diumenge, 20 de setembre del 2009

El 1er mes, en imatges


Sembla mentida que el temps passi tan de pressa.


Quan em parlaven de la famosa "quarentena", en què se suposa que la mama no pot fer pràcticament res més que fer de mama i recuperar-se del part, m'esgarrifava pensar que eren 40 dies, 40 dies! Tota una vida! I la baixa per maternitat??? 4 mesos. On vaaas 4 mesos!? La vida ha de tornar a la normalitat l'endemà, home, què farem tant de temps mirant-los l'una a l'altra???


Doncs ja gairebé han passat 30 dies i ara puc assegurar que la percepció del temps ha canviat una barbaritat. Ara se'ns escola entre les mans. No tant perquè la nena requereixi atenció les 24 hores del dia, ni perquè fer de pare ens sembli una feina esclava, sinó perquè, a part d'estar per la nena, d'estar per nosaltres i per la gent que ens ve a veure perquè la vol conèixer i fer petar la xerrada, la resta del temps ens el passaríem mirant-la.


I mirant-la, mirant-la, aviat farà un mes que va néixer!



2 comentaris:

Irene ha dit...

Está para comérsela...

Vero ha dit...

^_^ Tita Ireneee! ¡Estoy durmiendo en tu hamaquita! ¿Cuándos vienes a vernos?