Vet aquí una altra cosa que poca gent t'explica, però que, si t'hi pares a pensar, té tot el sentit del món: els nens no són màquines. Són personetes.
Això que sembla tan obvi suposa tot un repte pels pares primerencs perquè, al principi, cada dia que passa intentes trobar una regularitat en les accions del nen per entrendre'l millor i començar a ser capaç de preveure què li passa en cada moment. Però és clar, com que no són màquines cap patró de comportament, cap tipus de plor ni cap regularitat horària seran una ciència exacta.
Per això hi ha dies que la Gemma dorm 17-18 hores, mama cada 2-3 hores, fa 2-3 caques i mulla 6-8 bolquers al dia, i tot és oli en un llum i pensem que tenim una nena "de llibre" (l'expressió és de l'Alicia, la ginecòloga, que la utilitzava per referir-se a l'embaràs), i dies com avui que la Gemma mama cada hora (o menys!), està inquieta, plora sense parar i no hi ha manera que agafi el son. Encara no ha fet cacones, és evident que li costa fer pets, i bé, és un dia d'aquells.
Hi ha qui diu que cada x temps, durant aquests primers mesos, els nens tenen dies d'estirada en què creixen exageradament i per tant tenen més gana, més neguit i més de tot. Potser és per això. O potser no! Ella no ens ho sap dir, encara, pobreta, i per tant continuarem gronxant-la, donant-li teta, i cantant-li cançons fins que es calmi. I si no es calma també.
Això que sembla tan obvi suposa tot un repte pels pares primerencs perquè, al principi, cada dia que passa intentes trobar una regularitat en les accions del nen per entrendre'l millor i començar a ser capaç de preveure què li passa en cada moment. Però és clar, com que no són màquines cap patró de comportament, cap tipus de plor ni cap regularitat horària seran una ciència exacta.
Per això hi ha dies que la Gemma dorm 17-18 hores, mama cada 2-3 hores, fa 2-3 caques i mulla 6-8 bolquers al dia, i tot és oli en un llum i pensem que tenim una nena "de llibre" (l'expressió és de l'Alicia, la ginecòloga, que la utilitzava per referir-se a l'embaràs), i dies com avui que la Gemma mama cada hora (o menys!), està inquieta, plora sense parar i no hi ha manera que agafi el son. Encara no ha fet cacones, és evident que li costa fer pets, i bé, és un dia d'aquells.
Hi ha qui diu que cada x temps, durant aquests primers mesos, els nens tenen dies d'estirada en què creixen exageradament i per tant tenen més gana, més neguit i més de tot. Potser és per això. O potser no! Ella no ens ho sap dir, encara, pobreta, i per tant continuarem gronxant-la, donant-li teta, i cantant-li cançons fins que es calmi. I si no es calma també.
1 comentari:
Doncs això li hauries d'explicar a la primera pediatra que vam tenir, que desconeixia per complet l'expressió "a demanda", que volia que el nene mengés com un rellotge cada tres hores i si plorava abans per gana, que s'aguantés, perquè "no era possible", volia que amb dues setmanes dormís sis hores seguides a la nit, i a més, les que ella deia, de les 12 fins a les 6 del matí... I millor que no segueixi...
Ara, amb quatre mesos, ja podem començar a parlar d'una rutina diària molt similar d'un dia a un altre, amb menjars, migdiades, fins i tot caques!, a la mateixa hora, i ara sí que aguanta tota la nit... Però no es pot dir gaire alt, perquè d'un dia a l'altre torna a canviar! :))
Publica un comentari a l'entrada