Hi ha teories per a tots els gustos respecte de en quin punt els nens comencen a ser conscients del seu entorn i a interaccionar amb ell. Per a nosaltres, això ha passat entre els 5 i els 6 mesos. En les últimes setmanes, la Gemma ha començat a descobrir els seus amics petits: ja no es limita a seure o jeure al seu costat com solia fer. Ara se'ls mira, els acaricia la carona, els cabells... I, un cop trencat el gel, tant els amics com ella comencen a fer els seus discursets. Jo estic convençuda que es comuniquen (potser fins i tot lliguen!), i que en les seves converses no hi ha lloc per a nosaltres perquè, per desgràcia, no recordem com érem a la seva edat. I sense la màquina del temps del Doraemon, no podem tornar enrere per a recuperar aquell moment. Llàstima!
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: el Gerard (5 anys), l'Ami (3 mesos), el Sergi (8 mesos), la Nora (5,5 mesos) i el Neo (7,5 mesos).
(Parla la Gemma) Tinc amics nens i nenes, grans i petits, catalans i de fora. És l'art del socializing, o networking, o amiquing, es pot dir de moltes maneres i en diferents idiomes! (Nora, com seria en xinès???)
D'esquerra a dreta i de dalt a baix: el Gerard (5 anys), l'Ami (3 mesos), el Sergi (8 mesos), la Nora (5,5 mesos) i el Neo (7,5 mesos).
(Parla la Gemma) Tinc amics nens i nenes, grans i petits, catalans i de fora. És l'art del socializing, o networking, o amiquing, es pot dir de moltes maneres i en diferents idiomes! (Nora, com seria en xinès???)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada