L'hora dels contes

Diumenge passat, la nostra amiga Kimiwada ens va portar a descobrir un lloc molt especial del barri d'Omotesando de Tokio. Es diu Crayon House, i és una graaan graaan llibreria de contes infantils (ehon), segurament la més gran del Japó. Ella que va ser editora de contes durant més de 8 anys diu que si hi ha res que no trobis allà és que difícilment ho trobaràs.

A l'espai de lectura, la Gemma va descobrir que LI AGRADA LLEGIR! En japonès té dos contes preferits:

Harapeko aomushi! (L'oruga que tenia gana)

Hajimemashite!
(Encantat de conèixer-te!)

Tutti frutti (II)

Diu que hi ha molts nens a qui no els agrada la fruita. Però qui la coneix i/o segueix aquest blog sap que no és el cas de la Gemma! Des que som al Japó, al repertori de fruites bàsiques (poma, pera, plàtan i taronja) s'hi ha afegit la mandarina, la pinya, el kiwi, la síndria mango, el préssec... I aquesta setmana, tres més: les cireres, el raïm i el meló.

Les úniques que no van triomfar del tot van ser les cireres. I tot i així, "mogu mogu", "nyam nyam", "mogu mogu", "nyam nyam", cap a dintre!

Posts relacionats aquí i aquí.

De model amb la mama

(Parla la Gemma) Diuen que no ens assemblem. Però a que estem guapes?

La Gemma se'n va de picnic

(Parla la Gemma) Va ser al parc de Harumi, a uns 20 minutets en bici de casa.
Jo portava gorro i crema als braços i a la cara...
En canvi a la mama se li va posar el braç esquerre vermell com un tomàquet! ^__^

Mamamamamama!

Suposo que un dels motius pels quals se'm trenca tant el cor és que la Gemma ha començat a dir "mama". I quan això passa, jo li trec el pitet ràpidament i me'l lligo al coll, perquè sé que ha arribat el punt en què el necessito més jo.

La Gemma ja fa unes xerrameques important. De moment, està fent el viatge de les oclusives: p/b, t/d, m... Ha passat del:

Pappapapapapa... / Babbababbabababa...

al

Tatatatatta... / Dadaddadada...

al

Txoootxotxotxotxo...

al

Iaiaiaiaiaiaiaiaia...

al

Mammamamamamma... / Me(h), me(h), me(h) (sembla que digui "més, més")
i finalment, ahir va començar a deixar anar

beibi beibi beibi...

Ei, que si algun idioma NO t'estem ensenyant (almenys conscientment) és l'anglès!!

Vull la mama!

Acabats de complir els nous mesos, la Gemma està començant a clissar l'entorn i a reivindicar la seva presència i les seves preferències a passes de gegant. d'un dia per l'altre! Ben canalitzades, les mostres de personalitat són un signe inequívoc de la seva evolució com a personeta independent, amb el seu caràcter, les seves manies i les seves idees. Aquesta és la teoria, oi? Sí, sí, sí, ja. Però uf, com costa!

No parlo del menjar (perquè li agrada tot!) ni dels horaris (és força regular) ni dels llocs on anem a jugar (perquè sigui on sigui ella troba la manera d'entretenir-se i passar-s'ho bé, si pot ser captant l'atenció de la gent que té al voltant): parlo de "amb qui" vol estar.

Aquest vespre ha sigut especialment dur per la Gemma, perquè el pare i la mare han hagut de sortir a una presentació i l'han deixat amb una cangur carinyosa, experimentada, amb recursos, que ja la coneixia i que s'ha informat i preparat molt per estar amb ella però... no l'ha volgut ni en pintura! S'hi ha enfadat, li ha plorat, li ha picat de peus i cames... i només quan la Teruko es feia la desentesa, cansada de cantar-li cançons i intentar amanyagar-la, llavors la Gemma deia "Ui, potser que m'hi a acosti dir-li alguna coseta"... Bruixa! Anda que no la saps llarga!


I tot i això, se'm trenca tant el cor que si ho puc evitar no sé si tornaré a sortir en unes quantes setmanes...

Avui reivindiquem... Barcelona!

(Parla la Gemma) La iaia Montse em va comprar una samarreta perquè no oblidés els meus orígens. Per fi fa prou caloreta per portar-la i... sabeu què? A tothom li agrada!

Iaia, oi que no et sap greu comprar-ne vuit o deu més per repartir als meus amiguets de Tòquio la pròxima vegada? Vaaa! ^_^

Com costa triar!

