La Gemma és a punt de fer sis mesos (24 setmanes, 180 dies). Dit en setmanes, sobretot, sembla que sigui poc temps, un pim pam. I de fet és així, almenys aquesta és la sensació que tenim nosaltres quan n’evaluem l’evolució. Ha crescut TAN de pressa!
Mireu, per exemple, l’evolució alimentària. Quan va néixer, la Gemma només mamava. I en aquell punt era important que ho fes molt sovint i que s’enganxés al pit l’estona que volia per assegurar l’èxit de la lactància. I ens en vam sortir, però a quin preu, eh? L’altre dia, remenant un calaix, vaig trobar la llibreteta on m’apuntava cada vegada que la nena s’enganxava a xuclar. Hi havia dies que eren 10, 12 i fins a 15 vegades! I quan s’hi enganxava, el més normal era que s’hi estigués una bona estona: mitja hora, una hora... Una i mitja...!!!
Però així és com funciona i, tot i que al principi és una muntanya que sembla que no s’acabarà mai i que no et deixa temps ni per anar a fer un pipí tranquil·la (molt menys per fer-te un cafè, eixugar-te els cabells; no diguem pintar-te les ungles!), aquest període passa de seguida i de mica en mica es van espaiant les preses i la nena mama més de pressa i tranquil·la.
I passa un mes, en passen dos, i en passen tres. I als quatre, molts pediatres ja introdueixen la fruita. Nosaltres vam esperar fins els cinc. Però ara, amb gairebé sis mesos, la Gemma ja només menja cinc cops al dia. En aquest sentit, doncs, és bàsicament una personeta adulta. De fet, jo que ja no sóc tan petita (però gran-gran tampoc, eh? molt menys vella), menjo més vegades que ella, si comptem totes les vegades que m’acosto a la nevera a picotejar alguna cosa perquè no puc o no vull o no sé esperar-me el proper àpat. Qui és més criatura pel que fa a la teca?
Ella és un rellotge que toca les hores així:
- Entre les 5.00 i les 6.00 del matí, pel primer esmorzar (lleteta de la mama)
- Entre les 9.30 i les 10.30 del matí, pel segon esmorzar (lleteta de la mama)
- Entre les 13.30 i les 14.30, pel dinar (cereals, li encanten!)
- Entre les 17.30 i les 18.00, pel berenaret (fruita: PERA!, poma, taronja o plàtan)
- I pels volts de les 20.30, pel soparet (més lleteta de la mama) i a dormir.
(Parla la Gemma) I ja tinc ganes de tastar el pollastre! I els calamars farcits de la iaia Montse, les croquetes de la iaia Carmen, la paella de la iaia Lourdes i la sopa de la iaia Joana. Un moment: que no cuina la mama!?!? Calla, sí que cuina: COSES RARES! De la mama, tinc ganes de tastar el yakimeshi, el mabodofu, el karaage, el katsu kare, els yakisoba i el cuscús amb verdures. Mama... per què ets tan rara??? Papa, sisplauet, fes-me una truita...
Mireu, per exemple, l’evolució alimentària. Quan va néixer, la Gemma només mamava. I en aquell punt era important que ho fes molt sovint i que s’enganxés al pit l’estona que volia per assegurar l’èxit de la lactància. I ens en vam sortir, però a quin preu, eh? L’altre dia, remenant un calaix, vaig trobar la llibreteta on m’apuntava cada vegada que la nena s’enganxava a xuclar. Hi havia dies que eren 10, 12 i fins a 15 vegades! I quan s’hi enganxava, el més normal era que s’hi estigués una bona estona: mitja hora, una hora... Una i mitja...!!!
Però així és com funciona i, tot i que al principi és una muntanya que sembla que no s’acabarà mai i que no et deixa temps ni per anar a fer un pipí tranquil·la (molt menys per fer-te un cafè, eixugar-te els cabells; no diguem pintar-te les ungles!), aquest període passa de seguida i de mica en mica es van espaiant les preses i la nena mama més de pressa i tranquil·la.
I passa un mes, en passen dos, i en passen tres. I als quatre, molts pediatres ja introdueixen la fruita. Nosaltres vam esperar fins els cinc. Però ara, amb gairebé sis mesos, la Gemma ja només menja cinc cops al dia. En aquest sentit, doncs, és bàsicament una personeta adulta. De fet, jo que ja no sóc tan petita (però gran-gran tampoc, eh? molt menys vella), menjo més vegades que ella, si comptem totes les vegades que m’acosto a la nevera a picotejar alguna cosa perquè no puc o no vull o no sé esperar-me el proper àpat. Qui és més criatura pel que fa a la teca?
Ella és un rellotge que toca les hores així:
- Entre les 5.00 i les 6.00 del matí, pel primer esmorzar (lleteta de la mama)
- Entre les 9.30 i les 10.30 del matí, pel segon esmorzar (lleteta de la mama)
- Entre les 13.30 i les 14.30, pel dinar (cereals, li encanten!)
- Entre les 17.30 i les 18.00, pel berenaret (fruita: PERA!, poma, taronja o plàtan)
- I pels volts de les 20.30, pel soparet (més lleteta de la mama) i a dormir.
(Parla la Gemma) I ja tinc ganes de tastar el pollastre! I els calamars farcits de la iaia Montse, les croquetes de la iaia Carmen, la paella de la iaia Lourdes i la sopa de la iaia Joana. Un moment: que no cuina la mama!?!? Calla, sí que cuina: COSES RARES! De la mama, tinc ganes de tastar el yakimeshi, el mabodofu, el karaage, el katsu kare, els yakisoba i el cuscús amb verdures. Mama... per què ets tan rara??? Papa, sisplauet, fes-me una truita...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada