Mamamamamama!

Suposo que un dels motius pels quals se'm trenca tant el cor és que la Gemma ha començat a dir "mama". I quan això passa, jo li trec el pitet ràpidament i me'l lligo al coll, perquè sé que ha arribat el punt en què el necessito més jo.

La Gemma ja fa unes xerrameques important. De moment, està fent el viatge de les oclusives: p/b, t/d, m... Ha passat del:

Pappapapapapa... / Babbababbabababa...

al

Tatatatatta... / Dadaddadada...

al

Txoootxotxotxotxo...

al

Iaiaiaiaiaiaiaiaia...

al

Mammamamamamma... / Me(h), me(h), me(h) (sembla que digui "més, més")
i finalment, ahir va començar a deixar anar

beibi beibi beibi...

Ei, que si algun idioma NO t'estem ensenyant (almenys conscientment) és l'anglès!!