És normal que passi, i és bo (bueno, no sé per què t'ho explico, segur que tu també n'has llegit molt al respecte!!!). Al Pau també li passa, encara que ara ja molt menys, i gens si coneix a la persona amb qui es queda (si està amb les iaies, els tiets o els cosins, no se'n recorda que té pares...). La guarde em fa més por, crec que els inicis seran durs...
Publica un comentari a l'entrada