Perquè veieu que això de fer "el mes en imatges" no és fàcil.

El 9è mes, en imatges

Aquest mes som com el diari: 9NOU. La Gemma demà fa 9 mesos, pesa exactament 9 quilos, fa 69 cm (segons com, el 6 és de fet un nou invertit, oi? va, digues que sí, que així quadra tot) i cada dia que passa aprèn algun moviment també... 9! Durant aquest últim mes, per exemple, hem après a picar de mans (pachi, pachi), abraçar (dakko!), a agafar el menjar amb els dits i dur-lo a la boca (nyami!) i a fer adéu amb la mà (bye-bye!). I estem treballant en els següents avenços: els petons (chu!) i el gateig (hai-hai)!

Però la Gemma no és l'única que aprèn coses: també ho fan el papa i la mama! Ara sabem que vol estar amb nosaltres, que ens busca, que s'enfada si marxem o no li fem cas i que ens reclama amb crits i somriures (podridaaa, tu sí que en saps!). I plors, quan tot això no ha funcionat.

Per la Gemma tot és NOU i apassionant. Per què perdem la capacitat de sorpresa amb els anys...?

Mitja vida

...dintre, i l'altra fora.

Els 9 mesos és l'únic moment en què el nadó, si parlés, podria dir allò de "m'he passat mitja vida..." perquè efectivament, és mitja vida a dintre i mitja a fora de la panxa de la mare.

Avantatges del mode DINTRE: - tranquil·litat - escalforeta - poca feina - molts viatges (si la mare es troba bé, jo m'hi trobava i no vam parar) - la veu del pare i la mama

Avantatges del mode FORA: - vidilla, sorolls, colors - la família i els amics: gent que et mima, t'abraça, et sacseja i el fa petons - la teca (nyami! començant per la teta, hi ha un muuunt de coses bones out there!) - les pessigolles - la cara del pare i la mama (si són lletjos, això es converteix en un invonvenient com una casa, però dubto que cap nen vegi lletjos els seus pares; ens deuen veure amb bons ulls, no?)

El problema del mode FORA és que no té possibilitat de canvi (és a dir, de tornar al mode "DINTRE"): per tant, val més acostumar-s'hi i trobar-hi les coses bones!

(Parla la Gemma) Jo l'obstacle més gran que trobo al mode fora és que em costa fer-me entendre. "Ba-ba-ba-ba, txo-txo-txooo... Kiaaah" És ben clar, no? Per què de vegades no m'entenen? Llavors es queixen que ploro, tu, però és que no hi ha manera!

Help!

I need somebody... Help! Not just anybody...

Avui descobrim... l'aquari!

(Parla la Gemma) Jo em pensava que els animals caminaven; amb dues potes o quatre, però que caminaven. El Tama camina, la Yara camina, els cavalls de Vallfogona caminen... i els animalets del zoo també caminen! (bé, els micos també es pengen dels arbres... però això no compta). I resulta que no.

Avui, però, he descobert uns animalons que no tenen potes. La mama diu que es diuen "peixos", n'hi ha de macos i n'hi ha de lletjos, i es passen el dia a la banyera, cap i tot. I jo em pregunto: i no s'ofeguen, no?

Dos nous amics

(Parla la Gemma) Aquesta ha sigut una setmana d'enfortir relacions. Us presento dos dels meus amics del barri, la Mei i el Ren. La Mei és una amiga de l'Akachan tengoku on la mama em porta a jugar alguna tarda: viu a Harumi, en una casa molt gran i molt alta! (al pis 29!) L'altre dia m'hi va convidar a berenar i ens vam fer un fart de jugar. Si sabéssim parlar faríem safareig però com que encara no...

En Ren és el veí del 402. També és més gran que jo, per això té moltes dentetes. I com que riu molt, sempre se li veuen! M'agrada el seu tall de cabells. Avui la mama, la seva mama, en Ren(taro) i jo hem anat a berenar a una cafeteria pijastra que hi ha més enllà del pont. I com que estàvem solets i hi ha sofà i taula de billar, ens hem fet un fart de jugar. I el pastís estava... Oh, com estava! Mama, quan dius que hi tornem?

(Parla la mare) La Mei i en Ren són fills de la Sonoko Wood i la Shizuka Yamada. La primera és professora de japonès i la segona, professora de piano. Jo no sóc professora de res, però m'hi avinc molt! ;-) Perquè nosaltres sí fem safareig.

