El primer Carnestoltes

El Carnestoltes és una festa que sempre m'ha fet més aviat nosa. No perquè tingui un sentit del ridícul excessivament pujat o perquè vanalitzi la disbauxa que omple les rues, la preparació de les disfresses i els excessos diaris i nocturns d'aquesta festa. Simplement penso que avui en dia ja no vivim oprimits per normes ni preceptes religiosos i, per tant, la "necessitat" de permissivitat i descontrol que segurament van ser els orígens d'aquesta festa ha deixat de ser-hi. Però el Carnestoltes roman. Curiós, oi?

En tot cas, entenc que és una festa divertida sobretot pels petits d'entre 3 i 10? 12? 15? anys, bé, en aquella edat conscient de disfressar-se, de triar un personatge, fer-se el vestit i maquillar-se i potser participar en una comparsa amb la classe, els amics o els pares.

I els més petits que això? No ho sé pas, la Gemma ens ho dirà quan sigui gran! De moment, aquest any els avis l'han disfressada de flamenca i de pirata. El pare l'ha disfressat de jugadora de beisbol canadenc. I té un parell de disfresses més, però com que li van grosses quedaran per l'any que ve. I abans que ens ho pregunteu, NO, no l'hem disfressada de geishaaa! ^_^ Ni de ninja, ni de samurai ni de Heidi. Que nooo! però tot arribarà, faltaria més!)

Com dic, quan sigui gran i vegi el blog, la Gemma ens dirà què li sembla a ella el tema Carnestoltes. Vés a saber si rodaran caps... Jo, per si de cas, no la disfresso sense el seu consentiment!