La cançó del matí: bon dia

Des que la Gemma és amb nosaltres, sempre ens despertem cantant. Més o menys cansats, més o menys d'hora, més o menys desperts al capdavall, però cantant de totes maneres. Cantant la cançó dels Pets. Bon diaaa... ningú m'ho ha preguntat però fa bon dia...

Ella és qui es desperta sempre amb més ganes de gresca. Però és clar, ja sap el que es fa, la tia. Si no fos per aquests somriures, saps qui es despertaria cantant a les 6 del matí? Rita!!!

Santa Gemma

Avui, 14 de maig, és el dia que els catòlics dediquen a la figura de Santa Gemma Calgani, una noia italiana que va viure a principis del segle passat a la província italiana de Lucca i que va tenir una vida curteta però intensament vinculada a l'ordre dels passionistes de l'Església Catòlica. Tant, que de seguida la van fer santa i tota la pesca.

I ben maca que era...

No cal dir que tot això no ho sabíem quan vam elegir el nom de la Gemma. Però l'any passat per aquestes dates, quan la Gemma encara era a la panxeta, la padrina Mariona m'hi va fer pensar., perquè la seva germana es diu igual. Gràcies a ella no ho vam haver ni de buscar.

La veritat, entre nosaltres? Aquí no els celebrem gaire, els sants. I a sobre ara som al Japó, on ni tan sols saben gaire de què van. Però saps què? Ara tenim una Gemma, i el seu sant és el 14 de maig, i si això vol dir que té una excusa més perquè es recordin d'ella, doncs benvingut sia el sant!

Ja l'heu felicitat???

Gemmazilla bajo el terror del monstruo

Gemmazilla vs. Godzilla. Qui guanyarà!!!?

(La Gemma no sembla gaire terroritzada...)

Avui descobrim... el zoo!

Avui, la Mihoko i jo hem portat a la Gemma al zoo d'Ueno.

La Mihoko Ohashi és una ex companya de Handai, la Universitat d'Osaka on vaig fer el màster, que ara treballa al Ministeri d'Educació. Una funcionària... i al Japó! I també una persona maquíssima, que ha resultat tenir debilitat pels nens i de seguida s'ha fet molt amiga de la Gemma.

De tots els animalons que hem vist, la Gemma ha triat dos amics: l'ós panda i el tigre.

Tots dos, casualment... eren de mentida!!!

He conegut un amic: en Kenzo

(Parla la Gemma) En Kenzo és el fill de l'Akiko, una amiga del papa i la mama que ara viu a Tòquio. En Kenzo és molt gran, ja té tres anys! I té una energia brutal! Es puja per tot arreu, corre, salta, cau i es torna a aixecar... Quan sigui gran, he decidit que jo també seré com ell. Tremoleu, papes!

Per on passa el tren...?

...Per la via!
Calla, ***, que la Gemma ja ho sabia!!!

M'agrada estar amb homes (3a part)

A Yokohama amb el Tatsupiko-piko!!!
Si no coneixiéu la predilecció de la Gemma pel gènere masculí,
no us perdeu la primera i la segona part d'aquesta saga.

El dia dels nens

5 de maig, Kodomo no hi

Avui descobrim... Yokohama!

(Parla la Gemma) Amb el tiet Tatsuhiko, l'avi i la iaia!

La tieta Hiro

(Parla la Gemma) Per fi he conegut a la tieta Hiro! La seva mare i ella han aprofitat la Golden Week per venir a veure'm a Tòquio. I com que els avis també hi eren, s'han pogut conèixer! I jo he conegut també les nebodes de la Hiro, la Yû, la Koto i la Wakana, i ens hem fet amiguetes. Junts hem anat a Yurakucho i a Asakusa... Quin fart de caminar! Però jo, com que vaig de bracets en bracets, no em queixo...

Tieta Hiro, la pròxima vegada ens veurem a Barcelona o a Osaka? Taaanoshimi!

Avui descobrim... Kamakura!

Avui descobrim... els gratacels!

M'espanten les altures!

Que nooo, que és broma!

Quines altures? Què dius que són les altures?

(Parla la mama) Tot això va ser ahir a les torres del Govern Metropolità, a Shinjuku.

Avui descobrim... Kamakura!

(Parla la Gemma) Avui he retrobat un vell amic: el senyor Buda de casa. Fins ara només li coneixia un tros de la cara, i m'ha agradat molt coneixe'l de cos sencer. És gegant! He tingut temptacions de pujar-li a la falda, però hi havia molta gent i m'ha fet vergonyeta... Un altre dia, amb més intimitat, ja ho faré. Quedem així, eh, senyor Buda?